Des del CasalPopular Panxampla ens sumem, participem i col·laborem amb molt de gust en la propostadel126è Joc literari que ens fa Jesús Tibau en el seu blocTens un racó dalt del món.
Una iniciativa més que ajuda a avançar cap a l’objectiu que ens proposàvem quan vam iniciar el nostre projecte de La Jota a la plaça: que la jota, tant versada, cantada com ballada,torne a ser un element de festa que visquem de forma activa i participativa.
Entre les propostes destaca un mercat agrobiològic mensual a Ulldecona i activitats a les escoles
El productor, Joan Castellà, un dels pioners de l'agricultura ecològica a l'Ebre, a la seua finca d'Amposta.
Incrementar la producció i el nombre de productors d'agricultura i ramaderia ecològica a les comarques del Baix Ebre i Montsià i conscienciar els consumidors dels avantatges per a la salut i la conservació del paisatge que té aquest tipus d'activitat econòmica. Aquests són els principals objectius del projecte Aula Camp i Taula, una iniciativa pionera que han impulsat al Baix Ebre i Montsià tres entitats de productors i consumidors sense ànim de lucre i que han aconseguit la implicació també del Consell Comarcal del Montsià, la Societat Privada Municipal Ulldecona Activa i el CEIP Ramon i Cajal, també d'Ulldecona.
El proper dissabte 19 de setembre pel matí, s'ha organitzat a Ulldecona el primer Mercat agrobiològic, que es repetirà el tercer dissabte de cada mes.
El Banc de Terres està organitzant per al 19 de setembre i es repetirà un cop al mes el Mercat Agrobiològic on els productes a comercialitzar seran fruites i verdures de temporada, així com productes elaborats i produïts a les nostres terres o bé d'origen ecològic.
L'objectiu és facilitar la comercialització de la producció local i ecològica. Entenem com a productes locals aquells que s'han cultivat i elaborat en un radi inferior a 150 km del municipi d'Ulldecona.
Amb aquest mercat es pretén recolzar la pagesia agroecològica i local facilitant la venda directa del producte i donant a conèixer els beneficis de comprar directament al productor.
Afavorir la comercialització dels productes ecològics i naturals, donant l'oportunitat als productors d'explicar i difondre els beneficis de les seves produccions.
El mercat es realitzarà el tercer dissabte de cada mes a la plaça de l'església on paral·lelament es realitzaran tallers i activitats familiars per fomentar aquests productes, la sostenibilitat i l'artesania.
Entre les parades i activitats hi haurà les demostracions realitzades per CRESOL, formades per l'exposició de diferents tipus d'energies renovables, on es podrà veure “in situ” el seu funcionament. Les exposicions seran les següents:
• Producció d'electricitat: A través d'energia solar fotovoltaica i eòlica. • Producció d'aigua calenta: A través d'un col·lector solar tèrmic. • Cocció solar: A través d'una cuina solar i d'un forn solar.
Més de 200 persones participen a la segona Marxa de Torxes de les Terres de l’Ebre, reivindicant el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, celebrada el passat 10 de setembre.
Aquesta passada setmana s'han produït dos fets que simbolitzen dues maneres d'entendre l'alimentació, el territori i (si m'ho permeteu) fins i tot la vida. Per una banda la inauguració d'un McDonlald’s per l'alcalde Ferran Bel i per l'altra una tractorada convocada pels pagesos ebrencs reclamant uns preus justos per viure dignament. Dos actes incompatibles, dos concepcions del món.
Primer, el McDonlald’s, el paradigma de la globalització: les mateixes botigues i productes a tot el món, produïts en països del sud perquè és més barat. Segon, dissabte al carrer, vaig anar perquè crec que els aliments han de ser de qualitat i s'han de produir prop d'on es consumeixen i que cal reduir intermediaris entre qui produeix i qui compra.
El model McDonlald’s suposa la industrialització de la producció d'aliments. Si Nissan fabrica cotxes en cadena, els proveïdors de McDonlald’s fan el mateix amb les vaques, amb l'objectiu de tot procés productiu, aconseguir més beneficis. I això es pot fer augmentant el preu del producte per la seua qualitat (és evident que no és el cas de McDonlald’s) o reduint els costos de producció. Si Nissan redueix costos de producció mecanitzant la producció i acomiadant treballadors/es, com ho fa McDonlald’s? Segons nombroses pàgines web ( www.boirabaixa.cat/imatges/escrit_McDonalds%20_manifest.pdf, www.maragateria.googlepages.com/McDonalds.pdf i altres a Google) i documentals (Super Size Me, Fast Food nation, Despertando a la vida o Mclibel) McDonlald’s redueix el temps de producció de la carn amb hormones de creixement. Redueix l'espai vital de les vaques, que els genera estrès que se soluciona amb tranquil·litzants. Utilitza fàrmacs per augmentar la retenció d'aigua i antibiòtics per reduir malalties. I per abaratir el preu del pinso que mengen, es fan farines amb productes com carns d'altres animals morts i peixos, origen de les vaques boges. A més de substàncies químiques com el glutomat, la proteïna vegetal hidraulitzada i la llevadura fermada que s'utilitzen per potenciar el sabor i l'aroma.
Un alcalde hauria d'estimular el consum de productes del territori, els plats autòctons, la producció ecològica i de qualitat i hauria de fomentar una alimentació sana i equilibrada. McDonlald’s ens ofereix una dieta hipercalòrica, rica en sucres, greixos i sal. I fonamentalment carnívora. I quines són les víctimes d'aquesta alimentació no saludable? McDonlald’s es gasta anualment 2 bilions de $ en publicitat, bàsicament dirigida al públic infantil i adolescent, la part de la població més receptiva i manipulable i la que menys criteri té per triar. Si els polítics prioritzen el populisme de les inauguracions a la salut de la població, els pares i les mares no poden fer el mateix amb la salut dels seus fills. Si els menuts i menudes van amb la família, “perquè per un dia no passa res”, estaran mostrant-los el camí per tornar amb els amics en un futur. I quines són les conseqüències?
Tothom sap les conseqüències, els Estats Units són, amb molta diferència, el país del món amb més obesitat infantil (curiosament també és el país amb més establiments de “fast food”). I amb els adolescents, que ja comencen a triar? Davant d'uns preus barats i davant de la publicitat què podem fer? Per adquirir uns hàbits alimentaris saludables una eina pot ser l'educació. És una guerra desigual en la societat del consum, però els pares i les mares i l'escola tenim una responsabilitat social, que també haurien d'assumir els mitjans de comunicació i les administracions. Per exemple, les comissions de salut dels IES, els menjadors escolars, els CAPs, projectes innovadors (a l'IES de La Ràpita es fa una optativa a segon de batxillerat per aprendre a cuinar i així reduir la dependència de l'alumnat sobre el fast food quan marxen fora a estudiar)... haurien de formar la població del futur, sinó el futur serà de les botigues fast food i els pagesos catalans que queden (1'2% de la població) seran història.
I per acabar també m'agradaria preguntar a Ferran Bel si els 40 llocs de treball de McDonlald’s són el model que vol per la gent jove de Tortosa. Un treball precari, temporal, no qualificat, nocturn, de caps de setmana i mal pagat. Un treball on el 80% de la gent (als McDonlald’s de l'estat) treballa a temps parcial i on el 60% de la gent no dura ni un any. Com tampoc no podem ometre que aquests 40 llocs de treball tenen un cost, les fonts més conservadores diuen que per cada treballador/a de McDonlald’s es destrueix 1'5 llocs de treball en petits comerços (Naomi Klein diu que són 4). I tampoc no es pot silenciar que el sindicalisme està perseguit i castigat, com ha passat al McDonlald’s Estación Granada.
Tot i això, és a les nostres mans la possibilitat de tancar-lo. A Olot, després de dos anys, McDonlald’s ha tancat perquè no era rentable, la gent no hi anava. Què farem a les Terres de l'Ebre, triarem els pagesos o farem com l'alcalde de Tortosa?
El passat diumenge dia 30 d’agost, emmarcada dins la programació del Tradicionàrius ’09 que se va celebrar a l’Hot de Cruells de Roquetes, vam tindre una nova edició de La Jota a la plaça. Vam comptar amb la participació dels grups de jota de Xerta, Sant Jaume d’Enveja,La Ràpita, Tivenys, El Pinell, Benifallete, el Grup Paracota, d’Amposta i El Cerç, de Paüls.
Vam poder ballar les jotes amb la música de “La rondalla de la jota a la plaça” i de “La rondalla de Joseret” que va acompanyar també a Juanito Aragonès, a Jordi Prats i a Dolors Espelta, guanyadora del IIConcurs Nacional de jota Pepe García "Lo Canalero", d’enguany.
Vos presentem un video d’una part de la ballada. La persona que filmava va haver de marxar i no es va poder filmar tot. Ho sentim! Guardem a la memòria, però,les jotes de rondalla que vam ballar amb Paracota d’Amposta, amb Sant Jaume d’Enveja i la Ràpita, la jota de Xerta i el Bolero.
Mireu quin goig de plaça!
També podeu veure el concurs de jota cantada . L’enhorabona i felicitats a Dolors Espelta, Emilio Miralles i Jordi Mauri que se van endur el primer, segon i tercer premi respectivament.
Divendres 28: L’HORTET DEL CANT I LA DANSA 20h. Inauguració de la 2a. exposició “Per puñetes, a Roquetes!” 20:30 h. Presentació del treball de recerca “La Jota cantada a les terres de l’Ebre” 22h. Vetllada de cant i dansa amb: La Taverna Can Cuscó. Cançons de vi i de taverna Grup Paracota, Balls i danses de les Terres de l’Ebre
Dissabte 29: MARATÓ DE MÚSICA POPULAR -22h. XVI Marató de Música Tradicional i Popular Homenatge a Lo Teixidor Joseret i Rondalla, Jota de ronda Tandarica Orkestar, Animació Névoa. Estranya forma de vida Fados Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Oco! La Somsoni, Ball tradicional. La carrau, Ball Folk
Diumenge 30: ELS TALLERS EN PRÀCTICA II Concurs Nacional de Jota Pepe García Lo Canalero. Comptarà amb la Rondalla de Joseret, Juanito Aragonés i Jordi Prats, guanyador de la primera edició. 19:30h. Balls tradicionals amb La Jota a la Plaça 21:30h. Tancament de la VI Fira d’artesania.
ACTIVITATS PARAL·LELES Taller de Jota cantada impartit per Arturo Gaya (24, 25 i 26 d’agost de 18h a 21h) Concurs: diumenge 30 d’agost Curs de danses Tradicionals a càrrec del Grup Paracota (24, 25, 26 i 27 d’agost de 18h a 21h al Casal de Joves) Pràctiques de balls (divendres 28 i diumenge 30 d’agost) VI Fira d’artesania i mostra d’oficis dies 29 i 30, a partir de les 18h a l’Hort de Cruells. Exposicions a l’Hort de Cruells: Per punyetes, a Roquetes! Gravats de bèsties de Joan Carles Calbet 28, 29 i 30 d’agost de 17h a 22h.
Per a més informació podeu consultar el programa sencer aquí.
Primer de tot demamar perd'o per tancar el blog durant uns dies, xo 'es k el fet de tindre'l obert podia donar problemes al crusar la frontera.
Eplicar... podrie explicar moltes coses, ja que en tres dies he viscut molt!!!! El primer dia pel mati va ser un dia de descans i turisme, xo per la tarda ja vam anar a visitar als palestins i palestines que estan acampats a davant del que era casa seua i acualment esta ocupada per colons israelians. La situaci'o va ser bastant tranquila, xo al final, quan ja marxavem la situaci'o es va complicar una mica, ja que el colons es van posar una mica amenacadors gravant-nos en camares i tenint una actitud prepotent.
El dia seguen, vam marxar cap a Hebron, ens vam instalar i uns palestins ens van fer una ruta per la part antiga de la ciutat on ens va explicar tot el que pasava per alla i co estaven vivint. (La fotografia que crec que hi ha posada si no ha passat res, es una mostra de la simpatia israeliana, la fotografia mostra una reixa que han posat el palestins d'hebron al seu mercat, per tal de que els colons que han ocupat les cases de dalt no els puguen fer mal amb les pedres i altres coses que els tiren). Seguidament vam anar a un camp de refugiats on ens van rebre amb els bracos oberts (va ser molt emocionant, de poc que no em cauen les llagrimes de la gran rebuda que ens van donar) , cal dir que la gent d'aki ens esta molt agraida per que haguem vingut i amb aixo ens sentim que a pesar de que tenen poc, ens ho donen tot.
Finalment avui hem anat a visitar una mesquita en la que el 60% 'es una sinagoga, a causa de que els israelies es van carregar gran part d'ella i amb aquesta "escusa" van construir la sinagoga al damunt. Tamb'e hem anat a tocar per la part antiga d'Hebron amb un gran public on la majoria eren nens que volien tocar el tabal, la gralla i ballar bastons.
Aki s'acaba la historia, dema si puc explicare una mica mes.
(Per cert, cal dir que aquest text esta escrit en presses i amb un teclat arab que te una accens raros... de totes maneres quan torne de palestina intenare explicar-hio tot amb mes detall i millor!!!!)
