divendres 25 d'abril // 21:00h // Plaça dels Dolors (Tortosa)
cantem i ballem jotes
en defensa del territori
amb la participació i col·laboració de:
Els Pàndols
Pepet i Marieta
Pere Gumbau, de Saragatona
Sofia Morales, de Terrer Roig
i grups de jota de diferents pobles de les Terres de l'Ebre
i amb intervencions de les plataformes en defensa del territori!
...a ritme de jota
Aquí a les Terres de l'Ebre
entre màrgens i oliveres
entre el blau del cel i el mar
mos amenacen les feres
se mengen lo territori
com si fossen sangoneres.
Com un passeig militar
lo projecte ja està fet
comença el transvasament
arriba a cop de decret
farcit d'un munt de mentides
a on està l'estat de dret?
Mos volen plantar les serres
de ferro i molins de vent
de línees d'alta tensió
però hem de tindre present
que és ben cert que les raïls
mai no naixen del ciment.
Per si no en teníem prou
amb nuclears vora el riu
volen posar un cementeri
de residus radioactius
i la fuita nuclear
diuen que això no és nociu!
I a les Terres del Sénia
hi va un depòsit de gas
que ha de ser submarí
qui el vulgue que aixeque el braç
ja n'hi ha prou de perills
hem de barrar-los lo pas.
Quan no mos quede paisatge
tot seran lamentacions
si és que encara hi som a temps
cal que prenguem decisions
pensar bé com volem viure
i anar buscant solucions!
Lletra: Ester Baiges Miró
Aquí a les Terres de l'Ebre
entre màrgens i oliveres
entre el blau del cel i el mar
mos amenacen les feres
se mengen lo territori
com si fossen sangoneres.
Com un passeig militar
lo projecte ja està fet
comença el transvasament
arriba a cop de decret
farcit d'un munt de mentides
a on està l'estat de dret?
Mos volen plantar les serres
de ferro i molins de vent
de línees d'alta tensió
però hem de tindre present
que és ben cert que les raïls
mai no naixen del ciment.
Per si no en teníem prou
amb nuclears vora el riu
volen posar un cementeri
de residus radioactius
i la fuita nuclear
diuen que això no és nociu!
I a les Terres del Sénia
hi va un depòsit de gas
que ha de ser submarí
qui el vulgue que aixeque el braç
ja n'hi ha prou de perills
hem de barrar-los lo pas.
Quan no mos quede paisatge
tot seran lamentacions
si és que encara hi som a temps
cal que prenguem decisions
pensar bé com volem viure
i anar buscant solucions!
Lletra: Ester Baiges Miró