cinefòrum

Es projectarà la pel·lícula a diversos pobles de les Terres de l'Ebre i després hi haurà debat obert.

Tortosa:
Dissabte 4 de desembre a les 20h.
Al Casal Popular Panxampla
(C/Gil de Frederich,6)

Deltebre:
Divendres 17 de desembre a les 20h.

A la sala d'actes de la Biblioteca Delta de l'Ebre
(Plaça 20 de maig, 2)

Amposta:
Dissabte 18 de desembre a les 20h.

Al casal municipal d'Amposta
(Cta/ Simpàtica,6)

+info: www.maulets.org/ebre

28 de juny de 2010: estima com vulgues!

No tot són hòsties: paraules i actituds també fan mal

teatre: els monòlegs de la vagina

Tortosa | 27 de novembre 20:30h | Casal Popular Panxampla
+ parada informativa 18:00h | Plaça de l'Àngel

Amposta | 28 de novembre | 23:00h | al Llar
+ parada informativa 10:00h | Plaça del Mercat

Deltebre | 28 de novembre | 20:30h | a la Biblioteca
+ mural reivindicatiu 17:00h

Manifestació de lluita transgènere, transsexual i intersex

La Transsexualitat no és cap malaltia

Barcelona-17 d’octubre del 2009, Plaça Universitat a les 18 hores

+ info: www.stp2012.wordpress.com

"Gràcies, Mossos, per augmentar-me l'autoestima"

Carta de Xavi Rodríguez

El passat divendres 26 de juny, dues persones penjàrem una pancarta al monument franquista del riu Ebre a Tortosa, que deia Feixisme és homofòbia, com a acte de reivindicació pel dia 28 de juny (Diada de l’alliberament gai, lesbià i transsexual).

Només sortir del riu, dos Mossos d’Esquadra ens demanaren la documentació i ens retingueren durant quasi una hora per comprovar els nostres documents identificatius. També identificaren tres persones més que ens havien acompanyat. Fins i tot demanaren reforços, un cotxe patrulla, per identificar un altre grup de quatre persones que miraven des de la carretera, i que gràcies a l’eficàcia policial foren identificades. És a dir, la Generalitat de Catalunya va pagar quasi una hora de dos agents i gairebé mitja hora d’una patrulla perquè dues persones estàvem penjant una pancarta que deia una veritat com una casa. I en cap moment ens negàrem a identificar-nos ni fórem irrespectuosos.

Desconec si el fet de retenir-nos és una responsabilitat política o tècnica. Si és política, haurem de pensar que Iniciativa per Catalunya s’ha tornat un partit homòfob? I si la responsabilitat és tècnica, quin estat de dret es pot permetre el luxe de retenir durant quasi una hora dues persones per penjar una pancarta que denuncia l’homofòbia? O es pot retenir durant quasi una hora tres persones per mirar com es penja una pancarta?

I més graciós encara és el final. Arribaren dos policies més, aquests locals, i ens digueren que els Mossos no tenien competències perquè l’acció era responsabilitat de la policia local. Això em du a pensar que potser els Mossos d’Esquadra no saben què fer i busquen entreteniments per justificar el sou. I em fa qüestionar la necessitat que té Catalunya de pagar el sou als ja 15.000 mossos, quan cada vegada tenim menys recursos per altres àrees molt més importants i eficaces com són l’educació i la sanitat.

I aquí no acaba la història, perquè finalment ens podria multar l’Ajuntament perquè segons l’ordenança del civisme no es poden penjar pancartes en llocs no autoritzats. I què hi ha al pont del col·legi Ferreries? Una pancarta que demana el vot per al PP, també en un lloc no autoritzat i des de fa quasi dos mesos! Ha multat l’ajuntament de Tortosa el PP? Segur que no. Això demostra que l’ordenança del civisme tortosina no és una llei objectiva feta per millorar la convivència ciutadana, sinó una eina redactada amb la suficient ambigüitat perquè el mateix acte puga ser multat en funció de qui el faça.

Finalment voldria agrair als mossos haver augmentat la meua autoestima durant aquesta setmana. Quatre policies pendents de mi durant quasi una hora! No sé a qui donar les gràcies, però potser seria millor, reduir despeses inútils. I que s’ho facen mirar els responsables polítics, perquè no és seriós.

Xavier Rodríguez és membre del Casal Popular Panxampla i veí de l'Ampolla.

contra l’homofòbia i el feixisme

Actes de commemoració del 28 de juny a les Terres de l’Ebre

L’Associació de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre i el Casal Popular Panxampla van organitzar diverses activitats per tal de commemorar el dia de l’Alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual (LGBT), enguany emmarcat en els 70 anys de l’ocupació feixista a les nostres comarques. D’aquesta manera s’ha volgut recuperar una part de la història que ha estat sistemàticament silenciada: la repressió a lesbianes, gais i transsexuals durant els 40 anys de dictadura; alhora que s’han denunciat les rèmores que queden d’aquella època tan fosca de la nostra història i que continuen representant un atac a la llibertat sexual de moltes persones.

Els actes van començar el dijous 25 de juny amb la penjada d’una pancarta al monument feixista que hi ha al riu Ebre al seu pas per Tortosa, on es podia llegir: homofòbia és feixisme. La Policia Local va identificar diversos assistents i va comunicar que serien multats si no la despenjaven, els activistes van considerar que el que sobrava era el monument i no la pancarta, per la qual cosa no va ser despenjada.

El divendres 26 els actes van continuar al Casal Popular Panxampla amb la presentació del llibre Rosa sobre negre, un dels primers treballs historiogràfics sobre l’homosexualitat a l’Estat espanyol, amb el seu autor l’historiador de Santa Coloma de Gramenet Albert Ferrarons. L’acte va començar explicant l’activitat que els darrers anys han desenvolupat les dos entitats organitzadores i la necessitat de continuar lluitant per tal de normalitzar l’homosexualitat a les nostres terres.

Seguidament Albert Ferrarons va presentar el seu treball, que estudia l’evolució de la lluita per l’alliberament sexual i la repressió homòfoba al llarg del segle XX. Una història que ha anat alternant entre el rosa – períodes d’expressió i llibertat – i el negre – la repressió i la violència – que durant la dictadura franquista va mostrar la seua cara més ferotge, amb detencions, “tractaments mèdics” i brutals tortures contra totes aquelles persones que per la seua sexualitat representaven un perill per als pilars morals del règim. Aquesta repressió estava recolzada sobre la moralitat catòlica, sobre estudis pseudocientífics que i sobre unes lleis, com la “Ley de Vagos y Maleantes” o la posterior “Ley de Pelogrosidad Social”, que no van acabar amb la mort del dictador. També es va destacar la lluita de moltes persones, que malgrat la repressió van organitzar-se i començar a articular el moviment d’alliberament LGBT, amb el naixement de col·lectius com el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya).

Durant el debat posterior es va parlar de les diverses convocatòries que hi haurà enguany, i diverses persones qüestionaven el paper de les empreses de l’ambient i la convocatòria que van fer per al diumenge 28 de juny, defensant que hi hagués un moviment d’alliberament crític, i no domesticat per la mercantilització, com defensa la Comissió Unitària 28 de Juny, que des de fa anys organitza la diada amb les principals organitzacions LGBT. També es va parlar de la importància de l’educació, de com afrontar situacions de bulling o de buscar eines per al professorat, amb tot es va recordar que amb la LEC se subvencionaran escoles que no accepten treballar la coeducació. Es va concloure que actualment hi ha una situació de llibertat política, i d’obertura aparent, però que encara existeix una forta homofòbia a nivell social, difícil de que s’expressa de moltes maneres, i que cal combatre amb molta pedagogia però de manera contundent.

Els actes van acabar amb un sopar popular i amb la Segona Festa Antihomofòbia, al Pub Andrògina.

28 de juny de 2009 a les Terres de l'Ebre rosa sobre negre, recuperem la memòria històrica

divendres 26 de juny

19:30h | Casal Popular Panxampla
Debat i presentació del llibre: "Rosa sobre negre"
amb el seu autor Albert Ferrarons

24:30h | Andrògina
segona festa
antihomofòbia
de les Terres de l'Ebre

organitzen:
Associació de Gais i Lesbianes de les Terres de l'Ebre
Casal Popular Panxampla

Celebració del 8 de març, dia de les dones

19:00h.Acte reivindicatiu
Maternitat lliure i desitjada, avortament lliure i gratuït
Lloc: Plaça de l'Àngel

21:00h Sopar popular

23'00h Concert:
Marta Rius i les noves dones de la bella cançó

Marta Rius i les Noves Dones de la Bella Cançó interpretaran cançons de Teresa Rebull, Maria del Carme Girau, Guillermina Motta, Maria del Mar Bonet són algunes de les dones que van tenir l’encert i la valentia de parir i interpretar unes cançons que encara tenen prou vigència com per emocionar de nou per primer cop.

Lloc: Casal Popular Panxampla

Organitza: Maulets i Casal Popular Panxampla

L'Ajuntament de Tortosa aprova una moció per la despenalització de l'avortament

La moció ha estat presentada per la via de participació ciudadana Ahir, el ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar una moció popular que demana la despenalització de l'avortament i, per tant, la legalització de la interrupció de l'embaràs per lliure decisió de les dones. També es reclama que l'avortament estigui integrat dins la xarxa pública sanitària ja que, actualment, només un 3% dels avortaments es fan a través del sistema pública. La moció, presentada per via popular amb el suport d'un centenar de signatures, ha prosperat gràcies als vots favorables dels regidors del PSC, d'ICV, i d'ERC. Durant els darrers dos anys, el Col·lectiu de dones i hòmens de les Terres de l’Ebre ha dut una intensa campanya a tra per tal d’aconseguir la despenalització de l’avortament. - Març 2008: xarrada “Avortament lliure i gratuït, què demanàvem i què demanem” - Recollida de firmes campanya autoinculpacions: “Jo també he avortat”. A l’abril 2008 presentem un centenar de firmes recollides a les Terres de l’Ebre juntament amb altres d’arreu de Catalunya, al jutjats de Tarragona. - Juny 2008. realització de mural a la plaça de l’Àngel de Tortosa “Materninat lliure i desitjada” - Participació en la recollida de firmes de la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministas per a presentar al Congrés de Diputats i Diputades el 8 de març de 2009 demanant la despenalització de l’avortament. - Març 2009. Presentació moció popular l’Ajuntament de Tortosa i acte reivindicatiu a l plaça de l’Àngel el pròxim dia 7 de març. llegir la moció

donem la cara contra la violència de gènere

En motiu de la celebració del Dia Internacional en Contra de la Violència de Gènere el dissabte 22 de novembre el Casal Popular Panxampla vam dur a terme una acció a la plaça de l’Àngel de Tortosa que requeria de la participació directa de les persones, que tot i el vent i la mala hora que feia, passaven per la plaça.

“Donem la cara en contra de la violència de gènere”. Esta vegada no es tractava de firmar un manifest, sinó literalment de donar la cara i amb una acció tan senzilla i decidida alhora, com fer-te una foto, denunciar i definir-se clarament en contra de la violència de gènere i a favor dels bons tractes.

Quan parlem de violència de gènere ens referim a la violència que patixen les dones i xiquetes precisament per ser dones i xiquetes , fruit de les relacions jeràrquiques entre hòmens i dones que malauradament encara predominen arreu del món. Segons l’ONU, cada 18 segons hi ha al món una dona maltractada.

El llenguatge mostra com s’entén la realitat La violència de gènere se va configurant a poc a poc i se sustenta en un pensament i una mentalitat que permet arribar a acabar amb la vida de moltes dones. Se comença per expressions que verbalitzen clares desigualtats com “No és el mateix educar un fill que una filla”, “Porta’t com una xiqueta”, “Això no és per a noies”, “Has d’estar ben guapa” i es continua amb altres que desprecien les dones i pretenen justificar la discriminació :“Calla que tu d’això no n’entens”, “Se’t passarà l’arròs”, “Dona havia de ser!”, “Este càrrec no és adequat per a una dona”, “Ets una inútil”, És així com s’arriba a creure’s que se té el dret de imposar control a les dones: “A casa meua porto jo els pantalons”, “Aquí mano jo i prou”, “Vés amb compte amb el que dius”, “Vés amb compte amb el que fas”. I es va pujant de to, legitimant la violència: “Tu a mi no me toreges”, “Ets la meua dona!”, “És que ets la seua dona”, fins a disculpar la violència més evident i l’assassinat: “Si et pego és perquè t’estimo”, “Abans morta que veure’t amb un altre”.

És cosa de totes i totes anar desmuntant este pensament , deixant de reproduir estereotips sexistes , compartint responsabilitats, oferint les mateixes oportunitats, buscant noves maneres de relació lliures d’imposicions i agressivitat...

Pels bons tractes, donem la cara en contra de la violència de gènere.

Podeu posar-vos en contacte o passar pel Casal Popular Panxampla per participar i fer-vos la foto!

maternitat lliure i desitjada

divendres 27 de juny a les 17:30h a la Plaça de l'Àngel de Tortosa

El divendres 27 de juny un grup de persones membres de la Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït de les Terres de l'Ebre pintarem un mural a la Plaça de l'Àngel de Tortosa amb el lema "maternitat liure i desitjada" i una pancarta reclamant el dret a l'avortament lliure i gratuït.

Des de les Terres de l'Ebre vam participar en la campanya "jo també he avortat" i vam presentar un centenar autoinculpacions als Jutjats de Tarragona, el passat 26 d'abril, juntament amb les recollides arreu de Catalunya. Les autoinculpacions es van presentar als Jutjats de Tarragona com a protesta per les citacions judicials que s'estaven enviant a les persones autoinculpades i per a donar suport a les persones que havien estat cridades a declarar.

A les Terres de l'Ebre, una quinzena de persones atuoinculpades han estat citades a declarar als Jutjats de Tortosa, per la qual cosa hem vist necessari fer un acte de visibilització d'esta problemàtica al carrer i fer arribar el debat social que hi ha arreu del territori a les Terres de l'Ebre.

Finalment, el passat 19 de maig la Fiscalia Superior de Catalunya va enviar una ordre interna a les fiscals i als fiscals de Catalunya per a què s'arxiven les denuncies col·lectives d'autoinculpacions.

Continuarem la campanya al setembre, participant i col·laborant en una recollida de signatures a nivell estatal demanant la despenalització de l'avortament.

maternitat lliure i desitjada

pel dret a l'avortament lliure i gratuït

Des de finals del 2007 estem assistint a una persecució política, judicial, policial i mediàtica de dones que han avortat i de professionals que practiquen interrupcions voluntàries de l’embaràs.

Estos fets han posat de manifest les mancances de l’actual llei que regula la interrupció voluntària de l'embaràs que data del 1985. Després de 22 anys de vigència de la llei, que despenalitza l’avortament en determinats supòsits, les insuficiències per a garantir la protecció jurídica i mèdica de les dones i de professionals sanitaris s’han demostrat més que sobradament.

S'ha posat en evidència que l'actual llei no connecta amb la realitat social on encara moltes dones que necessiten interrompre el seu embaràs no es veuen emparades dins la legislació actual.La decisió de les dones sobre la nostra maternitat és un dret i una realitat que entenem que hauria de ser viscuda sempre des de la llibertat, la responsabilitat i la dignitat.

Els drets sexuals i reproductius de les dones van estar reconeguts i signats per l'Estat Espanyol a la Conferència Internacional sobre la Població i Desenvolupament d’El Caire, (1994) i el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos es contempla a l’Estatut de Catalunya.

Amb tot, la realitat passa per detencions i citacions al jutjats de moltes dones i professionals.Per tot això:

> Denunciem les insuficiències i les limitacions de l’actual llei d’avortament que no dóna resposta a la necessitat de moltes dones i no en garantix el dret a la intimitat i la protecció juridíca, així com de les i els professionals que practiquen interrupcions voluntàries de l'embaràs.

> Demanem que es pose fi a les detencions i als processaments judicials per avortament i al supressió de totes les responsabilitats penals que s'ha produït i s'estan produint, així com els que s'han produït també amb la campanya d'autoinculpacions.

> També demanem que s'òbriga un debat social sobre el dret de les dones a decidir sobre la seua maternitat i que cal una nova llei que garantisca:

- La despenalització de l'avortament .

- La coeducació afectivosexual l’educació obligatòria com a política bàsica de prevenció d'embarassos no desitjats.

- Incloure els mitjans anticonceptius en el sistema sanitari públic, assegurant així la seua gratuïtat.

- La legalització de la interrupció voluntària de l’embaràs per lliure decisió de les dones i que estiga integrada dintre de la xarxa sanitària pública.

Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït de les Terres de l'Ebre

[28 de juny] a les Terres de l'Ebrefem possible un futur de llibertat

a les Terres de l'Ebre

fem possible un futur de llibertat

hòmens i dones volem viure, estimar i gaudir de la nostra sexualitat en llibertat

PROU HOMOFÒBIA

Cartells i lema del Casal Popular Panxampla per al 28 de juny d'enguany, Dia de l'Alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual.

jornades antihomofòbia "un riu de llibertat"

Durant els dies 20 i 21 de juny Sant Carles de la Ràpita i Tortosa acolliran les Primeres Jornades Antihomofòbia “Un riu de llibertat” que organitza l’Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre (AIGLTE), en les quals participaran associacions de Catalunya, País Valencià, Balears i Aragó. També es donaran els premis “Un riu de lliberat” i “Un riu d’opressió”, instaurats aquest any.

Una de les associacions candidates al premi un "riu de llibertat", és el Casal Popular Panxampla, "per la realització de diferents campanyes de conscienciació a favor de la diversitat sexual", també estan nominats l'escriptor Emigdi Subirats i l'Ajuntament de la Ràpita.

A la categoria antagònica, "un riu d'opressió", hi ha nominats el Bisbe de Tortosa, les agressions homofòbes ocorregudes a Amposta els darrers anys, i finalment, Daniel Arasa, periodista d’origen tortosí i impulsor de les manifestacions en contra del matrimoni entre persones del mateix sexe.

A la seua

web podeu votar els vostres preferits en les dos categories.
Programa complet

Rebem de molt bon grat el reconeixement que ens fa l'Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre, ja que pensem que la lluita per la llibertat sexual i l'antipatriarcal són indispensables en la nostra manera d'entendre el món.

defensar el dret al propi cos no pot ser un delicte

CONTINUA LA LLUITA PEL PRET DE LES DONES A DECIDIR

El dia 26 d’abril el col·lectiu dones i homes de les Terres de l’Ebre pel dret a l’avortament lliure i gratuït vam presentar les autoinculpacions recollides dins la campanya Jo també he avortat, autoinculpacions (de dones per haver avortat i d’homes per haver acompanyat a una dona a interrompre el seu embaràs) als jutjats de Tarragona juntament amb les recollides arreu de Catalunya, ja que eren els únics jutjats de Catalunya que havien citat a declarar a les persones que es van autoinculpar anteriorment.

Ara , de nou, estan citant gent a declarar als jutjats.

Aquests fets demostren, lamentablement, la situació d'absoluta inseguretat i
incertesa jurídica a la que sotmet l'actual despenalització parcial de l'avortament a les dones, així com l'interès d'alguns jutges i jutgesses per dur fins l'extrem les més restrictives interpretacions de la llei, assetjant la llibertat i dignitat de les dones. Aquestes actuacions judicials són interessades, però són possibles perquè la llei ho permet.

Ens resulta incomprensible la inhibició del govern davant els processos judicials
i la persecució que està tenint un cost tan alt per a moltes dones i professionals, i creiem que el govern espanyol ha d'adoptar, d'immediat, el compromís de donar una sortida d'una vegada per totes, digna i respectuosa amb l'autonomia i drets de les dones davant l'avortament.

Per això, continuem exigint:

· Que l’avortament surti immediatament del Codi Penal
· Que es canviï la llei per una que reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
· Que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic. Recordem que a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, només es financen (i parcialment) un 20% dels avortaments amb diner públic, a banda del 3% que es fan directament a la pública.
· Com a acció pal·liativa, demanem que els governs estatal i català, mentre no es modifiqui la llei, garanteixin que les dones puguin exercir els seus drets i que les professionals puguin exercir la seva professió, sense intimidacions ni difamacions que obstaculitzin i criminalitzin la lliure pràctica d’aquest dret.

· Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, entre els que trobem:

· Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois.
· Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.

Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l'Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).

Des de la Campanya per dret a l’avortament lliure i gratuït es recomana a les persones que puguen ser cridades a declarar que ho comuniquen i es posen en contacte amb la la gent que porta la campanya dretalpropicos@gmail.com telèfon 93 4127161

Ens farem sentir! Som moltes i en serem més....

Col·lectiu dones i homes de les Terres de l’Ebre pel dret a l’avortament lliure i gratuït

Comencen a citar gent als jutjats

La setmana passada vam tenir constància de la primera sitació judicial respecte les autoincuplacions a les Terres de l'Ebre.

Si et citen als jutjats per a declarar com a testimoni o com a imputada per avortament o per acompanyar a avortar, és molt important que vagis ben informada i que no hi vagis sola (o sol).

Reenviem els documents d'implicacions penals per a què tingueu una informació de base.
Des dels grups de la Campanya tenim el compromís de donar suport a qui el demani. Hem de veure com ho fem.

Per ara, sabem que hi ha dones i homes citades a:
- Molins de Rei
- Reus
- Barcelona

Es tracta de la gent que ens vam autoinculpar a Tarragona, que som citades a través dels jutjats dels nostres respectius municipis. Calculem que ens citaran a unes 100 o 130 persones del total de 400 que vam presentar. Per tant, ens hem de preparar.

Estaria bé:
- Saber dates, hores i llocs de totes les citacions, per a fer calendari i veure possibles acompanyaments i suports.
- Muntar mogudes a nivell local, ja què les citacions són bons moments per a fer difusió en la premsa de cada zona de la situació de persecució que estem vivint.
- Fer difusió d'aquestes (o altres) indicacions en les vostres xarxes, perquè la gent afectada pugui tenir alguna orientació.
- I sobretot que si voleu qualsevol informació, us poseu en contacte amb nosaltres i els grups que considereu de la Campanya, ja sigui per correu-e, o per telèfon al 934127161 (de dilluns a dijous, la resta de dies, missatge al contestador). Deixeu-nos dades de contacte.


Nosaltres decidim!

--
Campanya pel Dret a l'Avortament
dretalpropicos@gmail.com
telèfon 934127161

un centenar d'homes i dones de les Terres de l'Ebre s'autoinculpen pel dret a l'avortament lliure i gratuït

EL DRET DE LES DONES A DICIDIR

El dret a l’avortament ha format part de les reivindicacions feministes des de que a principis dels anys setanta s’iniciaren les primeres campanyes pel dret de les dones a controlar el seu propi cos.

Ha estat una lluita que es va fer visible per les manifestacions, xerrades, debats, cartells, autoinculpacions, accions en defensa de les dones i dels professionals que es tractava jutjar. El col·lectiu de dones de Tortosa es va involucrar en aquesta lluita a principis dels anys 80 participant en les campanyes del moviment feminista i sensibilitzant a la població del que suposava per a les dones el dret al propi cos i a decidir lliurement una maternitat desitjada.

Al juliol de 1985 entra en vigor l’actual llei de despenalització parcial de l’avortament amb La Llei orgànica 9/1985, de 5 de juliol, de reforma de l'article 417 bis del Codi penal que declara no punible la pràctica de l'avortament, efectuada per un metge/essa, o sota la seva direcció, en centres o establiments sanitaris, públics o privats, acreditats a aquest efecte, i amb el consentiment previ expressat, de la dona embarassada i les comprovacions adients, en els supòsits de
- greu risc per a la vida o la salut física o psíquica de l'embarassada
- delicte de violació fins a les 12 setmanes
- presumpció que el fetus haurà de néixer amb greus tares físiques o psíquiques fins a les 22 setmanes.

El moviment feminista vam seguir denunciant que aquesta despenalització parcial de l’avortament no solucionava el problema de les dones que es veien abocades a avortar o clandestinament o a l’estranger.

I així s’ha vist , que després de més de 30 anys d’accions i mobilitzacions pel dret a l’avortament, la dreta i l’església més reaccionaria continuen amb intimidacions i denuncies a les clíniques acreditades per fer els avortaments, que han acabat en detencions de professionals de les clíniques i desenes de dones anant a declarar als jutjats. Aquestes imputacions aboquen a les dones a rememorar el seu avortament, considerant-les presumptament delinqüents. Això no fa més que augmentar la por i la inseguretat per a totes les dones que necessiten recórrer a l’avortament, i que en molts casos han estat derivades de la sanitat pública a la privada (el 97% dels avortaments és realitzen en clíniques privades).

Davant d’aquests fets un col·lectiu de dones i homes de les Terres de l’Ebre pel dret a l’avortament lliure i gratuït, ens adherim a la campanya d’autoinculpacions que s’està duent a terme arreu de Catalunya i de l’estat, en resposta a la persecució política, policial i mediàtica de dones que han avortat i de professionals que practiquen interrupcions voluntàries de l’embaràs. Hem recollit un centenar d’autoinculpacions (les dones per haver avortat i els homes per haver acompanyat a una dona a interrompre el seu embaràs).

El lema Jo també he avortat (autoinculpació), el mateix que vam emprar en totes les campanyes anteriors, és per a solidaritzar-nos amb les dones que ho han fet i demostrar tot el nostre suport per canviar aquesta legislació i perquè la societat ens reconegui com a subjectes de dret en relació a les decisions que prenem sobre el nostre cos i sobre la nostra vida.

Les persones que van presentar les autoinculpacions a Tarragona les han cridat a declarar, a diferència d’altres llocs com a Barcelona on s’ha considerat arxivable.

Per aquest motiu el dia 26 d’abril, s’ha convocat a Tarragona una concentració-manifestació per fer lliurament de més autoinculpacions

Per això, continuem exigint:

· Que l’avortament surti immediatament del Codi Penal
· Que es canviï la llei per una que reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
· Que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic. Recordem que a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, només es financen (i parcialment) un 20% dels avortaments amb diner públic, a banda del 3% que es fan directament a la pública.

· Com a acció pal·liativa, demanem que els governs estatal i català, mentre no es modifiqui la llei, garanteixin que les dones puguin exercir els seus drets i que les professionals puguin exercir la seva professió, sense intimidacions ni difamacions que obstaculitzin i criminalitzin la lliure pràctica d’aquest dret.
· Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones.
· Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois.
· Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.

Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l'Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).

TOTES I TOTS A TARRAGONA EL DIA 26 D’ABRIL.

Col·lectiu de dones i homes de les Terres de l’Ebre pel dret a l’avortament lliure i gratuït

pel dret a l'avortament lliure i gratuït

dissabte 26 d'abril // Jutjats de Tarragona
lliurament d'autoinculpacions per la despenalització de l'avortament

TOTES I TOTS A TARRAGONA EL DIA 26 D'ABRIL.
Recollim autoinculpacions per a lliurar al Jutjat de Tarragona el 26 d'abril12.00 h: arribada, benvingudes i paraules. A la Rambla Nova, a l'estàtua dels Despullats (davant hisenda)

13.00 h: manifestació fins als jutjats
13.30 h: lliurament d'autoinculpacions als jutjats

A partir de les 14.00 h, a la Rambla President Companys, davant dels jutjats, la gent de la campanya a Tarragona ens convida a un vermut. Després, dinar de carmanyola.

15:30 h: assemblea
17.00 h: comiat, i fi de la trobada

Campanya Dret al Propi Cos
+info: http://www.caladona.org/ // dretalpropicos@gmail.com // 93 412 71 61

cinefòrum al Casal durant les vacances pasqua Maulets i SEPC

el dijous, el divendres i el dissabte el Casal estarà obert de 19:00h a 1:00h.

Les assemblees de Maulets i el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catlans) de Tortosa i Roquetes han organitzat un cicle de cinema per a aquests tres dies. Les tres pel·lícules tenen en comú la crítica al moralisme hipòcrita, des de diferents punts de vista: des de l'adoctrinament i els abusos sexuals en un col·legi de capellans als anys 60 ("la mala educación"), des de la reivindicació d'una societat sexualment lliure i sense tabús ("shortbus") o reclamant el dret de les dones a decidir sobre el propi cos ("la història d'un secret").

El debat queda obert, t'hi esperem!

dijous 20 de març_19:30h
la mala educación
Pedro Almodóvar, 2004
Història crítica, sobre l'església i la sexualitat. Dos amics descobreixen la seua sexualitat en un col·legi de capellans, l'un d'una manera traumàtica, a un col·legi de capellans, quan són grans es retroben els diferents protagonistes de la història...

divendres 21 de març_19:30h

shortbus

John Camernon Mitchel, 2006

A través de les històries personals d'una sèrie de personatges, molt diferents entre ells, la pel·lícula fa un repàs de la sexualitat entesa més enllà de la clàssica relació heterosexual de parella, i mostra que no hi ha una sola manera d'entendre el sexe, sinó moltes.

dissabte 22 de març_19:30h

história de un secreto

Mariana Otero, 2003

Aquest documental va obtenir el premi Temps d’História del Festival de Cinema de Valladolid. Recull la història de Clothilde Vautier, mare de la directora, que va morir l’any 1967 a conseqüència d’un avortament clandestí.

“Història d’un secret” es construeix en la frontera de la ficció i el documental: seguint un guió precís, on el punt de partida de cada escena va ser anticipat, el film acompanya el desenvolupament espontani dels successos, al ritme de les revelacions fetes per cada protagonista. “Quan jo tenia quatre anys i mig la meua mare va desaparèixer. La nostra família ens va dir a la meua germana i a mi que havia anat a treballar a París. Un any i mig més tard, la nostra àvia ens confessava que havia mort d’una operació d’apendicitis.”

Vint-i-cinc anys després la realitzadora Mariana Otero troba la veritat: la seua mare va morir per un avortament clandestí en una França que no coneixia encara la llei Veil.

La directora diu: “Contar aquesta història no era solament contar el contingut del secret tant com fer viure a l’espectador l’experiència singular d’aqueix secret i d’aqueixa revelació. Jo no volia parlar sobre el secret, disertar o explicar sinó crear una narració que anara l’equivalent cinematogràfic de la meua pròpia experiència.”

podreu trobar més informació a les seues webs:

www.maulets.org/ebre // baixebre@maulets.org

www.sepctortosa.tk

pel dret de les dones a decidir crònica del 8 de març

Divendres 7 de març, el Casal Popular Panxampla, en motiu de la celebració de vuit de març, dia Internacional de la Dona Treballadora, vam organitzar una xarrada amb el “Col·lectiu de dones de Tortosa” sobre el dret de les dones a decidir sobre el propi cos, a decidir sobre la maternitat i sobre el dret a l’avortament.

El “Col·lectiu de Dones de Tortosa” va estar el referent de la lluita feminista a les Terres de l’Ebre durant el període en què va estar estar actiu, de 1979 a 1982. Durant tot este temps va dur a terme diferents campanyes i va participar també en les lluites del moviment feminista i evidentment també en les accions, reflexions i mobilitzacions pel dret a l’avortament lliure i gratuït que es va iniciar fa gairebé trenta anys.

La xarrada va anar a càrrec de Rosa Cubeles, Irene Segarra, Olga Duran, Marissa Panisello i Ester Baiges, totes elles membres del “Col·lectiu de dones de Tortosa”.

Ens van donar una visió general dels inicis de les primers lluites de les dones per defensar els seus drets i del moviment feminista internacional i tal com anunciava el títol de la xarrada “Avortament lliure i gratuït: què demanàvem , que demanem? Una mirada retrospectiva i anàlisi de la situació actual”, van fer una exposició i argumentació de la campanya pel dret a l’avortament que es va dur a terme durant la dècada dels vuitanta i que aquí va estar impulsada pel “Col·lectiu de dones de Tortosa” al mateix temps que van reivindicar i impulsar el centre de planificació familiar, inaugurat a Tortosa el 1987.

El pas del temps ha evidenciat que tal com denunciava el moviment feminista la actual llei de l'avortament ( Llei Orgànica 9/1985, de 5 de juliol, de reforma de l'article 417 bis del Codi Penal, proposada i aprovada pel PSOE) és insuficient i no dóna solució a les necessitats reals de les dones que necessiten interrompre de manera voluntària l'embaràs. Ho demostren els darrers esdeveniments viscuts des del novembre: intimidacions i denúncies per part de la dreta i el sector més reaccionari de l'església (entitats anti-elecció, mal anomenades provida, e-cristians) a les clíniques acreditades per a fer avortaments i jutges que accepten a tràmit estes denúncies que han acabat amb detencions de professionals i desenes de dones anant a declarar als jutjats.

La capacitat de reacció i mobilització del moviment feminista no s'ha fet esperar. Noves campanyes d'autoinculpacions “Jo també he avortat”, i mobilitzacions per la despenalització de l'avortament reivindicant el mateix de fa trenta anys:

- Que l’avortament surti immediatament del Codi Penal.

- Que es canviï la llei per una que reconegue el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.

- Que l’avortament siga una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es puga practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic.

- Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, el fàcil accés als mitjans anticonceptius i s'assegure una bona coeducació afectivasexual als i a les jóvens ,base fonamental per a evitar embarassos no desitjats.

En acabar la xarrada es va obrir un debat entre les persones assitents, on es va ratificar la necessitat de canviar la legislació actual que encara no contempla el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la maternitat. El debat va continuar mentre sopàvem.

El Casal Popular Panxampla ens vam adherir ja fa dos mesos al manifest i a la campanya per la despenalització de l'avortament impulsada per la Comissió pel dret a l'avortament de Ca la Dona i el moviment feminista. Participem també en la campanya de recollida d'autoinculpacions “Jo també he avortat”, En farem públic el lliurament a la propera convocatòria unitària i massiva de lliurament d'autoinculpacions que es propose des de la Comisió pel dret a l'avortament.

El dia 8 de març per la nit va venir la part més lúdica de la celebració del dia de les dones, amb el concert de la cantautora lleidatana Meritxell Gené.

Guió de la xarrada

“Avortamnet lliure i gratuït: què demanàvem i què demanem? Mirada retrospectiva i analisi de la situació actual”

Memòria històrica:

- Primeres reivindicacions i lluites de les dones per la defensa dels seus drets i història del moviment feminista.

- Campanya pel dret de les dones a decidir sobre el propi cos, la maternitat i el dret a l'avortament dels anys 80. Accions, reflexions i mobilitzacions del moviment feminista. Tant a nivell general com també a nivell local, impulsades pel Col·lectiu de dones de Tortosa.


Situació actual.

- Un escenari semblant al de fa trenta anys.

- Mobilització i ràpida reaccio del moviment feminista. Campanya actual “Jo també he avortat”, recollida d'atoinculpacions.

- L'inici del conflicte actual. La dreta i el sector de l'església més reaccionària (col·lectius anti-elecció i mal anomenats provida). E-cristians.

- La Interrupció voluntària de l'embaràs: el dret de les dones a decidir. La llei actual, insuficient. Accés a l'anticoncepció, perfil de dones que avorten, motiu, on i com. Dificultats i impediments.

- Una assignatura pendent: la bona coeducació afectivosexual, base fonamental per garantir els embarassos no desitjats.

- Reivindicant el mateix que fa trenta anys: despenalització de l'avortament, ja!

primer certamen de contes antipatriarcals

El JAG organitza el 1r certamen de contes antipatriarcals.

El termini és fins el dia 23 d'abril i els relats s'hauran d'enviar a l'adreça:jag.ppcc (at) gmail.com