Hem canviat de plataforma el nostre bloc!
A partir d'ara, si hi entràveu a través de l'adreça www.casalpanxampla.blogspot.com, haureu de d'entrar-hi per www.casalpopularpanxampla.wordpress.com. Tanmateix, us aconsellem que entreu a partir de www.panxampla.org
moltes gràcies!
salut!
dimarts, d’octubre 04, 2011
dimecres, de setembre 14, 2011
Festa Estellés a les Terres de l'Ebre
Mig miler de persones demanen la independència a la Marxa de Torxes de l'Ebre
Tortosa ha estat l'escenari, aquest dissabte al vespre, de la quarta edició de la Marxa de Torxes de les Terres de l'Ebre, amb el lema 'Prou retallades... ara independència' i organitzada per la Comissió 11 de Setembre. Mig miler de persones han sortit del castell de la Suda per arribar a la plaça Barcelona, després de recórrer diversos carrers del centre històric. En aquest sentit, la marxa estava encapçalada per una estelada gegant portada per xiques i xiquetes, "com a símbol del compromís de lluita de les futures generacions", segons ha destacat l'organització. Tot seguit, marxaven dues files d'estelades seguides pels grallers de Roquetes, centenars de persones amb torxes, i els dolçainers de l'Aguilot. Durant la marxa s'han escoltat diversos crits reivindicatius, com ara "Davant la sentència, independència" o bé "Ni França ni Espanya, Països Catalans". La Marxa de Torxes s'ha realitzat en ambient reivindicatiu, festiu i sense cap incident.llegir més a La Marfanta...
a Teveon: Torxes per la independència
Vore fotos
Els 125.953 alumnes valencians o tres famílies del Principat
Article de Vicent Partal, director de Vilaweb.cat
El tribunal Suprem
espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema.
Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys.
llegir més
El tribunal Suprem
espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema.Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys.
llegir més
Festes de Tortosa 2011
Un any més, el Casal Popular Panxampla hem participat activament en les festes de Tortosa. Enguany hem organitzat dos actes populars, el dijous 1 de setembre "la nit de jotes al Panxampla", on un centenar de persones van vindre a sopar, ballar i cantar. Una gran nit de jotes al Panxampla, amb La Jota a la Plaça!
El dissabte, es va organitzar el Ball de Vermut a l'ombra del Monument a la Cervesa. Així es deia popularment el monument franquista a la Batalla de l'Ebre i més gran de tot el nostre país. Fixeu-vos-hi: L'Estrella, San Miguel, Cruzcamxpo i Águila!
Finalment, el dilluns membres del Casal van partiipar a la regata de muletes, amb la muleta del barri.
Moltes gràcies a tothom xparticipar activament en la festa, l'any vinent hi tornarem!
Aquí podeu vore les fotos.
El dissabte, es va organitzar el Ball de Vermut a l'ombra del Monument a la Cervesa. Així es deia popularment el monument franquista a la Batalla de l'Ebre i més gran de tot el nostre país. Fixeu-vos-hi: L'Estrella, San Miguel, Cruzcamxpo i Águila!
Finalment, el dilluns membres del Casal van partiipar a la regata de muletes, amb la muleta del barri.
Moltes gràcies a tothom xparticipar activament en la festa, l'any vinent hi tornarem!
Aquí podeu vore les fotos.
Demanem la independència al carrer aquest 11 de setembre
Article de Xavi Rodríguez, membre del Casal Popular Panxampla
Per la diada nacional i la 4a marxa de torxes per la independència que es farà a Tortosa el proper dissabte 10 de setembre, es fa necessària una mobilització que surta al carrer per evidenciar que l’independentisme és sociològicament emergent i majoritari, i que aposte clarament per posicions rupturistes. Cal més carrer, perquè als líders polítics catalans els hi falten conviccions independentistes.
Per la diada nacional i la 4a marxa de torxes per la independència que es farà a Tortosa el proper dissabte 10 de setembre, es fa necessària una mobilització que surta al carrer per evidenciar que l’independentisme és sociològicament emergent i majoritari, i que aposte clarament per posicions rupturistes. Cal més carrer, perquè als líders polítics catalans els hi falten conviccions independentistes.
Dos són els punts bàsics per treballar i consolidar una majoria independentista social, i en cap dels dos punts el govern català actua com caldria. El primer punt fa referència a treballar per millorar les condicions de vida de les persones. Les darreres enquestes diuen (juny de 2011 Centre d’Estudis d’Opinió) que els principals motius per voler la independència de Catalunya són la capacitat i desig d’autogestió econòmica, la voluntat de viure millor, guanyar capacitat de decisió i de suficiència... i no tant les qüestions identitàries. Així, des d’una òptica independentista, garantir i millorar la sanitat i l’educació pública i els serveis socials de la població, amb una major cultura democràtica i participativa, són l’únic camí per augmentar el sentiment de pertinença al país i les opcions independentistes. Si la gent més necessitada que no se sent catalana, no percep el beneficis socials i polítics de viure en un país diferent, difícilment es podran sumar al projecte nacional. Però, què fa el govern català? Aplicar mesures neoliberals, com només Esperanza Aguirre ha aplicat a l’estat espanyol, que perjudiquen bàsicament la gent més desfavorida i humil i l’allunya de valorar la independència de manera positiva, com un valor afegit.
El segon punt és la poca convicció per respondre a l’ofensiva espanyolista del PP i PSOE. Ja fa anys que l’estat espanyol no s’amaga, i cada vegada actua de manera més descarada. Només en un any la sentència de l’estatut i tot el show del tribunal constitucional, la persecució de TV3 al País Valencià, les sentències contra el model educatiu català d’immersió lingüística o la reforma de la constitució són arguments prou contundents. Però també hi ha dades contundents. Al 2008 l’estat espanyol va robar a Catalunya 22.000 milions d’€ (un 10% del PIB), és a dir, 3000€ per cada habitant (el pressupost de la Generalitat fou només de 37.000 milions d’€ al 2009). I serveixen aquests diners per millorar la cohesió territorial a l’estat espanyol? Es destinen a la solidaritat amb les zones més empobrides de l’estat? La resposta és no. L’economista Germà Bel explica al seu llibre Madrid, capital París que la política espanyola d’infraestructures i inversions es dissenya a Madrid amb els nostres impostos amb l’únic objectiu centralista de convertir Madrid en capital total d’Espanya, a costa del progrés econòmic de la resta de l’estat. Els criteris per construir autovies, trens d’alta velocitat i gestió centralitzada d’aeroports només ha respost al criteri polític de més Espanya (és a dir Madrid) i menys estat plural. Ja fa anys que aquest maltracte de l’estat a Catalunya és escandalós, però mai com ara no hi havia tants exemples i dades per explicitar-lo.
Per què es parla de sentit de la responsabilitat, centralitat, concert econòmic...? Per què no es defensen els interessos de Catalunya i de la seua població? Per què quan l’estat espanyol és més espanyol que mai, arruïnat i humiliat a Europa i sense perspectiva de futur ni autoritat moral no hi ha un posicionament contundent i clarament català?
Doncs perquè qui governa està més interessat a defensar els interessos econòmics de la gran burgesia catalana, que és espanyolista (els mateixos interessos de la dreta espanyola que defensen PP i PSOE). Ni el catalanisme ni el benestar de la població catalana són arguments més importants per l’actual govern català. Per això sorprèn la ingenuïtat de moltes propostes independentistes que de bona fe parlen d’un gran front patriòtic i sobiranista amb CiU al capdavant. Per davant del patriotisme, el partit de govern té consciència de classe, i aquesta té massa interessos a Madrid.
Per això és necessari i molt important sortir al carrer aquest 11 de setembre. Per defensar una aposta independentista que sàpiga incloure les demandes socials i valenta per enfrontar-se a l’espanyolisme. Una proposta inclusiva que ajude a augmentar la majoria social independentista. Només des del carrer és pressionarà en aquesta direcció, el parlament no ho ha fet i no ho farà. Aquest país va tenir 23 anys de pujolisme on les reivindicacions nacionals foren silenciades i adormides en nom de la por i el seny català, 7 anys de tripartit que van decebre les esperances independentistes i un “govern dels millors” que pareix disposat a seguir renunciant en nom de la moderació i el consens amb Madrid. Renúncies com les que abandonaren el concepte Països Catalans, mutilant i afeblint el nostre país (quan més petit és un país major és la seua feblesa).
Per tot això, és el carrer l’únic disposat a dir que el nostre país no té temor i que només hi ha un camí, la independència i uns serveis socials de qualitat i per a tothom. I des del carrer també reivindiquem que els Països Catalans són una realitat històrica, cultural i nacional.
dimecres, de setembre 07, 2011
4a Marxa de Torxes per la independència
La Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre organitza la 4a Marxa de Torxes per la independència
El lema d’enguany serà:
“Prou retallades... Ara, Independència! S’ha acabat lo temps de la temor”
Per quart any consecutiu, la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre - que aplega diferents entitats culturals i socials del territori - ha organitzat per al proper 10 de setembre la Marxa de Torxes per la Independència. Aquesta iniciativa, que se celebra la vespra de la diada, durant els darrers anys s’ha estès arreu de les comarques catalanes.El lema d’enguany serà:
“Prou retallades... Ara, Independència! S’ha acabat lo temps de la temor”
+info: www.11setembreterresdelebre.cat
dimecres, d’agost 24, 2011
Visca el Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre!
Arriba el final d'agost , i amb ell una nova edició del Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre, que enguany, per motius econòmics ha estat a punt de no poder-se celebrar. Finalment, però, amb bona intenció i moltes ganes l'hem salvat. Sense Tradicionàrius, no tindríem final d'estiu! Agraïm sincerament la implicació de l'Ajuntament de Roquetes i de Túbal, els quals durant disset anys, enguany divuit, l'han impulsat i fet possible, juntament amb els diferents grups , entitats i persones que hem acudit a l'Hort de Cruells cada últim cap de setmana d'agost, cita ineludible i punt de referència de la música tradicional i popular de les Terres de l¡'Ebre i d'arreu dels Països Catalans.
Des de La Jota a la Plaça t'invitem a fer possiblexxx el Tradicionàrius un any més i de manera especial ens farà goig que t'animes a participar al taller de jota ballada que farem dissabte a les 19h i més tard, a la nit, a omplir amb natros la plaça a ritme de jota!
Programació de la festa| Esdeveniment al Facebookx
Visca el Tradicionàrius!
La Jota a la Plaçaxx
La “conspiració” de l'OTAN contra la revolució libia
Extret de Rebelion.org
La “conspiración” de la OTAN contra la revolución libia
Gilbert Achcar
En un editorial publicado en el Wall Street Journal (19/07/2011), Max Boot –autor e historiador militar neoconservador, conocido por su apoyo al “fomento de la democracia” a punta de pistola y ardiente defensor de la plena implicación militar de EE UU en Libia– se refirió a un artículo aparecido en el Financial Times (15/06/2011) que comparaba la actual campaña de bombardeos aéreos sobre Libia con la guerra aérea sobre Kosovo en 1999 para subrayar “la falta de potencia de fuego en la operación libia”. Boot comenta, abundando en la misma comparación con detalles adicionales:
“La guerra anterior apenas llegó a ‘Apocalypse Now’: estaba estrictamente delimitada por derecho propio. Sin embargo, al cabo de 78 días en Kosovo, los aliados de la OTAN habían aportado 1.100 aviones y realizado 38.004 misiones. Por el contrario, en Libia la OTAN sólo ha enviado 250 aviones y efectuado 11.107 incursiones. No es extraño, entonces, que al cabo de 78 días Slobodan Milosevic decidiera entregar Kosovo, mientras que después de 124 días, por ahora, Gadafi sigue aferrado al poder.”
seguir llegint...
La “conspiración” de la OTAN contra la revolución libia
Gilbert Achcar
Jadaliyya
En un editorial publicado en el Wall Street Journal (19/07/2011), Max Boot –autor e historiador militar neoconservador, conocido por su apoyo al “fomento de la democracia” a punta de pistola y ardiente defensor de la plena implicación militar de EE UU en Libia– se refirió a un artículo aparecido en el Financial Times (15/06/2011) que comparaba la actual campaña de bombardeos aéreos sobre Libia con la guerra aérea sobre Kosovo en 1999 para subrayar “la falta de potencia de fuego en la operación libia”. Boot comenta, abundando en la misma comparación con detalles adicionales:
“La guerra anterior apenas llegó a ‘Apocalypse Now’: estaba estrictamente delimitada por derecho propio. Sin embargo, al cabo de 78 días en Kosovo, los aliados de la OTAN habían aportado 1.100 aviones y realizado 38.004 misiones. Por el contrario, en Libia la OTAN sólo ha enviado 250 aviones y efectuado 11.107 incursiones. No es extraño, entonces, que al cabo de 78 días Slobodan Milosevic decidiera entregar Kosovo, mientras que después de 124 días, por ahora, Gadafi sigue aferrado al poder.”
seguir llegint...
Festes de Tortosa 2011
Un any més, des del Casal Popular Panxampla també volem participar activament en les festes de Tortosa. Enguany hem organitzat dos actes populars, el dijous vos esperem a la nit de jotes que hi haurà al carrer on tenim el Casal i el dissabte al Ball de Vermut que farem a la Plaça del Paiolet, a l'ombra del Monument a la Cervesa.
Ah, i el dilluns membres del Casal participaran a la regata de muletes, amb la muleta del barri.
Bones festes!
dijous 1 de setembre // 21:00h
dissabte 3 de setembre // 12:00h
Ball de vermut
a l'ombra del Monument a la Cervesa
a la Plaça del Paiolet
Organitza: Casal Popular Panxampla
Col·labora: Moritz
Els cartells:
Ah, i el dilluns membres del Casal participaran a la regata de muletes, amb la muleta del barri.
Bones festes!
dijous 1 de setembre // 21:00h nit de jota al Panxampla amb La Jota a la Plaça al Casal Popular Panxampla
21:00h Sopar popular al carrer i en acabar seguim la festa.
Vine i participa: pots cantar, ballar, fer sonar el teu instrument... a ritme de jota!
Inscripció al sopar: aritmedejota@gmail.com // 637562752
Organitzen: La Jota a la Plaça i Casal Popular Panxampla
21:00h Sopar popular al carrer i en acabar seguim la festa.
Vine i participa: pots cantar, ballar, fer sonar el teu instrument... a ritme de jota!
Inscripció al sopar: aritmedejota@gmail.com // 637562752
Organitzen: La Jota a la Plaça i Casal Popular Panxampla
dissabte 3 de setembre // 12:00h
Ball de vermut
a l'ombra del Monument a la Cervesa
a la Plaça del Paiolet
Organitza: Casal Popular Panxampla
Col·labora: Moritz
Els cartells:
dimarts, d’agost 09, 2011
la Jota a la Plaça porta la cultura ebrenca fins a Grenoble
Dimarts, 9 d’agost de 2011 El ritme de jota de les Terres de l’Ebre ha estat present aquest cap de setmana a Grenoble (França), coincidint amb l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics que organitza tots els anys Adifolk en una ciutat europea diferent, des de fa 24 anys. Va ser gràcies a la participació en el certamen de La Jota a la Plaça, una proposta del Casal Popular Panxampla que pretén recuperar la dansa tradicional de les nostres terres en la seua vessant més popular i situar-la de nou a la plaça i el carrer, aconseguint -d’aquesta manera- que es torne a viure de manera participativa.
Així, una trentena de membres del grup (entre músics, cantadores i balladores) van viatjar des de diferents pobles de les Terres de l’Ebre fins a aquesta ciutat francesa a tocar dels Alps per donar a conèixer un element important de la cultura i la tradició del nostre territori, com són les jotes.
De fet, les diferents actuacions de La Jota a la Plaça –sobretot dijous i divendres al vespre- van ser tot un èxit de participació i van aconseguir fer ballar a ritme de jota a centenars de persones, tant dels altres grups participants en l’Aplec (més de vint) com veïns i veïnes de Grenoble, que es van apuntar a puntejar fins a caure rendides de cansament.
Per la seua part, els cantadors i cantadores també van portar fins a Grenoble -a través de les seves lletres- algunes reivindicacions ebrenques i catalanes, com la lluita de l’Ebre i el rebuig a les centrals nuclears i símbols franquistes. Alhora es va reivindicar la realitat nacionals dels Països Catalans amb la fermesa de la seua població. També les retallades socials van tenir el seu espai, i tot, amb l’alegria i la picaresca que la jota acompanya. Tot plegat, rebut amb gran entusiasme per part dels catalans i catalanes que viuen a l’Estat francès des de fa temps i per les que hi van venir per a l’Aplec, on moltes de les persones van descobrir una dansa i un cant, encara desconeguts per a moltes d’elles.
D’aquesta manera, les Terres de l’Ebre i, més concretament la jota, van poder estar presents en un esdeveniment de repercussió internacional, precisament en un any en què la jota comença a identificar-se i reconèixer-se també com a element propi de la cultura catalana.
Casal Popular Panxampla
La Jota a la Plaça
dimecres, d’agost 03, 2011
Al·legacions en contra de la declaració d'utilitat pública de la central eòlica dels Pesells d'Orta de Sant Joan
La Plataforma per a la defensa de la Terra Alta està recollint al·legacions en contra de la declaració d'utilitat pública de la central eòlica dels Pesells d'Orta de Sant Joan.
Podeu descarregar-vos l'arxiu adjunt, omplir-lo i retornar-lo abans del 15 d'agost, el podeu retornar a la Plataforma o deixar-nos-el a la bústia del Casal Popular Panxampla.
dilluns, d’agost 01, 2011
Jóvens ebrencs participen en un intercanvi sobre memòria històrica amb jóvens alemanys.
Un grup de jóvens de les Terres de l'Ebre, membres de Maulets i del Casal Popular Panxampla, realitzaran durant la primera quinzena d'agost un intercanvi polític i cultural amb el col·lectiu alemany Soziale Bildung, de la ciutat de Rostock. El col·lectiu, de caire social i centrat en la recuperació de la memòria històrica antifeixista, ha convidat el grup d'ebrencs a participar de l'esdeveniment amb l'objectiu d'intercanviar experiències i opinions sobre qüestions com el manteniment i la recuperació de la memòria històrica. Es tracta d'un tema polèmic en un país amb un passat recent tant complex com és Alemanya i que alhora recentment ha tornat a l'ordre del dia a les Terres de l'Ebre degut a la negativa de l'Ajuntament de Tortosa de retirar el monument franquista del riu Ebre.
dissabte, de juliol 30, 2011
Més cròniques renaixenetistes...
Aquí teniu unes quantes imatges més de la Festa del Renaixement al Cau de la Bandolera!
Moltes sòcies i soicis van venir a donar el seu suport.
També músics de molts grups.
La pancarta no li agradava a tohom, i va durar 24h...
Sutarranya també va venir a tocar!Anna i Roser ballant.
Anna
Roser
Grisàs de Jërus fent festa!
Dins del Panxampla, menjam, bevam e lluitam!
Jóvens i grans xalen amb lo ball de la boteta!
Lo Cau de la Bandolera: censurada
dimecres, de juliol 27, 2011
Comunicat valorant la Festa del Renaixement 2011
Acabada la Festa del Renaixement, des del Casal Popular Panxampla volem donar les gràcies a les nombroses persones de Tortosa i les Terres de l'Ebre que ens han donat suport: grups de música, nombroses visites, membres de tavernes i campaments, representants d'associacions, recolzaments a través de les xarxes socials... han convertit el nostre espai en un lloc de trobada, alegria i solidaritat. Moltes gràcies, ens hem sentit acompanyades i reforçades durant tots els dies.Les mostres de suport ens reafirmen en el nostre compromís de seguir treballant per dinamitzar i animar la vida social i cultural de Tortosa i les Terres de l'Ebre.
En properes edicions esperem poder seguir participant de la festa com fan altres entitats i associacions de la ciutat, sense canvis d'última hora injustificables, amb les mateixes facilitats i obligacions que té qualsevol entitat o persona, des del primer dia.
Finalment, des del Casal Popular Panxampla volem felicitar les persones implicades en la Festa del Renaixement, els ciutadans i ciutadanes de Tortosa i la gent vinguda d'arreu que han fet d'aquesta edició un nou èxit. I per això, els organitzadors no haurien d'oblidar que aquesta festa té molta gent implicada, que es mereix sentir-se escoltada, respectada i protagonista. Per a fer del Renaixement una festa popular i participativa.
Casal Popular Panxampla
Tortosa - Terres de l'Ebre
dimarts, de juliol 26, 2011
"Reflexions post renaixentistes" article de Josep Sabaté
És dimarts i ja torno a estar per les Barcelones. Tot i així, no tinc clar que hagi retornat de la Festa del Renaixement, no en la seua versió tortuosa i caciquil, sinó en la solidària, la que va omplir durant quatre dies el Casal Popular Panxampla.
No tenir una taverna no va ser un impediment per a que centenars de persones – sòcies, col·laboradores, simpatitzants o, simplement, solidàries – passessin a donar-nos el seu suport. També grups de música com Va de vent, Sutarranya o Grisàs de Gërus van venir a actuar i a mostrar el seu recolzament. Així, allò que havia de ser un cap de setmana tediós va convertir-se en una explosió de solidaritat, un crit contra el caciquisme – de qualsevol època – i en favor de la llibertat, que a moltes i molts ens ha recarregat les piles per a continuar la lluita durant molt temps més. (Moltes gràcies ;-)!) Segueix llegint a Surtdecasa.cat
“La Jota a la Plaça “ a Grenoble
El ritme de jota de les Terres de l’Ebre també estarà present en esta mostra de cultura popular catalana, i ho farà de la mà de La Jota a la Plaça. Juntament amb 22 grups més d’arreu de Catalunya farem possible que la cultura popular catalana siga coneguda i reconeguda a una ciutat europea.
Des d’Adifolk – Associació per la Difusió del Folklore-, l'any 1988, amb l'objectiu de donar a conèixer arreu d'Europa la cultura popular catalana, va néixer l'Aplec Internacional de la Sardana, que més tard va afegir al seu programa la Mostra de grups del nostre folklore i tradició. Enguany se celebra a Grenoble, els dies 4, 5 i 6 d’agost.
Ens fa molta il·lusió poder portar-hi la jota i fer possible alhora que les Terres de l’Ebre estiguen presents, un any més , a l’Aplec, precisament enguany, en un moment en què la jota comença a identificar-se i reconèixer-se sense recança també com a element propi de la cultura catalana.
La Jota a la Plaça és una proposta del Casal Popular Panxampla que des de l’any 2006 intenta difondre i recuperar a nivell popular un dels elements de festa més característics de la cultura de les Terres de l’Ebre, la jota, present també a altres territoris que conformen els Països Catalans.
Els nostres objectius són:
- Recuperar la jota en la seua vessant més popular i situar-la de nou al seu lloc d’origen , la plaça iel carrer i aconseguir que es torne a viure de manera participativa.
- Difondre la jota i les altres danses pròpies de les Terres de l’Ebre més enllà del Coll de Balaguer i el riu Sènia, com a element propi de la cultura catalana.
- Promoure la cultura de les Terres de l’Ebre.
- Promoure i defensar la llengua i la cultura catalana.
Volem mostrar el nostre agraïment a Adifolk, que ens ha brindat l’oportunitat de portar el ritme de jota més enllà, no només de les Terres de l’Ebre, sinó de Catalunya, tot participant en l’Aplec que se celebra enguany a Grenoble. Agraïm també sincerament l’acollida que ens fa la ciutat de Grenoble i esperem que els seus carrers i les seues places s’assaonen de la nostra cultura i en guarden un molt bon record.
El proper dissabte dia 30 de juliol també serem presents a la Festa del Castell de Montjuïc que s’organitza per presentar aquí Catalunya l’Aplec a Grenoble.
Per conèixer Adifolk, què és l’Aplec i la programció d’enguany a Grenoble, podeu consultar aquí: www.adifolk.cat
Casal Popular Panxampla
La Jota a la Plaça
dilluns, de juliol 25, 2011
[Tribuna] 'Infern renaixentista', article d'Ester Baiges
La setmana passada (just la setmana anterior a la setmana del Renaixement de Tortosa) aprofitant els primers dies de vacacions, vaig fer una escapada a la Val d’Aran.
Sense connectar-me a internet, sense llegir cap diari ni escoltar cap noticiari i gairebé sense mòbil ( moltes hores del dia sense cobertura), durant sis dies vam estar caminant i descobrint, una vegada més, la vall: boscos i més boscos, llacs i llacs que conserven encara l’aigua de l’era glacial, pobles que sembla que s’hagen aturat en el passat i que agraïxes de patejar, fugint de l’excés d’urbanització que se n’ha fet en altres, ruta del romànic...
Vam visitar el poble i l’Església de Santa Maria d’Arties. Vam tindre la sort de poder gaudir de l’acompanyament d’un guia que, de manera clara, amena i entenedora, ens va saber transportar i fer viatjar des dels segles XI o XII fins a dia d’avui, perquè els diferents temps hi han aportat la seua petjada arquitectònica, pictòrica, escultòrica... segueix llegint a La Marfanta
Sense connectar-me a internet, sense llegir cap diari ni escoltar cap noticiari i gairebé sense mòbil ( moltes hores del dia sense cobertura), durant sis dies vam estar caminant i descobrint, una vegada més, la vall: boscos i més boscos, llacs i llacs que conserven encara l’aigua de l’era glacial, pobles que sembla que s’hagen aturat en el passat i que agraïxes de patejar, fugint de l’excés d’urbanització que se n’ha fet en altres, ruta del romànic...
Vam visitar el poble i l’Església de Santa Maria d’Arties. Vam tindre la sort de poder gaudir de l’acompanyament d’un guia que, de manera clara, amena i entenedora, ens va saber transportar i fer viatjar des dels segles XI o XII fins a dia d’avui, perquè els diferents temps hi han aportat la seua petjada arquitectònica, pictòrica, escultòrica... segueix llegint a La Marfanta
dijous, de juliol 21, 2011
'La censura renaixentista, Tortosa al segle XVI', per Josep Sabaté
[Tribuna] 'La censura renaixentista, Tortosa al segle XVI', per Josep Sabaté
Publicat a la Marfanta.
Enguany, per primera vegada en molts anys de participar activament en la Festa del Renaixement, no podré fer-ho de manera oficial. A Tortosa, la censura als col·lectius crítics ha arribat al punt de fer fora de les Avançades de Sant Joan la taverna del Casal Popular Panxampla. Lo Cau de la Bandolera no tindrà un espai adequat perquè a alguns “tortosins de bé” els devia resultar inacceptable aquesta visibilitat. Aquesta situació és realment greu, però no només perquè es tracta d'un clar acte de censura, sinó també perquè es menysprea d'una manera inacceptable l'esforç que s'ha fet des del Casal Popular Panxampla per dinamitzar i potenciar durant aquests anys la Festa i l'espai de les Avançades.
Contra la meua opinió s'hi podran aportar molts “motius tècnics” de pes, però caldrà vore quines tavernes instal·len a les Avançades i sota quins criteris – d'amistat, afinitat o interès – ho fan. M'indigna aquesta violència institucional que s'exerceix contra els col·lectius que fem nosa i em genera una immensa impotència. M'indigna el cinisme d'aquesta violència, aparentment poc agressiva, educada i formal, que actua sota preteses directrius tècniques i que, sense ni alçar la veu, margina i censura, amb el simple gest d'una ratlla de bolígraf sobre el nom d'un col·lectiu. I em cansa, perquè no dir-ho, haver de ser una vegada més els que ens justifiquem, els que denunciem una situació injusta i els que serem – a sobre de censurats – acusats de de ser “els que sempre protestem”.
Però si qui actua així, qui censura i margina, són persones que durant anys han dinamitzat la vida cultural i associativa de la ciutat des de l'associacionisme, que saben el que costa tirar avant projectes, persones amb qui he compartit preocupacions, projectes i també punts de vista, encara em sembla una situació més incomprensible, cínica i indignant.
Durant molts d'anys centenars de persones hem participat activament en la Festa del Renaixement, treballant-hi de manera voluntària. Jo, personalment, ho he fet des de la taverna de la PDE, els Diables 7 Cervells, les Gralles i Tabals de Jesús o la taverna del Casal Popular Panxampla. Han estat sempre setmanes de dormir poc i treballar molt, acumulant cansament, actuant pels carrers i servint a les barres, xalant molt però fent poca festa. Si aquesta és la sensibilitat del govern tortosí i dels gestors de la festa cap a les entitats ciutadanes anem bé. Potser, en un intent de rigor històric, volen portar Tortosa al segle XVI també en les maneres de governar. Espero que la majoria absoluta que encapçala el consistori tortosí no esdevingue una majoria absolutista i que respecten democràticament les diferents sensibilitats que existeixen a la ciutat.
Independentment de la ideologia política que puga tindre cadascú, avui estem parlant del dret que tenim totes les persones i entitats ciutadanes a participar en igualtat de condicions en les activitats que s'organitzen a la ciutat, a fer ús dels espais públics i a expressar lliurement la nostra opinió. Em satisfà saber que moltes persones assabentades de la situació estan igualment indignades i sospito que seran moltes més les que en els propers dies aniran manifestant la seua opinió sobre un fet que esperem no es repeteixi mai més, ni amb el Casal Popular Panxampla ni amb qualsevol altra entitat.
La Festa del Renaixement és de tothom, també dels col·lectius crítics.
Ens veiem al carrer i també al refugi de les bandoleres i els bandolers!
Josep Sabaté és
membre del Casal Popular Panxampla i graller
dimecres, de juliol 20, 2011
Breu recull de premsa
[La Marfanta] Batalla dialèctica entre el casal Panxampla i l'Ajuntament, ara per la Festa del Renaixement
[Tribuna La Marfanta] 'La censura renaixentista, Tortosa al segle XVI', per Josep Sabaté
[Teveon] El Panxampla acusa a l’Ajuntament de Tortosa “d’expulsar-los” de la Festa del Renaixement
[El Punt] El casal Panxampla, “exclòs” del Renaixement
[Ebredigital] El casal Panxampla se sent "expulsat" per l'Ajuntament de Tortosa per participar en la Festa del Renaixement
[Llibertat.cat] El casal Panxampla de Tortosa fora de la festa del Renaixement
dimarts, de juliol 19, 2011
Roda de Premsa per a denunciar la censura a la Festa del Renaixement
Des del Casal Popular Panxampla volem explicar el procés pel qual ha estat denegada la nostra participació a la Festa del Renaixement amb la taverna del Cau de la Bandolera a les Avançades de Sant Joan com havíem fet els darrers tres anys. I manifestem el nostre convenciment que és una decisió política i no tècnica. El passat 25 de maig com tots els anys, vam presentar la sol·licitud per instal·lar la taverna dintre del termini establert per l’anunci “licitació per a l’atorgament d’autoritzacions temporals per a la utilització privativa del domini públic mitjançant la instal·lació de tavernes de la Ruta de la Saboga de la Festa del Renaixement en la seva XV edició” i vam esperar fins el dia 2 de juny, la data en què es farien públiques, segons l’anunci, les avaluacions tècniques i les propostes d’ubicació. A la reunió on es van convocar totes les tavernes no se’ns va suggerir cap novetat rellevant. Dies més tard, en una reunió bilateral ens van comentar que estaven estudiant la possibilitat de convertir l’espai on des de fa tres anys muntàvem la nostra taverna en una zona d’espectacle, i que potser no podríem fer allà la taverna. Davant la nostra sorpresa i la insitència que una cosa no havia de ser incomptible amb l’altra, vam quedar que en continuaríem parlant. Sense tindre possibilitat de contrastar, valorar o negociar, se’ns va comunicar per escrit en data 29 de juny que se’ns ha adjudicat l’espai de la plaça del Paiolet.
En aquell moment, des del Casal, vam sol·licitar una reunió amb el regidor Domingo Tomàs, amb l’ànim, i l’esperança, de buscar i trobar una solució raonada i compatible entre els nous interessos i plantejaments de la Festa i la possibilitat de mantindre la presència de la nostra taverna a les Avançades de Sant Joan. No aconseguim poder tindre la reunió fins el dia 6 de juny, i el resultat de la qual és decebedor. Novament, el regidor de festes Domingo Tomàs, només ens ofereix l’opció de fer taverna a la plaça del Paiolet. El mateix regidor reconeix que fins i tot ell pot entendre que considerem incorrecte el procediment, però que ell el considera correcte i ens insta a respondre-li al dia següent si acceptem l’espai del Paiolet, perquè s’han d’imprimir cartells, díptics...
És a dir, a tres setmanes del començament de la festa del Renaixement i després de més d’un mes d’haver presentat la sol·licitud, el regidor Domingo Tomàs ens comunica que tenim un dia per decidir si fem la taverna al Paiolet. Després de 7 anys participant i col·laborant en la festa, el seu màxim responsable ens ofereix un dia per estudiar el seu emplaçament i les seues possibilitats. Un dia per calcular els costos d’adaptar o canviar la infraestructura i el material. I conscientment ens ofereix la plaça del Paiolet, on cap taverna s’ha afiançat perquè és un espai amb sol durant tot el dia, mosca negra a la posta del sol i fora d’ambient a la nit.
A la mateixa reunió, el senyor Domingo Tomàs ens va explicar que la nostra taverna ha estat desplaçada de la seua ubicació tradicional perquè han cedit la gestió de l’espai a una associació, que muntarà un campament i punt de venda (eufemisme de taverna). I ens explica que el canvi és legal perquè aquest espai, des d’aquest any, queda fora de la ruta de la Saboga (feta la llei feta la trampa).
Des del Casal Popular Panxampla entenem que aquest és un mal precedent per la festa del Renaixement, perquè el senyor Domingo Tomàs ha menystingut una entitat de la ciutat i ha decidit sense negociar. I volem recordar que les entitats i associacions som part fonamental de la festa i no actors secundaris sense veu.
També afirmem que aquesta decisió no té un caràcter tècnic sinó polític. Des de la campanya per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, l’ajuntament de Tortosa ens ha posat obstacles per organitzar activitats i ara ens expulsa de la festa del Renaixement, perquè enviar-nos a la plaça del Paiolet és expulsar-nos. El mateix regidor, tot i ser conscient de com havia anat el procés, es va negar a fer cap gestió per autoritzar la nostra taverna al carrer Gil de Frederic, on s’ubica el Casal Popular Panxampla.
Des del casal Panxampla lamentem que l’alcalde de Tortosa i el seu equip de govern no contemplen la crítica política com un valor positiu, democràtic i constructiu per la ciutat. I preferiríem que se centraren a solucionar els greus problemes de la ciutat com les retallades que afecten al nostre hospital i altres serveis socials bàsics.
També volem transmetre un missatge positiu i d’agraïment a les persones que ens han donat suport i els garantim que aquestes maniobres ens cohesionen com a col·lectiu i ens animen a seguir lluitant per una societat més justa davant el caciquisme que es pensa que té dret a controlar-ho tot.
Finalment desitgem una festa reeixida tant per l’organització com per les entitats que tindran la sort de poder participar.
Tortosa, Terres de l'Ebre
19 de Juliol de 2011
Casal Popular Panxampla
Carta de Suport a la Taverna del Casal Popular Panxampla
Diferents persones que participen activament a la Festa del Renaixement, cantant amb corals, grups de grallers i dolçainers, o la Taverna d'Enrico signen una carta de suport al Casal Popular Panxampla.
La Taverna “Lo Cau de la Bandolera”, impulsada pel Casal Popular Panxampla, ja fa 7 anys que participa de la Festa del Renaixement de Tortosa. Moltes de les persones que hi participen, fa més de 10 anys que tenen un paper actiu amb la festa, ja siga com a voluntàries, actors o actrius , músics, artistes o col·laborant amb altres tavernes.
En els inicis, aquesta taverna estava situada al carrer del Replà, a l’entrada de la plaça de Sant Joan (Plaça del Pou), però ara fa 3 anys, a causa de les obres de remodelació d’aquesta plaça, se’ns va oferir la possiblitat de traslladar la taverna a les Avançades de Sant Joan. L’aposta de l’Ajuntament era situar el final diari de la festa, fins la matinada, en aquesta zona.
Era el primer any que s’instal·laven tavernes a les Avançades, la dificultat d’accés, el desnivell i la gran distància respecte el nucli urbà, van generar molts dubtes sobre la viabilitat del projecte. A més a més, a la zona on s’oferia la possibilitat d’instal·lar la taverna no s’hi podia accedir amb vehicle per poder dur tot el material. Tot plegat, suposava que per tirar endavant la taverna del Cau dels Bandolers i les Bandoleres, fos necessàri fer un gran esforç i assumir uns riscos.
Tot i les adversitats, es va apostar per ubicar-se a les avançades. A causa del canvi d’entorn, va ser necessari renovar més de la meitat del material i la infraestructura. Entre banquets, taules, troncs de pi, neveres, congeladors , tiradors, barres, beguda, menjar... es van moure, només amb l’ajuda de la força de desenes de membres i col·laboradores del Casal Popular Panxampla, uns 6000 Kg, superant distàncies de més d’un centenar de metres i desnivells de més de 10 metres en alguns casos.
Després de 3 anys, amb les dificultats logístiques afegides, la Taverna de les Bandoleres ha demostrat ser capaç de tirar endavant amb la iniciativa amb escreix, i conjuntament amb La Taverna del Pou, la taverna Carpe Diem, la Taverna d’Enrico , els campaments, els espectacles itinerants han generat diversos espais de festa amb ambients diferents, però complementaris, que permeten disfrutar a milers de persones d’un bon final de Festa del Renaixement a les Avançades de Sant Joan. Entre tots i totes hem aconseguit consolidar aquest espai com un dels punts de referència de la Festa del Renaixement, a partir de mitja tarde.
En l’edició d’enguany, però, l’Ajuntament de Tortosa, té previst fer un seguit d’espectacles en la primera esplanada de les Avançades de Sant Joan. Segons l’Ajuntament, aquets espectacles no són compatibles amb la Taverna del Cau dels Bandolers i les Bandoleres, i pretenen apartar-los de les Avançades.
La Festa del Renaixement, té un encant especial degut a la implicació d’una part molt important de la societat en dinamitzar-la, ambientar-la i fer-la realment propera al poble. Les tavernes, moltes organitzades per col·lectius i associacions sense ànim de lucre, tenen un paper clau i indispensable en la festa, igual que els músics i músiques, artistes, voluntaries, i ciutadania en general que s’integren en la recreació històrica.
Per tot això, considerem necessari i imprescindible, que l’Ajuntament de Tortosa arribe a una solució raonada i de consens amb el Cau dels Bandolers i les Bandoleres, perquè puguen continuar participant com fins ara de la Festa del Renaixement. No podem entendre que amb la voluntat d’incorporar nous elements a la festa, s’anul·le una taverna que ha mostrat un compromís molt elevat amb el Renaixement, i que a més ha aportat el seu toc especial que tant bona acollida ha tingut entre les persones que participen de la Festa del Renaixement.
Firmen:
-Ximo Valldepérez (graller)
-Oscar Prats (Sutarranya)
-Eva Escoda (Grisas de Jërus)
-Joan Cid (Coral Vent de Dalt)
-Anna Castelló (grallera)
-Eva Gisbert (Grisas de Jërus)
-Josep Francesc Alcover (Sutarranya)
-Mercè Avinyó (Va de Vent)
-Laura Hierro (Grisas de Jërus)
-Isabel Villalbos (Coral Vent de Dalt)
-Arturo Gaya (taverna d'Enrico)
-Enric Ferré (Grisas de Jërus)
-Pau Puig (Sutarranya)
-Albert Curto (Grisas de Jërus)
-Joaquim Ismael (Taverna del Pou)
-Alícia Andreu (Taverna del Pou)
-Jordi Fusté (Taverna d'Enrico)
-Sergi Masip (sacaire)
-Adrià Fabregat (Va de Vent)
-Jordi Sanç (Sutarranya)
-Quique Pedret (Taverna d'Enrico)
-Cristobal Aixendri Lleixà (Suterranya)
-Marisa Panisello (Coral Vent de Dalt)
-Sofia Morales (cantadora)
-Kike Pellicer (taverna d'Enrico)
-Oriol Grau (Grisas de Jërus)
-Xavier Curto (Grisas de Jërus)
-Alba Canalda (Grisas de Jërus)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
