el dijous, el divendres i el dissabte el Casal estarà obert de 19:00h a 1:00h.
Les assemblees de Maulets i el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catlans) de Tortosa i Roquetes han organitzat un cicle de cinema per a aquests tres dies. Les tres pel·lícules tenen en comú la crítica al moralisme hipòcrita, des de diferents punts de vista: des de l'adoctrinament i els abusos sexuals en un col·legi de capellans als anys 60 ("la mala educación"), des de la reivindicació d'una societat sexualment lliure i sense tabús ("shortbus") o reclamant el dret de les dones a decidir sobre el propi cos ("la història d'un secret").
El debat queda obert, t'hi esperem!
dijous 20 de març_19:30h
la mala educación
Pedro Almodóvar, 2004
Història crítica, sobre l'església i la sexualitat. Dos amics descobreixen la seua sexualitat en un col·legi de capellans, l'un d'una manera traumàtica, a un col·legi de capellans, quan són grans es retroben els diferents protagonistes de la història...
divendres 21 de març_19:30h
shortbus
John Camernon Mitchel, 2006
A través de les històries personals d'una sèrie de personatges, molt diferents entre ells, la pel·lícula fa un repàs de la sexualitat entesa més enllà de la clàssica relació heterosexual de parella, i mostra que no hi ha una sola manera d'entendre el sexe, sinó moltes.
dissabte 22 de març_19:30h
história de un secreto
Mariana Otero, 2003
Aquest documental va obtenir el premi Temps d’História del Festival de Cinema de Valladolid. Recull la història de Clothilde Vautier, mare de la directora, que va morir l’any 1967 a conseqüència d’un avortament clandestí.
“Història d’un secret” es construeix en la frontera de la ficció i el documental: seguint un guió precís, on el punt de partida de cada escena va ser anticipat, el film acompanya el desenvolupament espontani dels successos, al ritme de les revelacions fetes per cada protagonista. “Quan jo tenia quatre anys i mig la meua mare va desaparèixer. La nostra família ens va dir a la meua germana i a mi que havia anat a treballar a París. Un any i mig més tard, la nostra àvia ens confessava que havia mort d’una operació d’apendicitis.”
Vint-i-cinc anys després la realitzadora Mariana Otero troba la veritat: la seua mare va morir per un avortament clandestí en una França que no coneixia encara la llei Veil.
La directora diu: “Contar aquesta història no era solament contar el contingut del secret tant com fer viure a l’espectador l’experiència singular d’aqueix secret i d’aqueixa revelació. Jo no volia parlar sobre el secret, disertar o explicar sinó crear una narració que anara l’equivalent cinematogràfic de la meua pròpia experiència.”
podreu trobar més informació a les seues webs:
dissabte 28 de gener, a les 19:30h
