Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LGBT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LGBT. Mostrar tots els missatges
dimarts, de juny 29, 2010
dimecres, de maig 12, 2010
Una foto i l’homofòbia
Per Joan Pujolàs i Vilar, militant de la CUP de Girona
A la foto s’hi poden veure els dos jugadors de futbol, molt a prop l’un de l’altre, mig agafats de les mans, en actitud diguem-ne afectuosa. Res més. Cap petó, cap abraçada, res de sexe salvatge. Només dos homes en actitud afectuosa.
segueix llegint l'article
dilluns, de juliol 06, 2009
"Gràcies, Mossos, per augmentar-me l'autoestima"
Carta de Xavi Rodríguez
El passat divendres 26 de juny, dues persones penjàrem una pancarta al monument franquista del riu Ebre a Tortosa, que deia Feixisme és homofòbia, com a acte de reivindicació pel dia 28 de juny (Diada de l’alliberament gai, lesbià i transsexual).
Només sortir del riu, dos Mossos d’Esquadra ens demanaren la documentació i ens retingueren durant quasi una hora per comprovar els nostres documents identificatius. També identificaren tres persones més que ens havien acompanyat. Fins i tot demanaren reforços, un cotxe patrulla, per identificar un altre grup de quatre persones que miraven des de la carretera, i que gràcies a l’eficàcia policial foren identificades. És a dir, la Generalitat de Catalunya va pagar quasi una hora de dos agents i gairebé mitja hora d’una patrulla perquè dues persones estàvem penjant una pancarta que deia una veritat com una casa. I en cap moment ens negàrem a identificar-nos ni fórem irrespectuosos.
Desconec si el fet de retenir-nos és una responsabilitat política o tècnica. Si és política, haurem de pensar que Iniciativa per Catalunya s’ha tornat un partit homòfob? I si la responsabilitat és tècnica, quin estat de dret es pot permetre el luxe de retenir durant quasi una hora dues persones per penjar una pancarta que denuncia l’homofòbia? O es pot retenir durant quasi una hora tres persones per mirar com es penja una pancarta?
I més graciós encara és el final. Arribaren dos policies més, aquests locals, i ens digueren que els Mossos no tenien competències perquè l’acció era responsabilitat de la policia local. Això em du a pensar que potser els Mossos d’Esquadra no saben què fer i busquen entreteniments per justificar el sou. I em fa qüestionar la necessitat que té Catalunya de pagar el sou als ja 15.000 mossos, quan cada vegada tenim menys recursos per altres àrees molt més importants i eficaces com són l’educació i la sanitat.
I aquí no acaba la història, perquè finalment ens podria multar l’Ajuntament perquè segons l’ordenança del civisme no es poden penjar pancartes en llocs no autoritzats. I què hi ha al pont del col·legi Ferreries? Una pancarta que demana el vot per al PP, també en un lloc no autoritzat i des de fa quasi dos mesos! Ha multat l’ajuntament de Tortosa el PP? Segur que no. Això demostra que l’ordenança del civisme tortosina no és una llei objectiva feta per millorar la convivència ciutadana, sinó una eina redactada amb la suficient ambigüitat perquè el mateix acte puga ser multat en funció de qui el faça.
Finalment voldria agrair als mossos haver augmentat la meua autoestima durant aquesta setmana. Quatre policies pendents de mi durant quasi una hora! No sé a qui donar les gràcies, però potser seria millor, reduir despeses inútils. I que s’ho facen mirar els responsables polítics, perquè no és seriós.
Xavier Rodríguez és membre del Casal Popular Panxampla i veí de l'Ampolla.
El passat divendres 26 de juny, dues persones penjàrem una pancarta al monument franquista del riu Ebre a Tortosa, que deia Feixisme és homofòbia, com a acte de reivindicació pel dia 28 de juny (Diada de l’alliberament gai, lesbià i transsexual).
Només sortir del riu, dos Mossos d’Esquadra ens demanaren la documentació i ens retingueren durant quasi una hora per comprovar els nostres documents identificatius. També identificaren tres persones més que ens havien acompanyat. Fins i tot demanaren reforços, un cotxe patrulla, per identificar un altre grup de quatre persones que miraven des de la carretera, i que gràcies a l’eficàcia policial foren identificades. És a dir, la Generalitat de Catalunya va pagar quasi una hora de dos agents i gairebé mitja hora d’una patrulla perquè dues persones estàvem penjant una pancarta que deia una veritat com una casa. I en cap moment ens negàrem a identificar-nos ni fórem irrespectuosos.
Desconec si el fet de retenir-nos és una responsabilitat política o tècnica. Si és política, haurem de pensar que Iniciativa per Catalunya s’ha tornat un partit homòfob? I si la responsabilitat és tècnica, quin estat de dret es pot permetre el luxe de retenir durant quasi una hora dues persones per penjar una pancarta que denuncia l’homofòbia? O es pot retenir durant quasi una hora tres persones per mirar com es penja una pancarta?
I més graciós encara és el final. Arribaren dos policies més, aquests locals, i ens digueren que els Mossos no tenien competències perquè l’acció era responsabilitat de la policia local. Això em du a pensar que potser els Mossos d’Esquadra no saben què fer i busquen entreteniments per justificar el sou. I em fa qüestionar la necessitat que té Catalunya de pagar el sou als ja 15.000 mossos, quan cada vegada tenim menys recursos per altres àrees molt més importants i eficaces com són l’educació i la sanitat.
I aquí no acaba la història, perquè finalment ens podria multar l’Ajuntament perquè segons l’ordenança del civisme no es poden penjar pancartes en llocs no autoritzats. I què hi ha al pont del col·legi Ferreries? Una pancarta que demana el vot per al PP, també en un lloc no autoritzat i des de fa quasi dos mesos! Ha multat l’ajuntament de Tortosa el PP? Segur que no. Això demostra que l’ordenança del civisme tortosina no és una llei objectiva feta per millorar la convivència ciutadana, sinó una eina redactada amb la suficient ambigüitat perquè el mateix acte puga ser multat en funció de qui el faça.
Finalment voldria agrair als mossos haver augmentat la meua autoestima durant aquesta setmana. Quatre policies pendents de mi durant quasi una hora! No sé a qui donar les gràcies, però potser seria millor, reduir despeses inútils. I que s’ho facen mirar els responsables polítics, perquè no és seriós.
Xavier Rodríguez és membre del Casal Popular Panxampla i veí de l'Ampolla.
dilluns, de juny 29, 2009
contra l’homofòbia i el feixisme
Actes de commemoració del 28 de juny a les Terres de l’Ebre
L’Associació de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre i el Casal Popular Panxampla van organitzar diverses activitats per tal de commemorar el dia de l’Alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual (LGBT), enguany emmarcat en els 70 anys de l’ocupació feixista a les nostres comarques. D’aquesta manera s’ha volgut recuperar una part de la història que ha estat sistemàticament silenciada: la repressió a lesbianes, gais i transsexuals durant els 40 anys de dictadura; alhora que s’han denunciat les rèmores que queden d’aquella època tan fosca de la nostra història i que continuen representant un atac a la llibertat sexual de moltes persones.
Els actes van començar el dijous 25 de juny amb la penjada d’una pancarta al monument feixista que hi ha al riu Ebre al seu pas per Tortosa, on es podia llegir: homofòbia és feixisme. La Policia Local va identificar diversos assistents i va comunicar que serien multats si no la despenjaven, els activistes van considerar que el que sobrava era el monument i no la pancarta, per la qual cosa no va ser despenjada.
El divendres 26 els actes van continuar al Casal Popular Panxampla amb la presentació del llibre Rosa sobre negre, un dels primers treballs historiogràfics sobre l’homosexualitat a l’Estat espanyol, amb el seu autor l’historiador de Santa Coloma de Gramenet Albert Ferrarons. L’acte va començar explicant l’activitat que els darrers anys han desenvolupat les dos entitats organitzadores i la necessitat de continuar lluitant per tal de normalitzar l’homosexualitat a les nostres terres.
Seguidament Albert Ferrarons va presentar el seu treball, que estudia l’evolució de la lluita per l’alliberament sexual i la repressió homòfoba al llarg del segle XX. Una història que ha anat alternant entre el rosa – períodes d’expressió i llibertat – i el negre – la repressió i la violència – que durant la dictadura franquista va mostrar la seua cara més ferotge, amb detencions, “tractaments mèdics” i brutals tortures contra totes aquelles persones que per la seua sexualitat representaven un perill per als pilars morals del règim. Aquesta repressió estava recolzada sobre la moralitat catòlica, sobre estudis pseudocientífics que i sobre unes lleis, com la “Ley de Vagos y Maleantes” o la posterior “Ley de Pelogrosidad Social”, que no van acabar amb la mort del dictador. També es va destacar la lluita de moltes persones, que malgrat la repressió van organitzar-se i començar a articular el moviment d’alliberament LGBT, amb el naixement de col·lectius com el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya).
Durant el debat posterior es va parlar de les diverses convocatòries que hi haurà enguany, i diverses persones qüestionaven el paper de les empreses de l’ambient i la convocatòria que van fer per al diumenge 28 de juny, defensant que hi hagués un moviment d’alliberament crític, i no domesticat per la mercantilització, com defensa la Comissió Unitària 28 de Juny, que des de fa anys organitza la diada amb les principals organitzacions LGBT. També es va parlar de la importància de l’educació, de com afrontar situacions de bulling o de buscar eines per al professorat, amb tot es va recordar que amb la LEC se subvencionaran escoles que no accepten treballar la coeducació. Es va concloure que actualment hi ha una situació de llibertat política, i d’obertura aparent, però que encara existeix una forta homofòbia a nivell social, difícil de que s’expressa de moltes maneres, i que cal combatre amb molta pedagogia però de manera contundent.
Els actes van acabar amb un sopar popular i amb la Segona Festa Antihomofòbia, al Pub Andrògina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
