L’Associació Cultural Casal Popular
PANXAMPLA avui divendres 8 de setembre a les 12h
hem entregat al registre de l’Ajuntament de Tortosa les AL·LEGACIONS que hem fet en relació a l’aprovació d’un conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Tortosa i l’empresa Tortosa
Golf Resort SL i a l’aprovació de la
modificació puntual de l’aprovació provisional del POUM a la zona anomenada Mas de Xies a Vinallop.
Les al·legacions presentades us les hem resumit breument:
INCOMPLIMENT DE L’ARTICLE 3 DE LA LLEI D’URBANISMENo es té en compte que el sòl és un recurs limitat. La urbanització desmesurada que es planteja s’ubica en una zona agrícola i està molt lluny d’atrendre a la preservació i millora dels sistemes de vida tradicional (rural i agrari) que s’estan portant a terme a la zona del Mas de Xies.
En un moment com l’actual, en el que s’està demanant a la ciutadania esforços per estalviar aigua degut a la sequera no té sentit voler posar un camp de golf i nombroses vivendes que no són per fer front a l’agument de població sinó que seran segones residències que gasten molta més aigua que la que gasten les vivendes de nuclis urbans consolidats.
El PTPTE a les zones de sòl lliure de protecció preventiva, conreus de secà i erms i conreus de regadiu; pot permetre excepcionalment amb autorització prèvia de la Comissió Territorial d’Urbanisme els camps de golf com a equipaments esportius d’entre els usos admesos però no en permet la urbanització dels terrenys; per això l’ajuntament els recalifica sense que hi hagi cap necessitat social de fer-ho. A més, cal remarcar que el PTPTE és una planificació aprovada l’any 2001 que no té en compte l’article 3 de la llei d’urbanisme, ni la llei de pasiatge aprovades l’any 2005. Per tant, cal una actualització d’aquesta planificació d’acord amb la llei d’urbanisme i l’aturada immediata del projecte d’urbanització i camp de golf.
PAISATGEÉs totalment incompatible amb la preservació de la qualitat paisatgística de la zona, no només per la destrucció de l’espai agrícola sinó també perquè donada la seva situació estratègica sobre l’aluvial amb vistes al riu, als Ports i a la Serra del Boix-Coll de l’Alba serà visible desde molts punts destruint així un paisatge peculiar a les nostres terres (les zones agrícoles ubicades sobre l’al·luvial del quaternari).
No té sentit aprovar lleis que comencen a tenir en compte que el sòl és un recurs limitat i que parlen d’un urbanisme sostenible i de la preservació del paisatge i que mentrestant els ajuntaments aprovin urbanitzacions, camps de golf i altres equipaments turístics que destrueixen el litoral i els paisatges de zones on encara queden molts elements a preservar. Per aquesta raó demanem una moratòria urbanística d’aquest tipus de projectes. Si l’Ajuntament de Tortosa vol potenciar el turisme i la zona agrícola de Vinallop pot oferir/buscar línies d’ajut per restaurar masos antics i promoure un turisme rural respectuós amb el medi ambient que atengui a la preservació i millora dels sistemes de vida tradicional a les àrees rurals.
ESPECULACIÓ URBANÍSTICALes empreses com aquesta compren els terrenys als propietaris per quantitats elevades fent elevar d’esta manera els preus de venta de terrenys i immobles del voltant, fent-los cada cop més inaccessibles per a la gent del territori, agreujant els problemes que té actualment la gent jove per accedir a una vivenda digna amb un preu just. A la vegada, el preu que l’empresa ha pagat als propietaris és una quantitat molt inferior al benefici que en treu després de construir la macro-urbanització. Contribuir legalment a l’especulació urbanística tampoc és promoure un desenvolupament urbanístic sostenible ja que no garanteix la qualitat de vida de les generacions presents i encara menys de les futures, degut a que els serà cada cop més impossible l’accés a una vivenda digna. Cal remarcar que la construcció d’un 10% d’habitatges de protecció oficial no garanteix en cap moment aquest accés a una vivenda a un preu digne ja que aquestes vivendes seran molt més cares que les que s’haurien pogut llogar/comprar abans de l’operació especulativa legal. A més, l’habitatge de protecció oficial, un Ajuntament l’ha de promoure però no ho ha de fer a canvi d’acceptar una urbanització amb un camp de golf.
El fet que l’Ajuntament hagi signat un conveni amb una empresa i posteriorment hagi canviat la qualificació d’uns terrenys, a més de ser un procediment poc vinculat amb la contenció dels processos tranformadors del territori, obre la porta possibles moviements especulatius. Els 11.4 milions d’euros que l’empresa dóna a l’Ajuntament tot i que puguin semblar molt no arriben al 4% del benefici net que en poden arribar a treure. Així, es fa difícil no pensar en que darrera d’aquesta operació hi ha arguments especuladors, en realitat no s’estan tutelant els interessos generals, sinó els d’una empresa concreta, cosa que aparta a l’ens públic del seu comès general i converteix las seva actuació en arbitrària. L'Administració és, per definició, la gestora dels interessos socials. Amb el Conveni que ens ocupa s'estan defensant uns determinats interessos privats per sobre de l'interès públic emparat per l'article 45 de la Constitució i que intenta garantir el PTPTE amb les previsions que fa d’excepcionalitat dels camps de golf. Pel contrari, l'actuació de l'Ajuntament s'està desviant de les finalitats que li son pròpies en la mesura que aquest conveni resulta lesiu pels interessos públics.
Es mostra constant desig de compensar o mitigar el contingut dels pactes Segon i Quart del Conveni, amb la inclusió de clàusules sobre vivenda social, estudis d’impacte i finançament del 10% de cessió obligatòria a l’Ajuntament, quan es preveuen 8’9 vivendes per Ha del sector requalificat. Aquesta idea constant de reparar i obtenir contrapartides revela no només una mala consciència de l’ens actuant, sinó que la transformació de l’enclau de Vinallop és tan marcada que cal cercar una cascada enlluernadora de compensacions per fer-ho creïble a la ciutadania. Aquest sobreesforç manifesta la pobre consideració de l’interès general que de cap manera precisa de la promoció d’aquesta tipus de turisme i es revela poc raonable.
Les potestats administratives d’intervenció urbanística s’han dirigit a satisfer els interessos privats de major edificabilitat residencial. Les finalitats perseguides no estan emparades per l’ordenament jurídic i són constitutives d’una evident desviació de poder. En canvi, les potestats de planificació i actuació urbanística no s’han adreçat a una planificació racional dels usos del sòl, sinó que han ignorat els interessos públics que exigeixen mantenir i potenciar la preservació dels valors del territori, la voluntat dels veïns del terme, a banda dels valors valors paisatgístics, històrics i culturals d’aquest paratge del municipi tortosí.
MODEL TURÍSTICLes Terres de l’Ebre no poden assumir un model turístic que destrueix el territori, esgota els recursos naturals i no crea riquesa als nostres pobles, ans al contrari, promou feines precàries i temporals. Les Terres de l’Ebre tenen suficients atractius per promoure un altre tipus de model turístic molt més integrat al nostre territori.
PACTE DE TINELLNo té sentit planificar un camp de golf si el criteri que es va autoimposar el propi Govern que “Durant la revisió del PTGC no es tramitaran nous projectes de camps de golf”.
DECLARACIÓ MUNICIPAL PER UNA NOVA CULTURA DE L’AIGUALes nombroses manifestacions contra el transvasament de l’Ebre han fet palés que les Terres de l’Ebre estan en contra del model territorial que s’està implantant al litoral mediterrani.
L’Ajuntament de Tortosa va signar la Declaració municipal per la Nova Cultura de l’Aigua a la Conca de l’Ebre i les seves polítiques urbanístiques haurien de ser conseqüents amb el que van signar. La urbanització i el camp de golf de Vinallop no són el primer element contrari a la Nova Cultura de l’Aigua dins del POUM sinó que, a més, una part important de les últimes incorporacions al POUM mitjançant convenis amb empreses ubiquen les noves construccions a àrees rurals d’horta (horta de Pimpí, horta de Sant Vicent,...), moltes ubicades en zones inundables. Tot i que la Llei d’Urbanisme i la Declaració que van signar són molt clares en aquest tema.
Nombrosos membres del consistori tortosí, entre els quals hi ha l’alcalde de Tortosa han estat els primers en sumar-se a les manifestacions promogudes per la Plataforma en Defensa de l’Ebre per una Nova Cultura de l’Aigua i contraries a un transvasament de l’Ebre que alimentava aquesta destrucció del litoral mediterrani. No té sentit que ara els mateixos que venien a les manifestacions promoguin aquest tipus de projectes que estan molt lluny de la filosofia de la Nova Cultura de l’Aigua a les Terres de l’Ebre.
TROBADA DE PLATAFORMES DELS PAÏSOS CATALANS (maig de 2005 a Tortosa)Les diferents plataformes ja demanaven de manera conjunta, entre altres coses, la conservació del paisatge com a element clau de la identitat col·lectiva i la implantació de la Nova Cultura de l’Aigua basada en l’eficiència, l’estalvi i la reutilització que assegure la recuperació dels nostres rius i aqüífers. També es denunciava l’ús il·legítim de l’aigua en camps de golf. No té sentit que l’Ajuntament d’una ciutat on s’han reunit les diferents Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans planifiqui una urbanització amb camp de golf al seu terme.
PERTOCARIA UNA REVISIÓ DEL POUM I NO UNA MODIFICACIÓ PUNTUAL PER INTRODUIR UN ÚS EXCEPCIONAL SEGONS EL PTPTEPer les transformacions que implica al municipi i per l’augment de sòl edificable en un paratge especialment sensible, procediria una revisió de planejament enlloc de la modificació puntual ara sotmesa a la consideració del públic. Els canvis operats per aquesta modificació respecte del POUM són de tal entitat que han de tramitar-se a través de la revisió del mateix, per evitar la seva posterior anul·lació en via contenciosa administrativa.
PARTICIPACIÓ CIUTADANAEl fet d’aprovar el conveni i la modificació puntual del POUM en ple mes d’agost, en un ple extraordinari convocat d’un dia per l’altre fa paleses les ganes que té l’Ajuntament que la ciutadania pugui participar de la decisió del model de territori que s’implanta a la nostra ciutat. A més el fet que els canvis siguin d’última hora mitjançant una modificació puntual d’un POUM aprovat provisionalment fan pensar que l’Ajuntament volia introduir el tema el més tard possible per tal d’intentar estalviar-se la reacció de la gent del territori.
LA PROTECCIÓ DELS ESPAIS NATURALSAtès que el que pretén aprovar la modificació i el conveni contra els que s’al·lega està entre el Barranc de Sant Antoni i Barranc de Xies i que el barranc de Sant Antoni està inclòs al Pla d’espais d’Interès natural (PEIN en endavant), certament no té gaire sentit establir la protecció d'una part del territori en atenció a la seva vàlua i permetre que aquesta protecció desaparegui de cop en funció d'uns pocs metres. D'aquesta manera l'únic que s'aconsegueix és reduir l'efectivitat de la protecció atorgada així com el territori que realment queda preservat, donat que les zones més externes queden irremeiablement sotmeses a l'acció d'allò que, precisament, es vol evitar. La necessitat de respectar les zones "tampó" que envolten els espais protegits ha estat confirmada de manera reiterada per la Jurisprudència. Aquest és un aspecte força rellevant, atès que la ubicació de l’activitat de golf i la consegüent urbanització implicarà una important barrera per a la connexió entre els ecosistemes de ribera, la plana agrícola i l’interior. Així, la missió d’un connector és evitar l’efecte barrera que normalment imposen les intervencions humanes.
Per més informació podeu contactar amb nosaltres al 630 55 31 96 (Rosa)
panxampla@tinet.orgInformació relacionada:
Gepec,
Punt
Penjem informació de la lluita en defensa de la Tinença, on el nou Pla General d'Ordenació Urbana de la Pobla de Benifassà preveu la construcció d'urbanitzacions amb un greu impacte social i ambiental.
Avui 14 de desembre, una vintena de joves de diferents pobles de les Terres de l’Ebre han realitzat una acció de protesta a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat de Catalunya. Durant la protesta, els joves i les joves han desplegat un mapa de les Terres de l’Ebre on s’han anat situant les diferents agressions al territori: centrals nuclears (Ascó i Vandellòs), muntanyes massificades d’aerogeneradors, un projecte de cementeri nuclear, urbanitzacions i camps de golf, el projecte Castor, un transvasament cap al sud i un cap al nord (interconnexió de xarxes, canal Xerta-Sènia, grans regadius...), l’embassament de Flix convertit en un abocador incontrolat de residus, el macroabocador de Tivissa i les centrals tèrmiques projectades (Mequinensa, Riba-Roja i Faió) i la ja existent a Vandellòs.
El Casal Popular Panxampla ha dut a terme una acció este matí a Tortosa per a denunciar les agressions al territori.
El dissabte 17 de febrer pel matí, aprofitant el Carnestoltes i recuperant la seua part més crítica i reivindicativa, el Casal Popular Panxampla va organitzar una rua per a denunciar les diferents agressions al territori que hi ha a les Terres de l'Ebre.
GUSTAU MORENO. Tortosa
El proper divendres 6 d'octubre a les 20:30h a la Plaça de l'Àngel ( Tortosa) hi ha una concentració contraria als camps de golf i l'especulació.
les Terres de l'Ebre.
![[+]](http://photos1.blogger.com/blogger/3158/3440/1600/pl%3F%3Fnol_pnx.jpg){kind=link}
