dijous, de desembre 04, 2008

rebuig a la visita del Príncep Felip de Borbó i Letizia Ortiz

El Casal Popular Panxampla mostra el seu rebuig frontal a la visita de la “Casa Real Española” a la ciutat de Tortosa i a aquesta institució. Des del Casal Popular Panxampla considerem aquesta institució anacrònica i completament antidemocràtica.

En temps de crisi, quan la UE està apunt d’aprovar una jornada laboral de 65h setmanals, quan moltes famílies estan endeutades per arribar a final de mes i a les nostres comarques l’atur ja ha augmentat quasi un 80% volem denunciar el cost immoral del sosteniment d’aquesta família. Ens agradaria saber si la presència de la Família Reial Española a les Terres de l'Ebre ajudarà resoldre, no tots, sinó només algun dels greus problemes que tenim sobre la taula, i suposarà alguna cosa més que una lamentable campanya publicitària per al trist intent d'oligarquia local que tenim.

Invitats per la Cambra de Comerç, Turisme i Navegació de Tortosa, el príncep Felip de Borbó i Letizia Ortiz, clausuraran els actes de commemoració del centenari de la Cambra. Així, el que per alguns i algunes és un honor, per a nosaltres és una vergonya i un sense sentit. Volem recordar que Felip de Borbó serà l’hereu de la nissaga familiar més sanguinària que mai han conegut els Països Catalans, doncs és l’hereu del primer Borbó, Felip V, personatge que tenia molt clar que el nostre, era un poble a eliminar. Volem fer memòria també que la restitució de la monarquia va necessitar d’un sol dit, el del dictador Francisco Franco i que al Rei Joan Carles I no li va tremolar la veu en jurar les lleis del “Movimiento”, l’expressió espanyola del feixisme mundial. Ells i elles es perpetuen per la llei més democràtica que la civilització mai ha conegut, la sang. Institució anacrònica i antidemocràtica on les hi hagi, s’escuden en la impunitat garantida per la seva Constitució Espanyola. Només d’aquesta manera s’entén que declaracions insultants com que la llengua espanyola mai ha estat una llengua imposada, ni obligada a ser parlada per ningú, no els hagi seguit un comunicat de perdó cap a tots aquells pobles europeus i sud americans que han patit i pateixen la imposició cultural espanyola.


Per últim denunciem que la Casa Reial representa la llibertat d’expressió coartada, o sigui limitada i engabiada. Per culpa d’aquesta institució dos dibuixants han hagut de pagar 3.000 euros per expressar-se lliurement, per culpa d’aquesta institució desenes de catalans i catalanes, en una ràtzia política dirigida a l’esquerra independentista catalana, han hagut i hauran de declarar a l’audiència Nacional Espanyola, a Madrid, per cremar una fotografia o una bandera. Qui ultratja, insulta i vexa és la Casa Reial i l’Estat Espanyol i davant d’aquesta institució i la imposició que representen, el Casal Popular Panxampla es solidaritza i es solidaritzarà envers les persones que pateixin les seves coaccions i per això nosaltres també cremem la Corona Espanyola.


Fora els Borbons dels Països Catalans!!


dimarts, de desembre 02, 2008

jornades sobre la CRISI

dijous 4 de desembre // 19:00h
a la Biblioteca Marcel·lí Domingo
Presentació del tercer número de la revista Panxampla
Xerrada: la crisi del petroli
investigador especialitzat en ecologia i sostenibilitat, membre de l’Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat (OCEAS).

divendres 12 de desembre // 20:30h
al Casal Popular Panxampla
xerrada: crisi econòmica, crisi financera o productiva... es pot refundar el capitalisme?
amb Josep Maria Busqueta,
economista i pastisser, catedràtic universitari i membre del Seminari d'Economia Crítica TAIFA.

tercer número de la REVISTA PANXAMPLA
moviments socials i alternatives

_editorial
El nostre monogràfic està dedicat a desenmascarar el concepte de civisme de les ordenances, que prioritzen, entre d’altres, les multes i la policia com les noves eines per millorar la convivència ciutadana i veïnal. Els col·lectius més humils (pobres, immigrants i jóvens) pareixen molestar i aquesta normativa s’aplicarà per traure’ls del carrer. ¿Els nombrosos problemes de convivencia veïnal i entre població immigrant i autòctona desapareixeran amb les ordenances? La solució al problema de la convivència a Tortosa, necessita de diàleg, punts de trobada i sobretot coneixença mútua per superar la por d’allò desconegut. No sembla ser aquesta, la visió d’un ajuntament que, tot i utilitzar la paraula mediació, aplaudeix i calla davant les actuacions mediàtiques dels mossos contra la població immigrant al casc antic. Què podem fer? Participar dels punts de trobada que apareixen a la ciutat com sopars interculturals, trobades musicals, jota a la plaça, parelles lingüístiques, tallers de danses del món... sí que són apostes per millorar la convivència. Prohibir i multar, no. Ara que es parla de refundar el capitalisme,voldríem destacar la paraula decreixement que apareix en diversos articles. Quan ja ningú creu que el creixement pot ser sostenible, ens preguntem ¿com és possible que cap partit no haja demanat que no es construeixe l’autovia de l’interior? Més fàcil i barat és ampliar l’AP-7 i alliberar els peatges. Perquè l’A7, l’autovia de l’interior, serà una nova cicatriu per al territori (millor encara seria connectar-lo amb un tren públic i de qualitat). I si el capitalisme està en crisi, i no es pot créixer infinitament, per què tant d’interès a apoderar-se de l’aigua de l’Ebre (pous de Vinallop i canal Xerta-Sènia)? O, ¿ per què, si no podem seguir consumint energia il·limitadament, el lobby nuclear pressiona per allargar la vida de les nuclears? No dubten que quan parlen de refundar el capitalisme, només volen rentar-li la cara, sense qüestionar res. Confiem que siga la crisi del petroli la que ens obligue a decréixer com proposa Carles Ibàñez. I per últim, no voldríem oblidar que fa 70 anys, pel riu Ebre no només va entrar un exèrcit feixista, sinó també unes idees i uns valors, que com demostra el monument del riu, encara hi són presents. Si queda una mica de sensibilitat democràtica, ajuntament de Tortosa, retirada ja!

::sumari::
LA FOTO DENÚNCIA: Tancament d'Ascó i Vandellòs ja!

MONOGRÀFIC: Cinisme o civisme?

La política de “tolerancia zero” de les noves ordenances municipals
Jaume Asens, advocat i president de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

L’ordenança del civisme de Tortosa

És possible l’espai públic en la ciutat global?
Zaida Muixí, arquitecta i professora d'urbanisme

Civisme o la coerció de la ciutadania compromesa
Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (Equip de recerca sobre la gestió punitiva de l’espai urbà)

Per a què una ordenança del civisme?
Candidatura d’Unitat Popular de Berga

Ciutats frontera: ordenances de civisme i migracions
Espai per a la desobediència a les fronteres

Conviure en un món violent
Josep Navarro

ENTREVISTA: Montse Cervera
Presidenta de Ca la Dona i membre de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït

INTERNACIONAL: EZLN: la digna lluita d’autogovernar-se
Guillem Argelich

PAÏSOS CATALANS: Al servei de qui estan l’urbanisme i les infraestructures?
Ramon Caralt, enginyer industrial, membre de l’associació ecologista l’Esbornac i ATTAC Girona

OPINIÓ: La crisi energètica ja és aquí
investigador especialitzat en ecologia i sostenibilitat, membre de l’Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat (OCEAS).

OPINIÓ: El decreixement
www.decreixement.net


MEMÒRIA HISTÒRICA: La Guerra de Successió a les Terres de l’Ebre
Jordi Valls Clua

CULTURA:La batalla de la memòria
Mario Pons

CULTURA: El món de la ceràmica
Joan Panisello

RACÓ DE PANXAMPLA: L’activisme a les Terres de l’Ebre
Toni Royo

PORTADA: Assumpta Arasa

dissabte, de novembre 29, 2008

"Mossos, ser immigrant no és cap delicte"

carta de Xavi Rodríguez, membre del Casal Popular Panxampla

El passat 1 de novembre arribaven els Mossos a les Terres de l'Ebre. La nostra policia amable, pròxima, catalana i amb rostre humà ja hi és. Però dos setmanes després la màscara ha desaparegut.

Si la convivència entre població immigrant i autòctona,és un dels problemes més greus que té Tortosa, no sembla que les “actuacions mediàtiques” desenvolupades pels Mossos a Tortosa siguen la millor solució (per exemple, dilluns 10 a la plaça del Rastre, contra el col·lectiu gitano i dijous 13, contra el col·lectiu immigrant, al voltant de la plaça de l'Àngel). Criminalitzar públicament un sector de la població, que representa més del 20% dels tortosins i tortosines, pel seu color de pell, no és la millor targeta de presentació. I oblidar que els immigrants treballen, cotitzen a la seguretat social i paguen impostos (per exemple per pagar els sous als Mossos) no és tan amable ni humà. Perquè els immigrants com a éssers humans, amb papers o sense, tenen un dret un fonamental, ser tractats amb respecte, i això no va passar el dijous 13.

Per a comprovar si la gent té papers no cal tenir tres furgons, 6 cotxes patrulla amb les sirenes enceses i prop d'una vintena de Mossos en un dels carrers més cèntrics i comercials de Tortosa, a més de policia local i nacional. Aquesta demostració de força, de marcar el territori, acontentarà la Tortosa més conservadora i racista, però li fa un mal favor a la convivència entre veïns i veïnes. Criminalitzar els immigrants amb aquestes actuacions no és la solució. Tortosa ha rebut una gran quantitat d'immigrants en pocs anys, i això genera problemes, però el que no es pot fer és perseguir-los i tractar-los com a delinqüents, perquè si a més això ho fas públicament, reforces el creixent racisme.

I aquestes actuacions desmesurades tenen dos responsables polítics. Un és el senyor conseller d'Interior que pareix més de dretes que qualsevol antecessor/a. I l'altre, el que més ens hauria de preocupar, és el senyor alcalde. Governar significa defensar els drets de la gent que viu a Tortosa, tinga el color de la pell que tinga. I governar significa crear punts de trobada per millorar la convivència, i no estigmatitzar una part important de la població davant de la resta de la població. Esperem que es reflexione i que els mossos estiguen efectivament, al servei de tots i totes i no d'una part. I que l'ajuntament no siga còmplice d'aquests “shows”.

aturem Bolonya!

Les darreres setmanes s'està intensificant la lluita en defensa de l'ensenyament públic i de qualitat, contra la LEC d'una banda, i contra Bolonya a les Universitats. Podeu seguir l'actualitat de la lluita estudiantil als següents enllaços:

dimecres, de novembre 26, 2008

MANIFESTACIÓ: que la crisi la paguin els rics!

29 de novembre, plaça Universitat, 17:30h
Convoca: Campanya ’Que la crisi la paguin els rics’

Ens diuen que no tenen diners per la sanitat, que no hi ha recursos per escoles, que tenim que hipotecar-nos fins al coll per pagar als rics una vivenda a preu d’or, si podem, que hem d’augmentar l’edat de jubilació, que hem de reduïr impostos als que més tenen...

I ara resulta que els polítics regalen als rics el 15% de la riquesa de l’estat per a que salvin el capitalisme de la seva pròpia cobdícia. Centenars de milers de milions d’euros de fons públics per a banquers i rics.

I no en tenen prou, ara ens acomiaden, ens precaritzen, ens deslocalitzen perque amb sous més baixos i patiments puguin guanyar encara més diners explotant-nos.

Els rics, els accionistes de les multinacionals i els alts directius pretenen que paguem les crisis que ells mateixos provoquen. Això és el que ens ofereix el sistema capitalista, és moment de dir-li el que pensem nosaltres.

Ja n’hi ha PROU!

suspès el concert de Pau Alabajos

El concert del proper divendres 28 de novembre ha hagut de suspendre's per problemes de salut del cantautor, què ja ha hagut d'ajornar altres concerts programats per al mes de novembre.

Esperem que es recupere aviat i que puguem tornar a gaudir d'ell i de la seua música ben aviat!


La meua gola ha dit prou, fins ací hem arribat. Ahir no vam poder actuar en el Teatre Principal d'Alcoi en el final de festa del Tirant de Cançó. Vam arribar a agafar l'A7 per desplaçar-nos cap al poble natal d'Ovidi Montllor, però a l'altura d'Alzira vam haver d'aturar-nos perquè la gola començà a pegar-me punxades. El cos va enviar-me una senyal d'alarma perquè paràrem en sec. Portem a l'esquena molt de cansament acumulat i aquesta inflamació de les cordes vocals no és sinó un símptoma inequívoc que demostra que no hem sabut dossificar les forces adequadament. Per prescripció mèdica em veig obligat a fer repòs absolut durant un període indeterminat de temps. A mesura que vaja fent progressos anirem informant-vos des d'aquesta mateixa bitàcola. Per ara, només puc dir-vos que hem d'ajornar forçosament alguns dels concerts que teníem programats per al mes de novembre de 2008: anirem actualitzant les dades properament. Demane disculpes a totes aquelles persones que esperaven trobar-nos ahir en Alcoi i als organitzadors dels recitals que no podrem fer. Som conscients dels esforços i els maldecaps que suposa montar una actuació d'aquestes característiques i ens sap molt greu fallar-vos, de veritat. Lamentem sincerament les molèsties causades. Per a nosaltres també és una contrarietat, se'ns fa una muntanya enorme. Moltes gràcies per la vostra comprensió. Seguirem informant...

Pau Alabajos

diumenge, de novembre 23, 2008

donem la cara contra la violència de gènere

En motiu de la celebració del Dia Internacional en Contra de la Violència de Gènere el dissabte 22 de novembre el Casal Popular Panxampla vam dur a terme una acció a la plaça de l’Àngel de Tortosa que requeria de la participació directa de les persones, que tot i el vent i la mala hora que feia, passaven per la plaça.

“Donem la cara en contra de la violència de gènere”. Esta vegada no es tractava de firmar un manifest, sinó literalment de donar la cara i amb una acció tan senzilla i decidida alhora, com fer-te una foto, denunciar i definir-se clarament en contra de la violència de gènere i a favor dels bons tractes.

Quan parlem de violència de gènere ens referim a la violència que patixen les dones i xiquetes precisament per ser dones i xiquetes , fruit de les relacions jeràrquiques entre hòmens i dones que malauradament encara predominen arreu del món. Segons l’ONU, cada 18 segons hi ha al món una dona maltractada.

El llenguatge mostra com s’entén la realitat La violència de gènere se va configurant a poc a poc i se sustenta en un pensament i una mentalitat que permet arribar a acabar amb la vida de moltes dones. Se comença per expressions que verbalitzen clares desigualtats com “No és el mateix educar un fill que una filla”, “Porta’t com una xiqueta”, “Això no és per a noies”, “Has d’estar ben guapa” i es continua amb altres que desprecien les dones i pretenen justificar la discriminació :“Calla que tu d’això no n’entens”, “Se’t passarà l’arròs”, “Dona havia de ser!”, “Este càrrec no és adequat per a una dona”, “Ets una inútil”, És així com s’arriba a creure’s que se té el dret de imposar control a les dones: “A casa meua porto jo els pantalons”, “Aquí mano jo i prou”, “Vés amb compte amb el que dius”, “Vés amb compte amb el que fas”. I es va pujant de to, legitimant la violència: “Tu a mi no me toreges”, “Ets la meua dona!”, “És que ets la seua dona”, fins a disculpar la violència més evident i l’assassinat: “Si et pego és perquè t’estimo”, “Abans morta que veure’t amb un altre”.

És cosa de totes i totes anar desmuntant este pensament , deixant de reproduir estereotips sexistes , compartint responsabilitats, oferint les mateixes oportunitats, buscant noves maneres de relació lliures d’imposicions i agressivitat...

Pels bons tractes, donem la cara en contra de la violència de gènere.

Podeu posar-vos en contacte o passar pel Casal Popular Panxampla per participar i fer-vos la foto!

dimarts, de novembre 18, 2008

els expedients de regulació afecten 302 treballadors de l'Ebre

notícies de la crisi
Resum de la notícia publicada al diari El Punt el passat
diumenge, 16 de novembre.

la construcció encapçala els ERO, mentre que la majoria d'indústries recorren a la no-renovació de contractes

El Departament de Treball ha rebut, des de principi d'any, 25 expedients de regulació d'ocupació (ERO) a les Terres de l'Ebre i setze al Camp de Tarragona. L'atur es va incrementar un 55% a la demarcació a l'octubre passat, sobretot en els sectors de la construcció i els serveis, en què l'ocupació està estretament vinculada a la feina dels treballadors autònoms. En general, el sector industrial del Camp i l'hoteleria –amb contractes de temporada– no han engrossit fins ara el nombre d'expedients. Moltes empreses han apostat per la no-renovació de contractes. Tot i això, la construcció encapçala el nombre d'expedients a la demarcació. A més, a les Terres de l'Ebre la indústria del moble pateix de valent i sí que ha recorregut a la presentació d'expedients.

Els expedients de regulació d'ocupació s'han quintuplicat enguany a les Terres de l'Ebre. Fins aquesta setmana se n'han presentat 25, nou dels quals en els darrers dos mesos. L'extinció de contractes, la suspensió temporal o la reducció de la jornada afecten un total de 302 treballadors, que principalment estaven ocupats al sector de la construcció o al del moble. I el Montsià és la comarca ebrenca que surt més malparada en pèrdua de llocs de treball per la crisi econòmica, amb setze ERO. Al Baix Ebre se n'han presentat set, un a la Terra Alta i també un a la Ribera d'Ebre.

Entre els ERO que s'han aprovat a l'Ebre hi ha el d'Antaix, que ha afectat 67 treballadors d'Amposta i la Sénia; el de l'empresa Obres i Reformes Cofran de l'Aldea ha despatxat 22 treballadors, i Tallers Julio Roc de Móra d'Ebre ha rescindit el contracte a onze persones.

També s'ha incrementat enguany el nombre de conciliacions, que es produeixen quan l'acomiadament afecta menys de sis treballadors. Mentre que a l'octubre del 2007 es van fer 65 actes de conciliació als serveis territorials de Treball a l'Ebre, al mes passat aquesta xifra es va incrementar fins a 126. Les empreses auxiliars del sector de l'automoció implantades a les Terres de l'Ebre no han presentat de moment cap ERO, però el seu volum de treball s'ha reduït de manera significativa per la davallada de la venda de cotxes. Aquest és el cas de Lear a Roquetes, on treballadors i empresa van pactar aturar 30 dies l'activitat fins al 31 de desembre i des de l'estiu no van a treballar els divendres. Durant aquestes jornades els treballadors cobren el salari base, però no el plus de productivitat, que representa un 25% del seu sou. No hi ha cap pacte perquè els 500 treballadors de la fàbrica recuperen aquestes hores. Les dues principals empreses auxiliars de l'automoció del Camp, Frape i SIMO, prenen mesures per frenar la davallada de comandes, però de moment no han presentat expedients (vegeu la peça).

Llegir les notícies completes:

Els expedients de regulació afecten 302 treballadors de l'Ebre i 173 al Camp
Tres lletres que fan por
Quan perds la feina
El comitè de SIMO, en espera de presentar-ne un
Antaix acomiada 67 treballadors al Montsià
Protesta a Tarragona per les mesures dels governs per aturar la crisi
La crisi factura 41 expedients de regulació al Camp i l'Ebre
Nou ERO cada setmana

15 de novembre a Tortosa
el capitalisme no es refunda, es combat!

Moviments socials de les Terres de l’Ebre es van concentrar a la Plaça de l’Àngel de Tortosa simultàniament amb 27 concentracions més en altres municipis dels Països Catalans. Aquestes se sumen a les fetes a diversos països de tot el món, coincidint amb la cimera dels caps d'estat dels països més rics del món, en què voldran començar a decidir, a porta tancada, el nostre futur amb l’excusa de fer front a una crisi que s’han dissenyat a mida.

Mentre els governants dels - teòrics - vint països més rics del món fan declaracions d’intencions amb tota la pompa que els faciliten els mitjans de “desinformació” de masses. Segueixen parlant sense dir res, només proposant fer més del mateix i enfortir el capitalisme a costa dels treballadors i treballadores, sense solucionar els problemes reals de la gent més desfavorida i sensible a l’opressió del sistema. Per aixo, grups de persones de moviments socials diversos proposem, a peu de carrer, una altra manera de veure i afrontar la crisi, malgrat ser silenciats pels mitjans al servei dels poderosos.

Aquí a Tortosa l'acció va consistir en disfressar-nos de banquers i banqueres i demanar diners a la gent del carrer o que signessin més hipoteques, per seguir l'exemple dels governs i contribuir a que els bancs i caixes continuen fent el seu negoci. Per suposat que ningú va voler donar un cèntim!

Vàrem poder parlar amb la gent i comprovar que no estan d'acord amb què, amb una immediatesa mai vista, els governs troben feixos de diners per ajudar als rics mentre la gent segueix patint com sempre ha patit, i encara més amb l'excusa de la crisi. Pensionistes que demanen que els ajudin, persones amb la vida hipotecada, persones migrades, treballadores i treballadors acomiadats que ens preguntaven si de debò crèiem que no són ells i elles les culpables de la crisi, fent patent la victimització a que s’està sotmetent als més desfavorits i menys responsables del que està passant... per no esmentar a persones que ningú escolta i pregunta, els milions de persones que estan patint fam i violència a països immersos en guerres que sovint aquests mateixos caps d'Estat han contribuint a alimentar, quan no començar.

Després vàrem anar a enganxar cartells a les entitats bancàries del centre de la població, on es podia llegir frases com: “Creus que els bancs et roben?”, “La crisi que la paguin els rics” o “No pagarem les vostres crisis”, amb l’objectiu de denunciar els ajuts públics al sistema bancari.

Continuarem sortint al carrer i denunciant la utilització de la crisi final del capitalisme per augmentar el poder repressor i adoctrinar en la submissió i la dependència a la població: No depenem dels bancs, els bancs depenen de la gent!

El 29N manifesta acció a Barcelona!

Capitalisme: Game Over. Insert Coin? NO!!!
al capitalisme no se'l refunda, se’l combat!
Estadisticas Gratis