_editorialAl monogràfic d’aquest número proposem una sèrie d’alternatives que demostren que un altre món és possible, però no des del discurs teòric sinó des de la pràctica i l’exemple de diferents experiències.
Som conscients que el problema és la lògica d’un sistema socioeconòmic injust i irracional. Un sistema que genera molts de beneficis que només es reparteixen entre una minoria. Un sistema que destrossa el medi ambient, que augmenta la precarietat laboral, que fa de la vivenda un negoci... i que a nivell mundial permet la mort diària de 100.000 persones per falta d’aliments i d’aigua.
La solució és canviar aquest sistema, el capitalisme, per un altre més solidari i equitatiu. Però com diu Marta Hannecker, vivim en un període històric reaccionari i conservador, on les idees revolucionàries reculen. Els mateixos partits que s’autoanomenen d’esquerres (ací en tenim tres) practiquen la política del possible, que només serveix per mantenir-los en les seues cadires institucionals.
I si bé, de moment, no podem acabar amb el monstre, sí podem intentar crear alternatives a la lògica capitalista.
Alternatives que necessiten de la participació activa de la gent. De l’esforç de trobar-se, discutir, consensuar, provar, equivocar-se... Les relacions que s’estableixen en aquests processos, les pràctiques socials, són fonamentals per anar transformant-nos i créixer com a persones. I per anar comprenent la importància del col·lectiu, de la comunitat i de relacionar-se amb la gent.
Uns processos on els veïns i veïnes immigrants s’han de veure com una oportunitat i no com una amenaça, que és com ho planteja el model dominant.
Els canvis només esdevindran des de la lluita col·lectiva. I és en aquesta lluita on anirem adquirint més consciència de la realitat, de la necessitat de construir un altre model. Davant de la desorientació social de la qual parla Martínez Gil, la creació d’alternatives és el nostre objectiu. Un objectiu que ha de ser evitar transvasaments, parcs eòlics o camps de golf, però que ha de tenir com a objectiu final transformar aquest sistema i aquesta societat.
Com diu Gordillo, l’objectiu és la utopia. Fer possible l’impossible. Lluitar avui per aconseguir que demà siga possible. Per superar el cinisme que avui anomenen civisme.
::sumari::
LA FOTO DENÚNCIA _2
Monogràfic
buscant alternatives _4
L’economia ecològica del territori _5
Joan Martínez Alier / Catedràtic d’Economia de la UAB
Cap a un model alternatiu en la producció d’energia elèctrica (II) _6
Sergi Saladiè / Geògraf i Professor de la URV
Els rius són per viure’ls _8
Francisco Javier Martínez Gil / Catedràtic d’Hidrologia i membre de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua
Agricultura sense verins _9
Albert Andrés / Llaurador i membre de la Cooperativa de productes ecològics Aigua Clara - Camí Nou
Turisme en espais naturals _10
Xavier Abril / Àrea d’Ús Públic del Parc Natural del Delta de l’Ebre
Mans a la feina _12
Pau Urenya i Micó / Espai per la Desobediència a les Fronteres i Professor de Filosofia
La utopia es conquesta _14
Juan Manuel Sánchez Gordillo / Alcalde de Marinaleda
Alternatives sociosindicals _16
Gonçal Bravo i Reig / Coordinadora Obrera Sindical
entrevista:
Lluís Llach _17
Carme Abril
internacional:
Hezbolà, després de la guerra del Líban _20
Carlos Sanchís / membre de Rebelión, Txacala i Cubadebate
Països Catalans:
Adolescències robades_22
Joves per l'Alliberament Gai
opinió:
El model Barcelona o el perill de morir d’èxit _24
Eva Fernàndez / Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona
El Pla Bolonya: un nou món arriba a la universitat _25
Lluc Salellas / Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
memòria històrica:
Acampada de dones per la pau_26
Olga Duran i Ester Baiges / membres del Col·lectiu de Dones de Tortosa
Cultura // LLIBRES
Del mal d’amor a la bona educació sexual_28
Rosa Sanchís / Professora d’Educació Secundària Col·lectiu Baubo
Llibres_29
lo racó de panxampla _31
portada: il·lustració d'Ignasi Blanch
