Vist per sentència el judici contra l'activista anti-transgènics Josep Pàmies La fiscalia li demana tres anys de presó i 22.000 mil euros
El judici contra Josep Pàmies, pagès i activista en la lluita contra els transgènics, ha quedat avui vist per sentència. Pàmies, acusat d'agredir un guàrdia civil després d'una protesta contra la proliferació del camps d'experimentació transgènica, el 2003, ha negat haver-se comportat de manera violenta i ha dit que és considera un cap de turc. La fiscalia li demana tres anys de presó i 22.000 euros d'indemnització.
Els fets jutjats avui es remunten al 13 de setembre de 2003. Josep Pàmies va participar en una protesta contra els transgènics amb uns altres membres d'Assemblea Pagesa de Catalunya i d'Ecologistes en Acció.
Després d'una tallada simbòlica blat de moro transgènic de la firma Syngenta d'Alcoletge (Segrià), els manifestants van anar a la sots-delegació del govern espanyol de Lleida i van entrar a l'edifici per lliurar un manifest als responsables polítics.
El guàrdia civil que hi havia a l'entrada va presentar càrrecs contra Pàmies un any i mig més tard per atemptat contra l'autoritat i lesions. Pàmies ha dit a VilaWeb que hi va haver empentes a l'entrada de l'edifici, però que de cap manera no va agredir el guàrdia. 'Van presentar càrrecs contra mi perquè vaig ser l'únic que van poder identificar'.
Pàmies, que ha tingut accés al sumari, afirma que els metges no van observar cap lesió al canell del demandant fins després d'haver estat operat, força temps després del dia de la protesta. Quant a la tallada de blat de moro transgènic, la varietat en qüestió fou prohibida dos anys després, quan hom comprovà que afavoria la resistència humana als antibiòtics.
Aquest és el segon judici a un activista antitransgènic del nostre país. L'octubre del 2006 Albert Ferré va ser absolt dels danys que se li imputaven. Ferré, membre de Transgènics Fora, fou acusat d'haver participat en una tallada de blat de moro experimental, cultivat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Proliferació de cultius transgènics
Josep Pàmies, un dels principals activistes contra aquesta mena de cultius, creu que som 'l'abocador de tot allò que no volen a Europa: no hi ha controls ni mesures de seguretat per a evitar la contaminació per transgènics dels camps contigus'. Pàmies assegura que les pressions de les multinacionals sobre l'administració han fet que a Catalunya tot sigui 'contaminat' i que hagi desaparegut la varietat de blat de moro del queixal, pròpia de Catalunya. Aquesta mena de blat de moro es conserva al banc de llavors Esporus, el Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada de l’associació l’Era.
Malgrat la important oposició popular, la comunitat científica defensa aquests cultius amb l'argument que afavoreixen el rendiment agrícola i que poden ser útils per a guarir malalties i eradicar la fam.
[extret de www.vilaweb.cat]
+info:www.assembleapagesa.cat
