
Bloc de Pau Alabajos
Tortosa | 27 de novembre 20:30h | Casal Popular Panxampla
+ parada informativa 18:00h | Plaça de l'Àngel
Amposta | 28 de novembre | 23:00h | al Llar
+ parada informativa 10:00h | Plaça del Mercat
Del 2 al 6 de novembre hi haurà a Barcelona la darrera ronda de negociacions abans de la Cimera de Copenhaguen de desembre de 2009, en què 192 estats han de pactar un protocol que substituirà el de Kyoto. En aquest tractat els estats s’haurien de comprometre a reduir les emissions de CO2 i d’altres gasos hivernacle, causants de l’escalfament global del planeta. Malgrat això, la tònica dominant a les negociacions ha estat la d’acceptar les pressions dels lobbys de pressió en lloc de plantejar polítiques que canvien de manera real la tendència actual.
Però el canvi climàtic no és una cosa llunyana, ni pels seus efectes ni pel que fa a la presa de decisions. A casa nostra, l’actual model energètic, urbanístic, de mobilitat i transport o la gestió dels residus i el consum generen agressions molt palpables sobre el territori, però a més, dia a dia es fan més palpables els efectes que tenen sobre el clima a nivell global a causa de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. llegeix la resta de comunicat...
Sortida del Carrilet fins la plaça dels Dolors
donem suport als treballadors i les treballadores en lluita!
A la xerrada hi estaven convidats representants de tots els partits polítics de l'ajuntament de Tortosa, així com la regidoria d'educació, representada per Rosa Cid, també representants del departament d'educació, els i les directores de les escoles de primària i els AMPEs. Cal lamentar l'absència de la representació de l'ajuntament, que era clau per al desenvolupament del debat. Pel que fa las partits polític només hi havia representació d'ICV.
Josepa Ribera, coordinadora LIC, Imma Obiol, inspectora del departament d'educació, Xavier Rodríguez, membre del Casal Popular Panxampla i docent, i Ramon Sitjà, presidien la taula de la xerrada.
La xerrada i el següent debat van deixar ben clar que la societat tortosina no pot donar l'esquena a l'actual model de distribució de l'alumnat, que els esforços del departament d'educació no són suficients i que cal, sobretot la implicació de la classe política i especialment la de l'equip de govern.
Us convidem a participar i intervenir en la conferència “Una educació pública de qualitat i per tothom?”, el proper dissabte 24 d'octubre a la biblioteca Marcel·lí Domingo a les 11'00 hores (i no a l'auditori com incialment estava previst), a càrrec del senyor Ramon Sitjà i Domènech, mestre i col·laborador amb la Universitat de Vic, ex alcalde de Manlleu i ex director del CEIP Andersen de Vic.
Per què aquesta xerrada? Perquè ens preocupa la convivència entre la població immigrant i l'autòctona. Perquè s'ha generalitzat un discurs que engloba menyspreu, desconeixement i comentaris de caire racista envers la població tortosina immigrant. Aquest discurs es veu afavorit perquè hi ha pocs punts de trobada comuns, que propicien un desconeixement mutu que origina prejudicis.
Per què l'educació? Creiem que l’educació és una de les eines més importants que tenim per potenciar la convivència i coneixença entre les diferents realitats culturals de Tortosa. Molta població immigrant jove només viu en un entorn d'immigrants al barri, a la família, amb les amistats i també a l'escola. Però l'escola no hauria de reproduir aquest entorn, aquest gueto, l'hauria d'enriquir perquè aquestes futures ciutadanes de Tortosa tinguen també altres referències socials. I des de menuts, l'alumnat de Tortosa hauria de conèixer les altres realitats culturals de la seua ciutat, per potenciar així la coneixença en les dues direccions. Xiquets i xiquetes no tenen prejudicis, i la construcció d'una societat basada en la convivència i el respecte ha de començar a l'educació primària, amb l’exemple.
Per què el model de Vic? Vic és una ciutat amb moltes semblances a Tortosa, amb zones “gueto” on viuen bàsicament immigrants, té 38.964 habitants (per 35.734 de Tortosa) i un percentatge oficial d'immigració del 23% (Tortosa en té un 21'12%). I com a Tortosa, hi havia dos col·legis públics amb un percentatge altíssim d’alumnat immigrant. A Vic es va apostar per repartir la població escolar immigrant equitativament entre els centres públics, amb la col·laboració de l’escola concertada.
Us proposem que reflexioneu a partir de les següents preguntes:
· Creieu que el model actual de distribució de l'alumnat immigrant i amb NEE és l'adequat?
· Com el milloraríeu?
Us volem agrair la vostra atenció i us demanem que confirmeu la vostra assistència a l'acte:
Email: elmodelvic@gmail.com
Avui fa vint anys que la nuclear Vandellòs va estar a punt de produir una altra hecatombe de xernòbil, accident iniciat per un incendi.
El qui llavors era cap del parc de bombers d’Amposta, el primer a intervenir-hi, va denunciar les criminals mancances de seguretat, així com la igualment criminal fugida de tècnics responsables de la central, cosa que li va costar seriosos problemes amb els seus superiors. Avui, després de la fuita d’Ascó I, segueix denunciant que les coses no han canviat.
Molts milers de persones del Camp de Tarragona i, especialment, de les Terres de l’Ebre, van sortir al carrer aquells dies exigint el tancament de les nuclears, aconseguint el de Vandellòs I.
Avui, encara ens queden tres reactors, que tenen cada any més del 60 per cent dels incidents comunicables al CSN de totes les nuclears de l’Estat, amb greus deficiències quant a cultura de seguretat, com va denunciar CCOO i com certificà el CSN. L’any que ve expira la llicència de Vandellòs II i el 2011, les d’Ascó I i II, respectivament. És un moment de tancar-les que ja no es presentarà en molt temps. Aprofitem-ho, exigim la no renovació de les llicències de les nuclears d’Ascó i Vandellòs!
Apaguem les nuclears!
Terres de l’Ebre, 19 d’octubre de 2009
www.apaguemlesnuclears.cat
A la seu dels Serveis Territorials d’Educació de Tortosa, ja fa uns 2 anys que no hi oneja la bandera espanyola. Fins ara, no s’havien preocupat de restituir-la, però apropant-se una data molt senyalada per als espanyols, com és el 12 d’octubre, dia de la “nación”, han decidit que la bandera imperialista ha de tornar a sortir a la llum, per recordar-mos que l’Estat espanyol continua ocupant els Països Catalans.
Per això, un grup de tortosins i tortosines que pensem que el 12 d’octubre no tenim res a celebrar, i encara menys volem aguantar actituds i símbols espanyolistes com este, hem decidit de traure-la.
Per què volem uns Països Catalans lliures!!!!
Independència!!!!
La Transsexualitat no és cap malaltia
Barcelona-17 d’octubre del 2009, Plaça Universitat a les 18 hores
+ info: www.stp2012.wordpress.com
| | | |
Dissabte 7 de novembre Perpinyà Programa d’actes del dia 7 de novembre:
Concerts AL TALL |
L’ACA farà a Tortosa un acte per presentar les conclusions catalanes del procés de participació que fa referència al Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre. Aquest PH de l’Ebre el redacta la CHE, voldríem aprofitar aquest acte per a pressionar per a que es dictamini un cabal mediambiental suficient per a mantenir el bon estat ecològic del tram final del Riu i ajudi a mantenir l’estabilitat del Delta. per tant, aconsellem que: qui pugui anar-hi que vagi i si es amb samarreta blava + nus molt millor .
Plataforma en Defensa de l'Ebre
Comunicat sobre la sessió de retorn organitzada per l'ACA :
El debat "les mesures a incorporar en el futur pla hidrologic de la conca de l'Ebre" realitzat a les Terres de l'Ebre ha estat veritablement profitós i han estat consultats tots els sectors que teníem alguna cosa a dir sobre el Riu, la seva gestió i les mesures més convenients per al seu manteniment i bona conservació.
Aquest procès, al nostre parer, ha reafirmat la importancia d'assignar els cabals mediambientals suficients al tram final de l'Ebre per a, entre altres coses, aturar la regressió, l'esfondrament del Delta, controlar la falca salina i d'aquesta manera preservar en bones condicions el Delta.
Hem participat ,i ho seguirem fent en la mesura de les nostres possibilitats, però ens temem :
- que les possibles conclusions que ens presentin en aquestes jornades no siguin tingudes en compte per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
- Per tant, la Plataforma en Defensa de l'Ebre demanem que el dia 30 es doni la resposta a la pregunta dirigida directament al govern de la Generalitat de Catalunya que vàrem realitzar en la sessió del 19 de maig de 2009 feta a Sant Jaume d'Enveja:
Què pensa fer el nostre govern si el proper Pla Hidrològic de l'Ebre no assigna els cabals mediambientals suficients per a assegurar les necessitats del tram final del Riu i el Delta?
+info: www.ebre.net
Tortosa tolera almenys cinc cartelleres il·legals, quatre mesos després de l'ordenança de civisme
L'Ajuntament ha imposat més d'un centenar de sancions per accions incíviques
26/09/09 02:00 - Tortosa - GUSTAU MORENO
El compliment de l'ordenança del bon ús de la via pública de Tortosa, més coneguda com a ordenança de civisme, ja ha generat més d'un centenar de denúncies des del 16 de maig, que és quan va entrar en vigor. La policia local ha imposat sancions per comportaments incívics com el consum d'alcohol a la via pública molestant els veïns o la venda ambulant. Però han passat més de quatre mesos i l'Ajuntament encara no ha pogut posar fi a l'enganxada de cartells en llocs no autoritzats.
El Casal Popular Panxampla és un dels col·lectius que més crític ha estat amb l'ordenança de civisme de Tortosa. De fet, va fer una campanya de cartells per denunciar les sancions anunciades per l'Ajuntament amb les noves restriccions. Un dels portaveus del casal Panxampla, Josep Sabaté, va explicar ahir que han notat més pressió de la policia local des de l'entrada en vigor de l'ordenança, però que encara no els ha arribat la notificació de cap sanció pel fet d'enganxar cartells. Sabaté va reiterar que els cinc monòlits d'expressió ciutadana que va instal·lar l'Ajuntament tortosí són «insuficients», i que l'objectiu d'aquest tipus d'ordenances és «criminalitzar l'ús dels cartells, dels fulls volants o de les parades al carrer».
Des del Casal Popular Panxampla ens sumem, participem i col·laborem amb molt de gust en la proposta del 126è Joc literari que ens fa Jesús Tibau en el seu bloc Tens un racó dalt del món.
Una iniciativa més que ajuda a avançar cap a l’objectiu que ens proposàvem quan vam iniciar el nostre projecte de La Jota a la plaça: que la jota, tant versada, cantada com ballada, torne a ser un element de festa que visquem de forma activa i participativa.
Vos animeu a participar? entreu-hi!
... a ritme de jota.
Ara a ritme de jota
vos voldria explicar
aquí a les Terres de l’Ebre
ballar, versar i cantar
és la nostra tradició
que volem recuperar.
Per a versar una jota
haureu de tindre molt clar
quina és la vostra intenció
sobre què voleu parlar
què teniu ganes de dir
i a qui l'heu de dedicar.
Per a ballar un jota
lo ritme heu d’agafar
heu de comptar un, dos , tres
i començar a practicar,
ja voreu que en poquets dies
és tan fàcil com saltar.
I per a cantar la jota
una mica heu d’afinar
aclariu-vos bé la veu
només cal saber entonar
cal que tingueu decisió
comenceu a improvisar.
I ara per acabar
només cal que recordeu
que als blocs, l’escola o la plaça
amb jotes sempre tindreu
la festa assegurada
i així sempre xalareu.
lletra : ester baiges miró
Podeu veure també altres jotes que hem penjat ja fa temps en el nostre bloc:
Jotes en defensa del territori
Jotes antimonàrquiques
Incrementar la producció i el nombre de productors d'agricultura i ramaderia ecològica a les comarques del Baix Ebre i Montsià i conscienciar els consumidors dels avantatges per a la salut i la conservació del paisatge que té aquest tipus d'activitat econòmica. Aquests són els principals objectius del projecte Aula Camp i Taula, una iniciativa pionera que han impulsat al Baix Ebre i Montsià tres entitats de productors i consumidors sense ànim de lucre i que han aconseguit la implicació també del Consell Comarcal del Montsià, la Societat Privada Municipal Ulldecona Activa i el CEIP Ramon i Cajal, també d'Ulldecona.
Llegir notícia al diari El Punt
Article de Xavi Rodríguez,
professor i membre del Casal Popular Panxampla
Aquesta passada setmana s'han produït dos fets que simbolitzen dues maneres d'entendre l'alimentació, el territori i (si m'ho permeteu) fins i tot la vida. Per una banda la inauguració d'un McDonlald’s per l'alcalde Ferran Bel i per l'altra una tractorada convocada pels pagesos ebrencs reclamant uns preus justos per viure dignament. Dos actes incompatibles, dos concepcions del món.
Primer, el McDonlald’s, el paradigma de la globalització: les mateixes botigues i productes a tot el món, produïts en països del sud perquè és més barat. Segon, dissabte al carrer, vaig anar perquè crec que els aliments han de ser de qualitat i s'han de produir prop d'on es consumeixen i que cal reduir intermediaris entre qui produeix i qui compra.
El model McDonlald’s suposa la industrialització de la producció d'aliments. Si Nissan fabrica cotxes en cadena, els proveïdors de McDonlald’s fan el mateix amb les vaques, amb l'objectiu de tot procés productiu, aconseguir més beneficis. I això es pot fer augmentant el preu del producte per la seua qualitat (és evident que no és el cas de McDonlald’s) o reduint els costos de producció. Si Nissan redueix costos de producció mecanitzant la producció i acomiadant treballadors/es, com ho fa McDonlald’s? Segons nombroses pàgines web ( www.boirabaixa.cat/imatges/escrit_McDonalds%20_manifest.pdf, www.maragateria.googlepages.com/McDonalds.pdf i altres a Google) i documentals (Super Size Me, Fast Food nation, Despertando a la vida o Mclibel) McDonlald’s redueix el temps de producció de la carn amb hormones de creixement. Redueix l'espai vital de les vaques, que els genera estrès que se soluciona amb tranquil·litzants. Utilitza fàrmacs per augmentar la retenció d'aigua i antibiòtics per reduir malalties. I per abaratir el preu del pinso que mengen, es fan farines amb productes com carns d'altres animals morts i peixos, origen de les vaques boges. A més de substàncies químiques com el glutomat, la proteïna vegetal hidraulitzada i la llevadura fermada que s'utilitzen per potenciar el sabor i l'aroma.
Un alcalde hauria d'estimular el consum de productes del territori, els plats autòctons, la producció ecològica i de qualitat i hauria de fomentar una alimentació sana i equilibrada. McDonlald’s ens ofereix una dieta hipercalòrica, rica en sucres, greixos i sal. I fonamentalment carnívora. I quines són les víctimes d'aquesta alimentació no saludable? McDonlald’s es gasta anualment 2 bilions de $ en publicitat, bàsicament dirigida al públic infantil i adolescent, la part de la població més receptiva i manipulable i la que menys criteri té per triar. Si els polítics prioritzen el populisme de les inauguracions a la salut de la població, els pares i les mares no poden fer el mateix amb la salut dels seus fills. Si els menuts i menudes van amb la família, “perquè per un dia no passa res”, estaran mostrant-los el camí per tornar amb els amics en un futur. I quines són les conseqüències?
Tothom sap les conseqüències, els Estats Units són, amb molta diferència, el país del món amb més obesitat infantil (curiosament també és el país amb més establiments de “fast food”). I amb els adolescents, que ja comencen a triar? Davant d'uns preus barats i davant de la publicitat què podem fer? Per adquirir uns hàbits alimentaris saludables una eina pot ser l'educació. És una guerra desigual en la societat del consum, però els pares i les mares i l'escola tenim una responsabilitat social, que també haurien d'assumir els mitjans de comunicació i les administracions. Per exemple, les comissions de salut dels IES, els menjadors escolars, els CAPs, projectes innovadors (a l'IES de La Ràpita es fa una optativa a segon de batxillerat per aprendre a cuinar i així reduir la dependència de l'alumnat sobre el fast food quan marxen fora a estudiar)... haurien de formar la població del futur, sinó el futur serà de les botigues fast food i els pagesos catalans que queden (1'2% de la població) seran història.
I per acabar també m'agradaria preguntar a Ferran Bel si els 40 llocs de treball de McDonlald’s són el model que vol per la gent jove de Tortosa. Un treball precari, temporal, no qualificat, nocturn, de caps de setmana i mal pagat. Un treball on el 80% de la gent (als McDonlald’s de l'estat) treballa a temps parcial i on el 60% de la gent no dura ni un any. Com tampoc no podem ometre que aquests 40 llocs de treball tenen un cost, les fonts més conservadores diuen que per cada treballador/a de McDonlald’s es destrueix 1'5 llocs de treball en petits comerços (Naomi Klein diu que són 4). I tampoc no es pot silenciar que el sindicalisme està perseguit i castigat, com ha passat al McDonlald’s Estación Granada.
Tot i això, és a les nostres mans la possibilitat de tancar-lo. A Olot, després de dos anys, McDonlald’s ha tancat perquè no era rentable, la gent no hi anava. Què farem a les Terres de l'Ebre, triarem els pagesos o farem com l'alcalde de Tortosa?
Enllaç al Grup Facebook creat per un grup de joves: Jo tampoc menjaré la merda del McDonald's
687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973Estadisticas Gratis ![]() |