Amb el mes d’octubre, com ja fa un bon grapat d’anys, ens torna a arribar el Correllengua. Si en consulteu el programa veureu que ens arriba ben marcat a ritme de jota.
El Correllengua és una iniciativa i una proposta, que sorgeix de la societat civil, a favor i en defensa de la llengua i de la cultura catalana. És per a això que des que “La jota a la plaça” va començar a veure la llum, al setembre de 2006, des del Casal Popular Panxampla en tots els Correllengua hem programat una o més activitats que pretenen recuperar la jota també des d’una actitud activa i participativa. Enguany també, no podia ser d’una altra manera.
La primavera, passada el Govern de la Generalitat de Catalunya ens va sorprendre amb l’encàrrec que va fer al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació d’ iniciar el procés per declarar la sardana dansa nacional de Catalunya, en el marc de la normativa de patrimoni cultural intangible.
Imagino que com molta gent, vaig rebre la notícia amb perplexitat, i per què no dir-ho, amb decepció: amb la gran diversitat de danses que tenim arreu dels pobles de llengua i cultura catalana, ens calen danses nacionals?
Què pretenen? Perpetuar l’imaginari i la simbologia catalana, que tan bé s’han encarregat de difondre els llibres de text, els mitjans de comunicació i des de les mateixes institucions catalanes? Un imaginari i una simbologia catalana que han estat poc plurals i poc respectuosos, per obviar i oblidar repetides vegades moltes manifestacions de la cultura tradicional i popular catalana.
Més ens valdria que es fessen més propostes i s’iniciessen més processos per a començar a repensar el nostre imaginari cultural català i aconseguir que respongue i inclogue la riquesa i gran diversitat que hi ha gràcies a la singularitat dels diferents territoris que conformem els Països Catalans, com pot ser, per exemple, la celebració del Correllengua.
És que encara no estan al cas que ni la llengua ni la cultura catalana no n’entenen de fronteres administratives?
El Correllengua és una iniciativa i una proposta, que sorgeix de la societat civil, a favor i en defensa de la llengua i de la cultura catalana. És per a això que des que “La jota a la plaça” va començar a veure la llum, al setembre de 2006, des del Casal Popular Panxampla en tots els Correllengua hem programat una o més activitats que pretenen recuperar la jota també des d’una actitud activa i participativa. Enguany també, no podia ser d’una altra manera.
La primavera, passada el Govern de la Generalitat de Catalunya ens va sorprendre amb l’encàrrec que va fer al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació d’ iniciar el procés per declarar la sardana dansa nacional de Catalunya, en el marc de la normativa de patrimoni cultural intangible.
Imagino que com molta gent, vaig rebre la notícia amb perplexitat, i per què no dir-ho, amb decepció: amb la gran diversitat de danses que tenim arreu dels pobles de llengua i cultura catalana, ens calen danses nacionals?
Què pretenen? Perpetuar l’imaginari i la simbologia catalana, que tan bé s’han encarregat de difondre els llibres de text, els mitjans de comunicació i des de les mateixes institucions catalanes? Un imaginari i una simbologia catalana que han estat poc plurals i poc respectuosos, per obviar i oblidar repetides vegades moltes manifestacions de la cultura tradicional i popular catalana.
Més ens valdria que es fessen més propostes i s’iniciessen més processos per a començar a repensar el nostre imaginari cultural català i aconseguir que respongue i inclogue la riquesa i gran diversitat que hi ha gràcies a la singularitat dels diferents territoris que conformem els Països Catalans, com pot ser, per exemple, la celebració del Correllengua.
És que encara no estan al cas que ni la llengua ni la cultura catalana no n’entenen de fronteres administratives?
Endavant amb el Correllengua,
...també a ritme de jota!
Ester Baiges Miró
La jota a la plaça
Casal Popular Panxampla
