Article de Xavi Rodríguez,
professor i membre del Casal Popular Panxampla
Aquesta passada setmana s'han produït dos fets que simbolitzen dues maneres d'entendre l'alimentació, el territori i (si m'ho permeteu) fins i tot la vida. Per una banda la inauguració d'un McDonlald’s per l'alcalde Ferran Bel i per l'altra una tractorada convocada pels pagesos ebrencs reclamant uns preus justos per viure dignament. Dos actes incompatibles, dos concepcions del món.
Primer, el McDonlald’s, el paradigma de la globalització: les mateixes botigues i productes a tot el món, produïts en països del sud perquè és més barat. Segon, dissabte al carrer, vaig anar perquè crec que els aliments han de ser de qualitat i s'han de produir prop d'on es consumeixen i que cal reduir intermediaris entre qui produeix i qui compra.
El model McDonlald’s suposa la industrialització de la producció d'aliments. Si Nissan fabrica cotxes en cadena, els proveïdors de McDonlald’s fan el mateix amb les vaques, amb l'objectiu de tot procés productiu, aconseguir més beneficis. I això es pot fer augmentant el preu del producte per la seua qualitat (és evident que no és el cas de McDonlald’s) o reduint els costos de producció. Si Nissan redueix costos de producció mecanitzant la producció i acomiadant treballadors/es, com ho fa McDonlald’s? Segons nombroses pàgines web ( www.boirabaixa.cat/imatges/escrit_McDonalds%20_manifest.pdf, www.maragateria.googlepages.com/McDonalds.pdf i altres a Google) i documentals (Super Size Me, Fast Food nation, Despertando a la vida o Mclibel) McDonlald’s redueix el temps de producció de la carn amb hormones de creixement. Redueix l'espai vital de les vaques, que els genera estrès que se soluciona amb tranquil·litzants. Utilitza fàrmacs per augmentar la retenció d'aigua i antibiòtics per reduir malalties. I per abaratir el preu del pinso que mengen, es fan farines amb productes com carns d'altres animals morts i peixos, origen de les vaques boges. A més de substàncies químiques com el glutomat, la proteïna vegetal hidraulitzada i la llevadura fermada que s'utilitzen per potenciar el sabor i l'aroma.
Un alcalde hauria d'estimular el consum de productes del territori, els plats autòctons, la producció ecològica i de qualitat i hauria de fomentar una alimentació sana i equilibrada. McDonlald’s ens ofereix una dieta hipercalòrica, rica en sucres, greixos i sal. I fonamentalment carnívora. I quines són les víctimes d'aquesta alimentació no saludable? McDonlald’s es gasta anualment 2 bilions de $ en publicitat, bàsicament dirigida al públic infantil i adolescent, la part de la població més receptiva i manipulable i la que menys criteri té per triar. Si els polítics prioritzen el populisme de les inauguracions a la salut de la població, els pares i les mares no poden fer el mateix amb la salut dels seus fills. Si els menuts i menudes van amb la família, “perquè per un dia no passa res”, estaran mostrant-los el camí per tornar amb els amics en un futur. I quines són les conseqüències?
Tothom sap les conseqüències, els Estats Units són, amb molta diferència, el país del món amb més obesitat infantil (curiosament també és el país amb més establiments de “fast food”). I amb els adolescents, que ja comencen a triar? Davant d'uns preus barats i davant de la publicitat què podem fer? Per adquirir uns hàbits alimentaris saludables una eina pot ser l'educació. És una guerra desigual en la societat del consum, però els pares i les mares i l'escola tenim una responsabilitat social, que també haurien d'assumir els mitjans de comunicació i les administracions. Per exemple, les comissions de salut dels IES, els menjadors escolars, els CAPs, projectes innovadors (a l'IES de La Ràpita es fa una optativa a segon de batxillerat per aprendre a cuinar i així reduir la dependència de l'alumnat sobre el fast food quan marxen fora a estudiar)... haurien de formar la població del futur, sinó el futur serà de les botigues fast food i els pagesos catalans que queden (1'2% de la població) seran història.
I per acabar també m'agradaria preguntar a Ferran Bel si els 40 llocs de treball de McDonlald’s són el model que vol per la gent jove de Tortosa. Un treball precari, temporal, no qualificat, nocturn, de caps de setmana i mal pagat. Un treball on el 80% de la gent (als McDonlald’s de l'estat) treballa a temps parcial i on el 60% de la gent no dura ni un any. Com tampoc no podem ometre que aquests 40 llocs de treball tenen un cost, les fonts més conservadores diuen que per cada treballador/a de McDonlald’s es destrueix 1'5 llocs de treball en petits comerços (Naomi Klein diu que són 4). I tampoc no es pot silenciar que el sindicalisme està perseguit i castigat, com ha passat al McDonlald’s Estación Granada.
Tot i això, és a les nostres mans la possibilitat de tancar-lo. A Olot, després de dos anys, McDonlald’s ha tancat perquè no era rentable, la gent no hi anava. Què farem a les Terres de l'Ebre, triarem els pagesos o farem com l'alcalde de Tortosa?
Enllaç al Grup Facebook creat per un grup de joves: Jo tampoc menjaré la merda del McDonald's
