El “Col·lectiu de Dones de Tortosa” va estar el referent de la lluita feminista a les Terres de l’Ebre durant el període en què va estar estar actiu, de 1979 a 1982. Durant tot este temps va dur a terme diferents campanyes i va participar també en les lluites del moviment feminista i evidentment també en les accions, reflexions i mobilitzacions pel dret a l’avortament lliure i gratuït que es va iniciar fa gairebé trenta anys.
La xarrada va anar a càrrec de Rosa Cubeles, Irene Segarra, Olga Duran, Marissa Panisello i Ester Baiges, totes elles membres del “Col·lectiu de dones de Tortosa”.
Ens van donar una visió general dels inicis de les primers lluites de les dones per defensar els seus drets i del moviment feminista internacional i tal com anunciava el títol de la xarrada “Avortament lliure i gratuït: què demanàvem , que demanem? Una mirada retrospectiva i anàlisi de la situació actual”, van fer una exposició i argumentació de la campanya pel dret a l’avortament que es va dur a terme durant la dècada dels vuitanta i que aquí va estar impulsada pel “Col·lectiu de dones de Tortosa” al mateix temps que van reivindicar i impulsar el centre de planificació familiar, inaugurat a Tortosa el 1987.
El pas del temps ha evidenciat que tal com denunciava el moviment feminista la actual llei de l'avortament ( Llei Orgànica 9/1985, de 5 de juliol, de reforma de l'article 417 bis del Codi Penal, proposada i aprovada pel PSOE) és insuficient i no dóna solució a les necessitats reals de les dones que necessiten interrompre de manera voluntària l'embaràs. Ho demostren els darrers esdeveniments viscuts des del novembre: intimidacions i denúncies per part de la dreta i el sector més reaccionari de l'església (entitats anti-elecció, mal anomenades provida, e-cristians) a les clíniques acreditades per a fer avortaments i jutges que accepten a tràmit estes denúncies que han acabat amb detencions de professionals i desenes de dones anant a declarar als jutjats.
La capacitat de reacció i mobilització del moviment feminista no s'ha fet esperar. Noves campanyes d'autoinculpacions “Jo també he avortat”, i mobilitzacions per la despenalització de l'avortament reivindicant el mateix de fa trenta anys:
- Que l’avortament surti immediatament del Codi Penal.
- Que es canviï la llei per una que reconegue el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
- Que l’avortament siga una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es puga practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic.
- Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, el fàcil accés als mitjans anticonceptius i s'assegure una bona coeducació afectivasexual als i a les jóvens ,base fonamental per a evitar embarassos no desitjats.
En acabar la xarrada es va obrir un debat entre les persones assitents, on es va ratificar la necessitat de canviar la legislació actual que encara no contempla el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la maternitat. El debat va continuar mentre sopàvem.
El Casal Popular Panxampla ens vam adherir ja fa dos mesos al manifest i a la campanya per la despenalització de l'avortament impulsada per la Comissió pel dret a l'avortament de Ca la Dona i el moviment feminista. Participem també en la campanya de recollida d'autoinculpacions “Jo també he avortat”, En farem públic el lliurament a la propera convocatòria unitària i massiva de lliurament d'autoinculpacions que es propose des de la Comisió pel dret a l'avortament.
Guió de la xarrada
“Avortamnet lliure i gratuït: què demanàvem i què demanem? Mirada retrospectiva i analisi de la situació actual”
Memòria històrica:
- Primeres reivindicacions i lluites de les dones per la defensa dels seus drets i història del moviment feminista.
- Campanya pel dret de les dones a decidir sobre el propi cos, la maternitat i el dret a l'avortament dels anys 80. Accions, reflexions i mobilitzacions del moviment feminista. Tant a nivell general com també a nivell local, impulsades pel Col·lectiu de dones de Tortosa.
Situació actual.
- Un escenari semblant al de fa trenta anys.
- Mobilització i ràpida reaccio del moviment feminista. Campanya actual “Jo també he avortat”, recollida d'atoinculpacions.
- L'inici del conflicte actual. La dreta i el sector de l'església més reaccionària (col·lectius anti-elecció i mal anomenats provida). E-cristians.
- La Interrupció voluntària de l'embaràs: el dret de les dones a decidir. La llei actual, insuficient. Accés a l'anticoncepció, perfil de dones que avorten, motiu, on i com. Dificultats i impediments.
- Una assignatura pendent: la bona coeducació afectivosexual, base fonamental per garantir els embarassos no desitjats.
- Reivindicant el mateix que fa trenta anys: despenalització de l'avortament, ja!
