dilluns, de març 31, 2008
aprenem a fer pa [taller]
recuperem la cuina tradicional, aprenem a fer pa
al Casal Popular Panxampla
diumenge, de març 30, 2008
jornades internacionalistes:
"el discurs del moviment antiglobalització"
“el discurs del moviment antiglobalitzaició”
amb Carlos Taibo Arias, professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid. Autor de nombrosos llibres i col·laborador de diaris com El país, La Vanguardia, El Periódico... És expert en la globalització, en l'ex-URSS i ex ioguslàvia, i en Kòsova.
Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)
dissabte 5 d'abril // a les 22:30h
“El procés del possible”documental sobre el Fòrum Social Mundial de Nairobi 2007, un documental ple de reflexions, anàlisis, propostes i somnis, alguns fets realitat.
al Casal Popular Panxampla
+info jornades
presentació i programa complet
debat sobre els transvasaments a Àgora [33]
“La sequera ofega Catalunya”
Convidats: Josep Alabern, enginyer industrial; Gabriel Borras, de l’Agència Catalana de l’Aigua; Ramon Folch, biòleg; Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del riu Ter, i Manel Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
la pregunta de la setmana és :
“La solució de la sequera són els transvasaments?”
Respostes a : agor@tv3.cat o al telèfon 93-473.60.74
www.tv3.cat/agora
Àgora” s’emet el dilluns, a partir de les 22.00 pel 33 i en diferit a partir de la 01.55 de la matinada, els divendres a les 22.00 a la franja europea i a les 04.00 a la franja americana, pel canal via satèl·lit TVC Internacional.
dijous, de març 27, 2008
per una nova cultura de l'aigua:
no als transvasaments
[plataforma en defensa de l'ebre]
El govern català està aprofitant l’actual situació de sequera per impulsar els transvasaments i les interconnexions de xarxes que fins fa poc assegurava que amb la “nova” gestió de l’aigua mai es farien.
Ens ha sorprès que a tres setmanes de la finalització de la campanya electoral, on tots els partits catalans, menys el PP, s’han passejat per les Terres de l’Ebre anunciant que si guanyaven les eleccions enterrarien definitivament els transvasaments, el govern català es presenti el transvasament del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona .
Això, juntament amb la interconnexió de xarxes, la prolongació del minitransvasament de Tarragona i els canals Segarra-Garrigues i el Xerta- Castelló són obres ja previstes i/o proposades pels anteriors governs de CiU i PP i àmpliament rebutjades per la societat ebrenca , ja que de fer-se suposaria la liquidació del Riu i acceleraria la desaparició del Delta de l’Ebre.
Per tant, l’actual govern està executant, i amb prepotència, el que quan estava a l’oposició “s’oposava fèrriament”. Tristament, es confirma l’acudit tòpic sobre l’ètica de determinades formes de fer política.
El transvasament del Segre afecta greument a la qüal.litat i la quantitat de les aigües necessàries per a mantenir el bon estat del tram final de l’Ebre i el Delta, profunditza el desequilibri territorial i no te cap utilitat ni eficàcia real per a pal·liar la situació actual.
El govern català no està gestionant la sequera amb honestedat: el mateix dia que anuncia el transvasament del Segre/Ebre, aprova el desenvolupament de nous regadius. Això, és una gran contradicció que fa molt poc creïble la “bona “ intenció del nostre govern al qual declarem transvasista.
Per tant la Plataforma en Defensa de l’Ebre denunciem que aquesta política de transvasaments, canals i interconnexions de xarxes no te res que veure amb l’actual sequera i suposa una confrontació amb la gent de les Terres de l’Ebre que estimem i defensem la necessitat de mantenir uns rius vius i nets lluny de les especulacions i mercantilismes a les quals s’ha plegat l’actual govern
Demanem a la població de Catalunya l’ajut necessari per a evitar, una vegada mes, que per afavorir grans interessos financers i politics es sacrifiqui una part del territori, que encara que estigui menys desenvolupada, també forma part d’aquest gran país que s’anomena Catalunya.
I a la gent de l’Ebre li diem que ara és l’hora d’aturar la segona onada transvasista.
Lo Riu és Vida
No als transvasaments
Visca les Terres de l’Ebre !
26 de març 2008
divendres, de març 21, 2008
dilluns, de març 17, 2008
obertura del casal durant les vacances de pasqua
Els tres dies, a les 19:30h hi haurà un cinefòrum organitzat per Maulets i el SEPC.
+info i programa complet: aquí!
crònica
"el món: una perspectiva global", amb Arcadi Oliveres
divendres 14 de març
El món: una perspectiva global, a càrrec d’Arcadi Oliveres
Arcadi Oliveres fa una descripció del món actual com una situació trista, però amb l’esperança, com diu el títol de les jornades, que un altre món JA és possible.
Arcadi estructura la situació delmón en quatre eixos:
La malaltia: LA SIDA.
L’informe de l’ONU diu que al món hi ha 40 milions de malalts. Cada any moren 4 milions de persones de SIDA i cada any se n’infecten 4 milions més. D’aquests malalts, 24 milions viuen a l’Àfrica, dels quals només 1 milió rep tractament, la resta no, ja que nopoden pagar els preus dels medicaments antiretrovirals, la raó del cost elevat d’aquests medicaments són les patents dels laboratoris farmacèutics.
La llei de patents fa que fins que no passen 20 anys un medicament no pot passar a ser genèric. A l’Índia la llei de patents era diferent a la resta del món i amb 8 anys la patent ja havia caducat,per aquesta raó Sud Àfrica comprava els medicaments a l’Índia. Els laboratoris indis van ser acusats i els acusadors van perdre la demanda,aleshores van recórrer a l’Organització Mundial del Comerç, que va obligar l’Índia a canviar la seua llei, ara la patent a l’Índia dura 20 anys. Veurem molts més morts de SIDA.
Els ingressos de la gent.
Informe de l’Organització mundial del Treball:
700 milions de persones tenen uns ingressos d’1 dòlar/dia
1000 milions de persones tenen uns ingressos de 2 dòlars/dia
1000 milions de persones no tenen ingressos, 0 dòlars/dia.
En total 2700 milions de persones, el 42% sobreviu o mor amb el que cobra.
Els 10 més rics del món tenen els diners que equivalen a tots els ingressos d’Àfrica.
1000 milionaris del món han ingressat el 20% més en el darrer any.
La fam.
Entre 44.000 i 100.000 morts de fam diaris al món.
Segons la FAO són 70.000 morts diaris al món, que com que moren repartits arreu no són mai notícia.
Per resoldre el tema de la fam caldrien 50.000 milions de dòlars, que sembla que no els volen donar, però sí tenen 200.000 milions per a fer la guerra a l’Irak, i en porten 600.000 milions de gastats fent la guerra. Governen delinqüents.
UNICEF
En el món hi ha 700 milions d’infants (fins a 18 anys) que no tenen vivenda digna, 500 milions que no tenen accés a l’aigua potable. La feina d’anar a buscar l’aigua correspon a les xiquetes, generalment es dediquen 6 hores diàries a buscar aigua, per la qual cosa no poden anar a l’escola i conseqüentment es genera l’analfabetisme femení.
Portar aigua a tots els poblats costaria 10 milions de dòlars que ningú no té.
Aquest món està francament malament, però estarà pitjor si no s’actua.
Cal REDISTRIBUIR. Els ciutadants i les ciutadanes tenim dos responsabilitats.
Reduir el consum: consumidors i consumidores responsables.
Esperança inesperada

Per a qui s'ha oposat des de bon principi al projecte de massificació eòlica comarcal sembla que s'ha obert una escletxa inesperada iniciativa d'un ajuntament clarament pro-eòlic. La veu de la població, a la que s'hauria d'haver preguntat molt abans, es posicionava a favor de la paralització del procés encara que això pugués reportar conseqüències econòmiques sobre l'ajuntament en forma d'indemnitzacions a les empreses eòliques. La possibilitat de pagar per conservar les serres tal com les han vist els nostres avantpassats per a que les pugon veure los nostres fills, pot semblar més o menys justa, però de moment, fa trontollar lo que semblava completament assentat fa unes hores.
TERRA ALTA, TERRA DIGNA!
Plataforma en Defensa de la Terra Alta
+info:
divendres, de març 14, 2008
cinefòrum al Casal durant les vacances pasqua
Maulets i SEPC

la mala educación
Pedro Almodóvar, 2004
Història crítica, sobre l'església i la sexualitat. Dos amics descobreixen la seua sexualitat en un col·legi de capellans, l'un d'una manera traumàtica, a un col·legi de capellans, quan són grans es retroben els diferents protagonistes de la història...
“Història d’un secret” es construeix en la frontera de la ficció i el documental: seguint un guió precís, on el punt de partida de cada escena va ser anticipat, el film acompanya el desenvolupament espontani dels successos, al ritme de les revelacions fetes per cada protagonista. “Quan jo tenia quatre anys i mig la meua mare va desaparèixer. La nostra família ens va dir a la meua germana i a mi que havia anat a treballar a París. Un any i mig més tard, la nostra àvia ens confessava que havia mort d’una operació d’apendicitis.”
Vint-i-cinc anys després la realitzadora Mariana Otero troba la veritat: la seua mare va morir per un avortament clandestí en una França que no coneixia encara la llei Veil.
La directora diu: “Contar aquesta història no era solament contar el contingut del secret tant com fer viure a l’espectador l’experiència singular d’aqueix secret i d’aqueixa revelació. Jo no volia parlar sobre el secret, disertar o explicar sinó crear una narració que anara l’equivalent cinematogràfic de la meua pròpia experiència.”
dijous, de març 13, 2008
crònica de la marxa pel decreixement al seu pas per Tortosa
Este grup està fent una ruta en bicicleta per tot Catalunya (entrant puntualment per Vinaròs al País Valencià) per posar en marxa el decreixement, a través de la seua activitat en forma de xerrades i tallers.
El primer dia vam debatre sobre la crisi energètica i el pic del petroli i es va fer un taller de projectes decreixents (o no-capitalistes) del qual han sorgint algunes idees que anirem duent a la pràctica, i ganes de trobar més projectes.
Per al segon dia, una dotzena aproximada de persones, vam fer una marxa lenta en bicicleta acompanyades pel cotxe elèctric que aportava l’ambientació musical i les consignes amb el seu equip de megafonia, per denunciar les dificultats d’utilitzar este mitjà de transport a Tortosa, passant també per Jesús i Roquetes (destaquem el moment Eix de l’Ebre i el pas del pont de Tortosa…). En acabar, sense pressa pel compliment dels horaris, vam parlar de com funciona el sistema financer capitalista i un taller introductori al voltant d’un possible sistema econòmic alternatiu.
Amb la col·laboració de totes i tots, vam preparar els sopars dels dos dies per a la trentena d’assistents que va tenir a cada jornada.
Què ens va quedar? A més de conèixer i fer una reflexió conjunta sobre el decreixement amb els moviments locals, temps de re-voltes recullen informació, en forma d’entrevistes, sobre les diverses lluites, amb la intenció de publicar-ho en una pàgina web i teixir una conexió entre totes elles.
D’aquí van marxar cap a la Terra Alta, a seguir la seua passejada.
la Coordinadora Anticementeri Nuclear
OBTÉ UNA GRAN VICTÒRIA!

EL PARLAMENT DECATALUNYA CONTRARI A LA POSSIBLE INSTAL·LACIÓ A CATALUNYA DEL CEMENTIRI DE RESIDUSRADIOACTIUS
Laproposta de resolució (Tram. 250-00289/08) presentada pels grups parlamentarisd'ICV-EUiA i ERC va ser admesa a tràmit el passat 17-07-2007, i avuidimarts 11 de març de 2008 ha estat debatuda i APROVADA per la Comissiód'Economia, Finances i Pressupost, amb els vots a favor de CiU, ERC iICV-EUiA, i els vots contraris del PSC i PP.
La proposta de resolucióque diu textualment "El Parlament de Catalunya mostra el seu rebuig ala possible instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat per aresidus nuclears a les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i elBaix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya.",s'ha aprovat avui dimarts 11 de març en el marc de la sessió de laComissió d'Economia, Finances i Pressupost. A favor de la proposta deresolució hi ha votat els grups parlamentaris de Convergència i Unió, EsquerraRepublicana de Catalunya, i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida iAlternativa; en contra hi ha votat els grups parlamentaris del Partit dels Socialistesde Catalunya i el Partit Popular; s'ha abstingut el grup mixt.
Des de la Coordinadora AnticementiriNuclear de Catalunya ens felicitem per l'aprovació d'aquestaproposta de resolució contraria a la possible instal·lació d'un cementirinuclear a Catalunya. Donem les gràcies a CiU, ERC i IC-V-EUiA per haverdefensat la proposta de resolució que recull i reconeix la voluntat dels 55ajuntaments, 7 consells comarcals (veure taula i mapa), entitats,organitzacions agrícoles, sectors econòmics de la construcció i del turisme,sindicats, partits, ciutadans, i una amplia majoria de la societat de lesTerres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que han manifestat al llarg delsdarrers anys el seu rebuig a acollir aquesta instal·lació. No voldríem deixarde felicitar les intervencions en la Comissió d'Economia Finances iPressupost dels representants polítics territorials Carles Pellicer (CIU),Sergi de los Rios (ERC) i Daniel Pi (ICV-EUiA), en la defensa del territori deles Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona.
També volem manifestarel descontent de la CACN amb el PSC, PP i Ciutadans que han preferit anteposarels interessos polítics i econòmics del lobby nuclear a la voluntat popular.
Remarquem el caràcter històric del'aprovació d'aquesta proposta de resolució, ja que és la primeravegada que el Parlament de Catalunya es pronuncia a favor d'una iniciativacontra la industria nuclear.
Demanem a ENRESA i AMAC que deixind'interferir en el nostre territori a la recerca d'un emplaçamentper al cementiri nuclear, que respectin la voluntat del Parlament i delterritori de Catalunya, i acceptin la realitat democràtica que la ciutadania iles institucions ha manifestat de manera clara i rotunda contra aquestainstal·lació.
Demanem a la ComissióInterministerial (creada de manera expressa per a establir els criteris que hade complir l'emplaçament triat per la seva instal·lació i el procedimentper a la tramitació de les sol·licituds per acollir el futur magatzem), queprengui bona nota d'aquest posicionament. Igualment al Govern del'Estat, i concretament al seu President, que han reiterat el compromísde no imposició i han condicionat la decisió a que existeixi un ampli consensen territorial i institucional per acollir aquesta instal·lació. A Catalunya quedademostrat que no hi ha consens territorial ni institucional.
També volem manifestar que lesTerres de l'Ebre i el Camp de Tarragona estan pagant, en escreix, lahipoteca que representen les instal·lacions nuclears, i que un cementirinuclear no faria res més sinó que agreujar aquesta situació territorial.
Entenem l'aprovaciód'aquest proposta de resolució com un primer pas per treballar enl'exigència d'un pla de tancament progressiu i ordenat, peròimmediat, de les centrals nuclears situades a Catalunya. Així mateix, entenemque aquest rebuig demostrat avui pel Parlament de Catalunya desbarata lesestratègies del lobby nuclear que recerca, en la implantació d'uncementiri nuclear, l'argument per a continuar exigint més centrals,al·legant que el problema dels residus ja estaria resolt. El problema delsresidus nuclears no té solució (amb la construcció del cementiri l'únicque es pretén es concentrar-los en un únic punt), i no es pot planificar uncementiri nuclear si abans no hi ha un pla de tancament de les instal·lacionsque produeixen els residus que permeti quantificar quina quantitat de residuses la que s'hauria d'emmagatzemar. No es pot resoldre la gestió deresidus si abans no se'n determina la quantitat exacta. Per tant reclamemque no es construeixin noves centrals nuclears, i que es redacti el pla detancament progressiu i ordenat, i immediat de les centrals nuclears.
Amb l'aprovaciód'aquesta proposta queda clar que el futur econòmic, mediambiental isocial del territori no passa per la instal·lació d'un cementiri de residusnuclears.
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEARDE CATALUNYA (CANC)
Terres de l'Ebre i Camp deTarragona, 11 de març de 2008
diumenge, de març 09, 2008
"el món: una perspectiva global"
jornades internacionalistes

pel dret de les dones a decidir
crònica del 8 de març

El “Col·lectiu de Dones de Tortosa” va estar el referent de la lluita feminista a les Terres de l’Ebre durant el període en què va estar estar actiu, de 1979 a 1982. Durant tot este temps va dur a terme diferents campanyes i va participar també en les lluites del moviment feminista i evidentment també en les accions, reflexions i mobilitzacions pel dret a l’avortament lliure i gratuït que es va iniciar fa gairebé trenta anys.
La xarrada va anar a càrrec de Rosa Cubeles, Irene Segarra, Olga Duran, Marissa Panisello i Ester Baiges, totes elles membres del “Col·lectiu de dones de Tortosa”.
Ens van donar una visió general dels inicis de les primers lluites de les dones per defensar els seus drets i del moviment feminista internacional i tal com anunciava el títol de la xarrada “Avortament lliure i gratuït: què demanàvem , que demanem? Una mirada retrospectiva i anàlisi de la situació actual”, van fer una exposició i argumentació de la campanya pel dret a l’avortament que es va dur a terme durant la dècada dels vuitanta i que aquí va estar impulsada pel “Col·lectiu de dones de Tortosa” al mateix temps que van reivindicar i impulsar el centre de planificació familiar, inaugurat a Tortosa el 1987.
El pas del temps ha evidenciat que tal com denunciava el moviment feminista la actual llei de l'avortament ( Llei Orgànica 9/1985, de 5 de juliol, de reforma de l'article 417 bis del Codi Penal, proposada i aprovada pel PSOE) és insuficient i no dóna solució a les necessitats reals de les dones que necessiten interrompre de manera voluntària l'embaràs. Ho demostren els darrers esdeveniments viscuts des del novembre: intimidacions i denúncies per part de la dreta i el sector més reaccionari de l'església (entitats anti-elecció, mal anomenades provida, e-cristians) a les clíniques acreditades per a fer avortaments i jutges que accepten a tràmit estes denúncies que han acabat amb detencions de professionals i desenes de dones anant a declarar als jutjats.
La capacitat de reacció i mobilització del moviment feminista no s'ha fet esperar. Noves campanyes d'autoinculpacions “Jo també he avortat”, i mobilitzacions per la despenalització de l'avortament reivindicant el mateix de fa trenta anys:
- Que l’avortament surti immediatament del Codi Penal.
- Que es canviï la llei per una que reconegue el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
- Que l’avortament siga una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es puga practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic.
- Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, el fàcil accés als mitjans anticonceptius i s'assegure una bona coeducació afectivasexual als i a les jóvens ,base fonamental per a evitar embarassos no desitjats.
En acabar la xarrada es va obrir un debat entre les persones assitents, on es va ratificar la necessitat de canviar la legislació actual que encara no contempla el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la maternitat. El debat va continuar mentre sopàvem.
El Casal Popular Panxampla ens vam adherir ja fa dos mesos al manifest i a la campanya per la despenalització de l'avortament impulsada per la Comissió pel dret a l'avortament de Ca la Dona i el moviment feminista. Participem també en la campanya de recollida d'autoinculpacions “Jo també he avortat”, En farem públic el lliurament a la propera convocatòria unitària i massiva de lliurament d'autoinculpacions que es propose des de la Comisió pel dret a l'avortament.

Guió de la xarrada
“Avortamnet lliure i gratuït: què demanàvem i què demanem? Mirada retrospectiva i analisi de la situació actual”
Memòria històrica:
- Primeres reivindicacions i lluites de les dones per la defensa dels seus drets i història del moviment feminista.
- Campanya pel dret de les dones a decidir sobre el propi cos, la maternitat i el dret a l'avortament dels anys 80. Accions, reflexions i mobilitzacions del moviment feminista. Tant a nivell general com també a nivell local, impulsades pel Col·lectiu de dones de Tortosa.
Situació actual.
- Un escenari semblant al de fa trenta anys.
- Mobilització i ràpida reaccio del moviment feminista. Campanya actual “Jo també he avortat”, recollida d'atoinculpacions.
- L'inici del conflicte actual. La dreta i el sector de l'església més reaccionària (col·lectius anti-elecció i mal anomenats provida). E-cristians.
- La Interrupció voluntària de l'embaràs: el dret de les dones a decidir. La llei actual, insuficient. Accés a l'anticoncepció, perfil de dones que avorten, motiu, on i com. Dificultats i impediments.
- Una assignatura pendent: la bona coeducació afectivosexual, base fonamental per garantir els embarassos no desitjats.
- Reivindicant el mateix que fa trenta anys: despenalització de l'avortament, ja!
dijous, de març 06, 2008
"un altre món és possible"
primeres jornades internacionalistes

Volem oferir-te una visió diferent del món, sense els interessos econòmics que condicionen el discurs dels mitjans de comunicació. Per què se silencia el genocidi txetxè? Per què els EUA han ocupat Iraq? Marxaran d’Iraq? Per què Iraq i no altres? Què és el zapatisme? Està viu? Què poden aportar els moviments antiglobalització? Hi ha alternativa al neoliberalisme?
Jornades internacionalistes perquè creiem en la relació i en la solidaritat entre els pobles. No podem oblidar, ni volem, que la pobresa que pateixen aquests pobles és fruit de l’espoliació del món ric i del seu model econòmic, que valora més les mercaderies que les persones.
PROGRAMA:
divendres 14 de març // a les 20:30h
xarrada: “el món: una perspectiva global”
amb Arcadi Oliveres, Doctor en Ciències Econòmiques, catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i pau.
al Casal Popular Panxampla
dissabte 15 de març // a les 22:30h
projecció: “la espalda del mundo”
un documental commovedor i premiat que va des de les mines de Bolívia fins al Kurdistan i a les presons dels Estats Units
al Casal Popular Panxampla
dijous 3 d’abril // a les 19:00h
xarrada: “el discurs del moviment antiglobalitzaició”
amb Carlos Taibo Arias, professor de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universistat Autònoma de Madrid. Autor de més de 20 llibres sobre l'Europa central i oriental, també és expert en geopolítica mundial i en anàlisi de la globalització.
Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)
dissabte 5 d'abril // a les 22:30h
projecció: “el procés del possible”
documental sobre el Fòrum Social Mundial de Nairobi 2007, un documental ple de reflexions, anàlisis, propostes i somnis, alguns fets realitat.
al Casal Popular Panxampla
divendres 9 de maig // a les 20:30h
xarrada: “Iraq, cinc anys d’ocupació”
amb Carlos Varea, coordinador de la campanya estatal contra l’ocupació i per la sobirania d’Iraq (www.nodo50.org/iraq) i professor d’Antropologia a la Universitat Autònoma de Madrid. Una de les persones de l’estat espanyol que millor coneix la realitat d’Iraq.
al Casal Popular Panxampla
dissabte 10 de maig // a les 22:30h
projecció: “história de mujeres”
Una història humana sobre l’ocupació d’Iraq.
al Casal Popular Panxampla
divendres 13 de juny // a les 20:30h
xarrada: “la lluita per l’autonomia dels indígines zapatistes a Chiapas”
amb La Garriga Societat Civil (organització que porta des dels anys 90 vinculats amb la lluita de l’EZLN i dels indígines zapatistes). I van promoure l’agermanament entre el municipi de La Garriga i el municipi autònom El Trabajo.
al Casal Popular Panxampla
dissabte 14 de juny // a les 22:30h
projecció: “el fuego y la palabra”
documental sobre els 20 anys de la fundació de l’EZLN i 10 de l’alçament zapatista.al Casal Popular Panxampla
dilluns, de març 03, 2008
primer certamen de contes antipatriarcals

687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973Estadisticas Gratis ![]() |