EL DRET DE LES DONES A DICIDIR
El dret a l’avortament ha format part de les reivindicacions feministes des de que a principis dels anys setanta s’iniciaren les primeres campanyes pel dret de les dones a controlar el seu propi cos.
Ha estat una lluita que es va fer visible per les manifestacions, xerrades, debats, cartells, autoinculpacions, accions en defensa de les dones i dels professionals que es tractava jutjar. El col·lectiu de dones de Tortosa es va involucrar en aquesta lluita a principis dels anys 80 participant en les campanyes del moviment feminista i sensibilitzant a la població del que suposava per a les dones el dret al propi cos i a decidir lliurement una maternitat desitjada.
Al juliol de 1985 entra en vigor l’actual llei de despenalització parcial de l’avortament amb La Llei orgànica 9/1985, de 5 de juliol, de reforma de l'article 417 bis del Codi penal que declara no punible la pràctica de l'avortament, efectuada per un metge/essa, o sota la seva direcció, en centres o establiments sanitaris, públics o privats, acreditats a aquest efecte, i amb el consentiment previ expressat, de la dona embarassada i les comprovacions adients, en els supòsits de
- greu risc per a la vida o la salut física o psíquica de l'embarassada
- delicte de violació fins a les 12 setmanes
- presumpció que el fetus haurà de néixer amb greus tares físiques o psíquiques fins a les 22 setmanes.
El moviment feminista vam seguir denunciant que aquesta despenalització parcial de l’avortament no solucionava el problema de les dones que es veien abocades a avortar o clandestinament o a l’estranger.
El dret a l’avortament ha format part de les reivindicacions feministes des de que a principis dels anys setanta s’iniciaren les primeres campanyes pel dret de les dones a controlar el seu propi cos.
Ha estat una lluita que es va fer visible per les manifestacions, xerrades, debats, cartells, autoinculpacions, accions en defensa de les dones i dels professionals que es tractava jutjar. El col·lectiu de dones de Tortosa es va involucrar en aquesta lluita a principis dels anys 80 participant en les campanyes del moviment feminista i sensibilitzant a la població del que suposava per a les dones el dret al propi cos i a decidir lliurement una maternitat desitjada.
Al juliol de 1985 entra en vigor l’actual llei de despenalització parcial de l’avortament amb La Llei orgànica 9/1985, de 5 de juliol, de reforma de l'article 417 bis del Codi penal que declara no punible la pràctica de l'avortament, efectuada per un metge/essa, o sota la seva direcció, en centres o establiments sanitaris, públics o privats, acreditats a aquest efecte, i amb el consentiment previ expressat, de la dona embarassada i les comprovacions adients, en els supòsits de
- greu risc per a la vida o la salut física o psíquica de l'embarassada
- delicte de violació fins a les 12 setmanes
- presumpció que el fetus haurà de néixer amb greus tares físiques o psíquiques fins a les 22 setmanes.
El moviment feminista vam seguir denunciant que aquesta despenalització parcial de l’avortament no solucionava el problema de les dones que es veien abocades a avortar o clandestinament o a l’estranger.
I així s’ha vist , que després de més de 30 anys d’accions i mobilitzacions pel dret a l’avortament, la dreta i l’església més reaccionaria continuen amb intimidacions i denuncies a les clíniques acreditades per fer els avortaments, que han acabat en detencions de professionals de les clíniques i desenes de dones anant a declarar als jutjats. Aquestes imputacions aboquen a les dones a rememorar el seu avortament, considerant-les presumptament delinqüents. Això no fa més que augmentar la por i la inseguretat per a totes les dones que necessiten recórrer a l’avortament, i que en molts casos han estat derivades de la sanitat pública a la privada (el 97% dels avortaments és realitzen en clíniques privades).
Davant d’aquests fets un col·lectiu de dones i homes de les Terres de l’Ebre pel dret a l’avortament lliure i gratuït, ens adherim a la campanya d’autoinculpacions que s’està duent a terme arreu de Catalunya i de l’estat, en resposta a la persecució política, policial i mediàtica de dones que han avortat i de professionals que practiquen interrupcions voluntàries de l’embaràs. Hem recollit un centenar d’autoinculpacions (les dones per haver avortat i els homes per haver acompanyat a una dona a interrompre el seu embaràs).
El lema Jo també he avortat (autoinculpació), el mateix que vam emprar en totes les campanyes anteriors, és per a solidaritzar-nos amb les dones que ho han fet i demostrar tot el nostre suport per canviar aquesta legislació i perquè la societat ens reconegui com a subjectes de dret en relació a les decisions que prenem sobre el nostre cos i sobre la nostra vida.
Les persones que van presentar les autoinculpacions a Tarragona les han cridat a declarar, a diferència d’altres llocs com a Barcelona on s’ha considerat arxivable.
Per aquest motiu el dia 26 d’abril, s’ha convocat a Tarragona una concentració-manifestació per fer lliurament de més autoinculpacions
Per això, continuem exigint:
· Que l’avortament surti immediatament del Codi Penal
· Que es canviï la llei per una que reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
· Que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic. Recordem que a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, només es financen (i parcialment) un 20% dels avortaments amb diner públic, a banda del 3% que es fan directament a la pública.
· Com a acció pal·liativa, demanem que els governs estatal i català, mentre no es modifiqui la llei, garanteixin que les dones puguin exercir els seus drets i que les professionals puguin exercir la seva professió, sense intimidacions ni difamacions que obstaculitzin i criminalitzin la lliure pràctica d’aquest dret.
· Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones.
· Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois.
· Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.
Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l'Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).
· Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones.
· Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois.
· Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.
Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l'Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).
TOTES I TOTS A TARRAGONA EL DIA 26 D’ABRIL.
Col·lectiu de dones i homes de les Terres de l’Ebre pel dret a l’avortament lliure i gratuït
