L'AIGUA DELS DESPROPÒSITS
Carles Ibáñez Martí
Ha arribat la primera sequera seriosa i tots ens hem posat a tremolar, protestar i reclamar. Com sempre, quan es tracta d'un tema desostenibilitat, de limitació de recursos naturals, troben lògic (i fins i tot exigim) que els nostres veïns (nacionals, de poble, o del'escala) s'ajustin el cinturó i redueixin el consum. Però quan es tracta de nosaltres, les coses ja es veuen d'un altra forma. Llavorsaflora el pensament real de la societat, dels polítics i dels mitjans de comunicació, que en són un reflex fidel. Llavors apareix el mateix discurs de sempre, representat per la política hidrològica del PP i CiU, a la qual gairebé tothom s'hi apunta ara: l'aigua com a element de "vertebració nacional", l'aigua com a factor de creixement econòmic que cal anar a cercar on sigui, els transvasaments com a única solució de veritat... Les polítiques de gestió sostenible de l'aigua són per quan hi ha "excedents", però quan hi ha "dèficit estructural", i més encara, quan hi ha sequera, deixem-nos de collonades i fem el que toca. Jo, pobret de mi, pensava que era tot just a l'inrevés, que les polítiques de gestió sostenible estan pensades per quan hi ha limitació de recursos, és a dir, per un futur que ja ens truca a la porta.
La crisi de l'aigua, com la de l'energia i com la dels aliments i dels recursos naturals en general, és ja global i ha arribat per quedar-se. Està passant el que ja als anys 70 van pronosticar els experts del MIT (Institut Tecnològic de Massachussetts) en el llibre Els límits del creixement, encarregat pel Club de Roma. Estem tocant sostre, i els intents de "sortida cap endavant" acaben portant pitjors resultats.
Als Estats Units la política dels transvasament es va abandonar als anys 70, amb l'arribada al poder de Jimmy Carter, l'únic president que es va prendre seriosament també el tema de la crisi energètica, i va durar el que va durar... Des de fa dècades estan prioritzant les polítiques d'estalvi i eficiència, i han anat tirant; però amb el creixement demogràfic i econòmic la pressió sobre l'aigua s'haagreujat, fins el punt que el govern dels USA acaba de fer públic que esperen restriccions d'aigua en 36 Estats pels propers 5 anys.
En alguns Estats, com Georgia i Florida, la situació ja és greu, i han pres mesures per augmentar l'aprofitament d'aigües depurades i la dessalinització, i donen prioritat a les mesures d'estalvi i conservació del recurs. Cap transvasament a la vista. Però al cap delcarrer es troba la cruïlla de la veritat: si la situació es posa realment greu, amb restriccions que afecten la nostra insultant "qualitat de vida", què farem ? Anirem a buscar els recursos on sigui, a costelles dels nostres veïns, o acceptarem d'una puta vegada que vivim en un planeta finit i petit, i que cal replantejar el nostre model de "creixement" ? Em temo que la primera.
Benvinguts a un futur prenyat de conflictes !
