dissabte, de juliol 30, 2011

Més cròniques renaixenetistes...

Aquí teniu unes quantes imatges més de la Festa del Renaixement al Cau de la Bandolera!








Moltes sòcies i soicis van venir a donar el seu suport.
També músics de molts grups.

La pancarta no li agradava a tohom, i va durar 24h...
Sutarranya també va venir a tocar!

Anna i Roser ballant.

Anna
Roser
Grisàs de Jërus fent festa!
Dins del Panxampla, menjam, bevam e lluitam!

Jóvens i grans xalen amb lo ball de la boteta!


Lo Cau de la Bandolera: censurada

dimecres, de juliol 27, 2011

Comunicat valorant la Festa del Renaixement 2011

Acabada la Festa del Renaixement, des del Casal Popular Panxampla volem donar les gràcies a les nombroses persones de Tortosa i les Terres de l'Ebre que ens han donat suport: grups de música, nombroses visites, membres de tavernes i campaments, representants d'associacions, recolzaments a través de les xarxes socials... han convertit el nostre espai en un lloc de trobada, alegria i solidaritat. Moltes gràcies, ens hem sentit acompanyades i reforçades durant tots els dies.

Les mostres de suport ens reafirmen en el nostre compromís de seguir treballant per dinamitzar i animar la vida social i cultural de Tortosa i les Terres de l'Ebre.

En properes edicions esperem poder seguir participant de la festa com fan altres entitats i associacions de la ciutat, sense canvis d'última hora injustificables, amb les mateixes facilitats i obligacions que té qualsevol entitat o persona, des del primer dia.

Finalment, des del Casal Popular Panxampla volem felicitar les persones implicades en la Festa del Renaixement, els ciutadans i ciutadanes de Tortosa i la gent vinguda d'arreu que han fet d'aquesta edició un nou èxit. I per això, els organitzadors no haurien d'oblidar que aquesta festa té molta gent implicada, que es mereix sentir-se escoltada, respectada i protagonista. Per a fer del Renaixement una festa popular i participativa.

Casal Popular Panxampla

Tortosa - Terres de l'Ebre

dimarts, de juliol 26, 2011

"Reflexions post renaixentistes" article de Josep Sabaté

És dimarts i ja torno a estar per les Barcelones. Tot i així, no tinc clar que hagi retornat de la Festa del Renaixement, no en la seua versió tortuosa i caciquil, sinó en la solidària, la que va omplir durant quatre dies el Casal Popular Panxampla.

No tenir una taverna no va ser un impediment per a que centenars de persones – sòcies, col·laboradores, simpatitzants o, simplement, solidàries – passessin a donar-nos el seu suport. També grups de música com Va de vent, Sutarranya o Grisàs de Gërus van venir a actuar i a mostrar el seu recolzament. Així, allò que havia de ser un cap de setmana tediós va convertir-se en una explosió de solidaritat, un crit contra el caciquisme – de qualsevol època – i en favor de la llibertat, que a moltes i molts ens ha recarregat les piles per a continuar la lluita durant molt temps més. (Moltes gràcies ;-)!) Segueix llegint a Surtdecasa.cat

“La Jota a la Plaça “ a Grenoble

El ritme de jota de les Terres de l’Ebre també estarà present en esta mostra de cultura popular catalana, i ho farà de la mà de La Jota a la Plaça. Juntament amb 22 grups més d’arreu de Catalunya farem possible que la cultura popular catalana siga coneguda i reconeguda a una ciutat europea.

Des d’Adifolk – Associació per la Difusió del Folklore-, l'any 1988, amb l'objectiu de donar a conèixer arreu d'Europa la cultura popular catalana, va néixer l'Aplec Internacional de la Sardana, que més tard va afegir al seu programa la Mostra de grups del nostre folklore i tradició. Enguany se celebra a Grenoble, els dies 4, 5 i 6 d’agost.

Ens fa molta il·lusió poder portar-hi la jota i fer possible alhora que les Terres de l’Ebre estiguen presents, un any més , a l’Aplec, precisament enguany, en un moment en què la jota comença a identificar-se i reconèixer-se sense recança també com a element propi de la cultura catalana.

La Jota a la Plaça és una proposta del Casal Popular Panxampla que des de l’any 2006 intenta difondre i recuperar a nivell popular un dels elements de festa més característics de la cultura de les Terres de l’Ebre, la jota, present també a altres territoris que conformen els Països Catalans.

Els nostres objectius són:

- Recuperar la jota en la seua vessant més popular i situar-la de nou al seu lloc d’origen , la plaça iel carrer i aconseguir que es torne a viure de manera participativa.

- Difondre la jota i les altres danses pròpies de les Terres de l’Ebre més enllà del Coll de Balaguer i el riu Sènia, com a element propi de la cultura catalana.

- Promoure la cultura de les Terres de l’Ebre.

- Promoure i defensar la llengua i la cultura catalana.

Volem mostrar el nostre agraïment a Adifolk, que ens ha brindat l’oportunitat de portar el ritme de jota més enllà, no només de les Terres de l’Ebre, sinó de Catalunya, tot participant en l’Aplec que se celebra enguany a Grenoble. Agraïm també sincerament l’acollida que ens fa la ciutat de Grenoble i esperem que els seus carrers i les seues places s’assaonen de la nostra cultura i en guarden un molt bon record.

El proper dissabte dia 30 de juliol també serem presents a la Festa del Castell de Montjuïc que s’organitza per presentar aquí Catalunya l’Aplec a Grenoble.

Per conèixer Adifolk, què és l’Aplec i la programció d’enguany a Grenoble, podeu consultar aquí: www.adifolk.cat

Casal Popular Panxampla

La Jota a la Plaça

dilluns, de juliol 25, 2011

La pandereta, un instrument de festa. Iniciació a la pandereta amb Tomàs Bernaus, dimecres 27 de juliol al Panxampla!

[Tribuna] 'Infern renaixentista', article d'Ester Baiges

La setmana passada (just la setmana anterior a la setmana del Renaixement de Tortosa) aprofitant els primers dies de vacacions, vaig fer una escapada a la Val d’Aran.

Sense connectar-me a internet, sense llegir cap diari ni escoltar cap noticiari i gairebé sense mòbil ( moltes hores del dia sense cobertura), durant sis dies vam estar caminant i descobrint, una vegada més, la vall: boscos i més boscos, llacs i llacs que conserven encara l’aigua de l’era glacial, pobles que sembla que s’hagen aturat en el passat i que agraïxes de patejar, fugint de l’excés d’urbanització que se n’ha fet en altres, ruta del romànic...

Vam visitar el poble i l’Església de Santa Maria d’Arties. Vam tindre la sort de poder gaudir de l’acompanyament d’un guia que, de manera clara, amena i entenedora, ens va saber transportar i fer viatjar des dels segles XI o XII fins a dia d’avui, perquè els diferents temps hi han aportat la seua petjada arquitectònica, pictòrica, escultòrica... segueix llegint a La Marfanta

dijous, de juliol 21, 2011

'La censura renaixentista, Tortosa al segle XVI', per Josep Sabaté

[Tribuna] 'La censura renaixentista, Tortosa al segle XVI', per Josep Sabaté

Publicat a la Marfanta.
Enguany, per primera vegada en molts anys de participar activament en la Festa del Renaixement, no podré fer-ho de manera oficial. A Tortosa, la censura als col·lectius crítics ha arribat al punt de fer fora de les Avançades de Sant Joan la taverna del Casal Popular Panxampla. Lo Cau de la Bandolera no tindrà un espai adequat perquè a alguns “tortosins de bé” els devia resultar inacceptable aquesta visibilitat. Aquesta situació és realment greu, però no només perquè es tracta d'un clar acte de censura, sinó també perquè es menysprea d'una manera inacceptable l'esforç que s'ha fet des del Casal Popular Panxampla per dinamitzar i potenciar durant aquests anys la Festa i l'espai de les Avançades.

Contra la meua opinió s'hi podran aportar molts “motius tècnics” de pes, però caldrà vore quines tavernes instal·len a les Avançades i sota quins criteris – d'amistat, afinitat o interès – ho fan. M'indigna aquesta violència institucional que s'exerceix contra els col·lectius que fem nosa i em genera una immensa impotència. M'indigna el cinisme d'aquesta violència, aparentment poc agressiva, educada i formal, que actua sota preteses directrius tècniques i que, sense ni alçar la veu, margina i censura, amb el simple gest d'una ratlla de bolígraf sobre el nom d'un col·lectiu. I em cansa, perquè no dir-ho, haver de ser una vegada més els que ens justifiquem, els que denunciem una situació injusta i els que serem – a sobre de censurats – acusats de de ser “els que sempre protestem”.

Però si qui actua així, qui censura i margina, són persones que durant anys han dinamitzat la vida cultural i associativa de la ciutat des de l'associacionisme, que saben el que costa tirar avant projectes, persones amb qui he compartit preocupacions, projectes i també punts de vista, encara em sembla una situació més incomprensible, cínica i indignant.

Durant molts d'anys centenars de persones hem participat activament en la Festa del Renaixement, treballant-hi de manera voluntària. Jo, personalment, ho he fet des de la taverna de la PDE, els Diables 7 Cervells, les Gralles i Tabals de Jesús o la taverna del Casal Popular Panxampla. Han estat sempre setmanes de dormir poc i treballar molt, acumulant cansament, actuant pels carrers i servint a les barres, xalant molt però fent poca festa. Si aquesta és la sensibilitat del govern tortosí i dels gestors de la festa cap a les entitats ciutadanes anem bé. Potser, en un intent de rigor històric, volen portar Tortosa al segle XVI també en les maneres de governar. Espero que la majoria absoluta que encapçala el consistori tortosí no esdevingue una majoria absolutista i que respecten democràticament les diferents sensibilitats que existeixen a la ciutat.

Independentment de la ideologia política que puga tindre cadascú, avui estem parlant del dret que tenim totes les persones i entitats ciutadanes a participar en igualtat de condicions en les activitats que s'organitzen a la ciutat, a fer ús dels espais públics i a expressar lliurement la nostra opinió. Em satisfà saber que moltes persones assabentades de la situació estan igualment indignades i sospito que seran moltes més les que en els propers dies aniran manifestant la seua opinió sobre un fet que esperem no es repeteixi mai més, ni amb el Casal Popular Panxampla ni amb qualsevol altra entitat.

La Festa del Renaixement és de tothom, també dels col·lectius crítics.
Ens veiem al carrer i també al refugi de les bandoleres i els bandolers!

Josep Sabaté és
membre del Casal Popular Panxampla i graller

dimarts, de juliol 19, 2011

Roda de Premsa per a denunciar la censura a la Festa del Renaixement

Des del Casal Popular Panxampla volem explicar el procés pel qual ha estat denegada la nostra participació a la Festa del Renaixement amb la taverna del Cau de la Bandolera a les Avançades de Sant Joan com havíem fet els darrers tres anys. I manifestem el nostre convenciment que és una decisió política i no tècnica.

El passat 25 de maig com tots els anys, vam presentar la sol·licitud per instal·lar la taverna dintre del termini establert per l’anunci “licitació per a l’atorgament d’autoritzacions temporals per a la utilització privativa del domini públic mitjançant la instal·lació de tavernes de la Ruta de la Saboga de la Festa del Renaixement en la seva XV edició” i vam esperar fins el dia 2 de juny, la data en què es farien públiques, segons l’anunci, les avaluacions tècniques i les propostes d’ubicació. A la reunió on es van convocar totes les tavernes no se’ns va suggerir cap novetat rellevant. Dies més tard, en una reunió bilateral ens van comentar que estaven estudiant la possibilitat de convertir l’espai on des de fa tres anys muntàvem la nostra taverna en una zona d’espectacle, i que potser no podríem fer allà la taverna. Davant la nostra sorpresa i la insitència que una cosa no havia de ser incomptible amb l’altra, vam quedar que en continuaríem parlant. Sense tindre possibilitat de contrastar, valorar o negociar, se’ns va comunicar per escrit en data 29 de juny que se’ns ha adjudicat l’espai de la plaça del Paiolet.

En aquell moment, des del Casal, vam sol·licitar una reunió amb el regidor Domingo Tomàs, amb l’ànim, i l’esperança, de buscar i trobar una solució raonada i compatible entre els nous interessos i plantejaments de la Festa i la possibilitat de mantindre la presència de la nostra taverna a les Avançades de Sant Joan. No aconseguim poder tindre la reunió fins el dia 6 de juny, i el resultat de la qual és decebedor. Novament, el regidor de festes Domingo Tomàs, només ens ofereix l’opció de fer taverna a la plaça del Paiolet. El mateix regidor reconeix que fins i tot ell pot entendre que considerem incorrecte el procediment, però que ell el considera correcte i ens insta a respondre-li al dia següent si acceptem l’espai del Paiolet, perquè s’han d’imprimir cartells, díptics...

És a dir, a tres setmanes del començament de la festa del Renaixement i després de més d’un mes d’haver presentat la sol·licitud, el regidor Domingo Tomàs ens comunica que tenim un dia per decidir si fem la taverna al Paiolet. Després de 7 anys participant i col·laborant en la festa, el seu màxim responsable ens ofereix un dia per estudiar el seu emplaçament i les seues possibilitats. Un dia per calcular els costos d’adaptar o canviar la infraestructura i el material. I conscientment ens ofereix la plaça del Paiolet, on cap taverna s’ha afiançat perquè és un espai amb sol durant tot el dia, mosca negra a la posta del sol i fora d’ambient a la nit.

A la mateixa reunió, el senyor Domingo Tomàs ens va explicar que la nostra taverna ha estat desplaçada de la seua ubicació tradicional perquè han cedit la gestió de l’espai a una associació, que muntarà un campament i punt de venda (eufemisme de taverna). I ens explica que el canvi és legal perquè aquest espai, des d’aquest any, queda fora de la ruta de la Saboga (feta la llei feta la trampa).

Des del Casal Popular Panxampla entenem que aquest és un mal precedent per la festa del Renaixement, perquè el senyor Domingo Tomàs ha menystingut una entitat de la ciutat i ha decidit sense negociar. I volem recordar que les entitats i associacions som part fonamental de la festa i no actors secundaris sense veu.

També afirmem que aquesta decisió no té un caràcter tècnic sinó polític. Des de la campanya per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, l’ajuntament de Tortosa ens ha posat obstacles per organitzar activitats i ara ens expulsa de la festa del Renaixement, perquè enviar-nos a la plaça del Paiolet és expulsar-nos. El mateix regidor, tot i ser conscient de com havia anat el procés, es va negar a fer cap gestió per autoritzar la nostra taverna al carrer Gil de Frederic, on s’ubica el Casal Popular Panxampla.

Des del casal Panxampla lamentem que l’alcalde de Tortosa i el seu equip de govern no contemplen la crítica política com un valor positiu, democràtic i constructiu per la ciutat. I preferiríem que se centraren a solucionar els greus problemes de la ciutat com les retallades que afecten al nostre hospital i altres serveis socials bàsics.

També volem transmetre un missatge positiu i d’agraïment a les persones que ens han donat suport i els garantim que aquestes maniobres ens cohesionen com a col·lectiu i ens animen a seguir lluitant per una societat més justa davant el caciquisme que es pensa que té dret a controlar-ho tot.

Finalment desitgem una festa reeixida tant per l’organització com per les entitats que tindran la sort de poder participar.

Tortosa, Terres de l'Ebre

19 de Juliol de 2011

Casal Popular Panxampla

Carta de Suport a la Taverna del Casal Popular Panxampla

Diferents persones que participen activament a la Festa del Renaixement, cantant amb corals, grups de grallers i dolçainers, o la Taverna d'Enrico signen una carta de suport al Casal Popular Panxampla.

La Taverna “Lo Cau de la Bandolera”, impulsada pel Casal Popular Panxampla, ja fa 7 anys que participa de la Festa del Renaixement de Tortosa. Moltes de les persones que hi participen, fa més de 10 anys que tenen un paper actiu amb la festa, ja siga com a voluntàries, actors o actrius , músics, artistes o col·laborant amb altres tavernes.

En els inicis, aquesta taverna estava situada al carrer del Replà, a l’entrada de la plaça de Sant Joan (Plaça del Pou), però ara fa 3 anys, a causa de les obres de remodelació d’aquesta plaça, se’ns va oferir la possiblitat de traslladar la taverna a les Avançades de Sant Joan. L’aposta de l’Ajuntament era situar el final diari de la festa, fins la matinada, en aquesta zona.

Era el primer any que s’instal·laven tavernes a les Avançades, la dificultat d’accés, el desnivell i la gran distància respecte el nucli urbà, van generar molts dubtes sobre la viabilitat del projecte. A més a més, a la zona on s’oferia la possibilitat d’instal·lar la taverna no s’hi podia accedir amb vehicle per poder dur tot el material. Tot plegat, suposava que per tirar endavant la taverna del Cau dels Bandolers i les Bandoleres, fos necessàri fer un gran esforç i assumir uns riscos.

Tot i les adversitats, es va apostar per ubicar-se a les avançades. A causa del canvi d’entorn, va ser necessari renovar més de la meitat del material i la infraestructura. Entre banquets, taules, troncs de pi, neveres, congeladors , tiradors, barres, beguda, menjar... es van moure, només amb l’ajuda de la força de desenes de membres i col·laboradores del Casal Popular Panxampla, uns 6000 Kg, superant distàncies de més d’un centenar de metres i desnivells de més de 10 metres en alguns casos.

Després de 3 anys, amb les dificultats logístiques afegides, la Taverna de les Bandoleres ha demostrat ser capaç de tirar endavant amb la iniciativa amb escreix, i conjuntament amb La Taverna del Pou, la taverna Carpe Diem, la Taverna d’Enrico , els campaments, els espectacles itinerants han generat diversos espais de festa amb ambients diferents, però complementaris, que permeten disfrutar a milers de persones d’un bon final de Festa del Renaixement a les Avançades de Sant Joan. Entre tots i totes hem aconseguit consolidar aquest espai com un dels punts de referència de la Festa del Renaixement, a partir de mitja tarde.

En l’edició d’enguany, però, l’Ajuntament de Tortosa, té previst fer un seguit d’espectacles en la primera esplanada de les Avançades de Sant Joan. Segons l’Ajuntament, aquets espectacles no són compatibles amb la Taverna del Cau dels Bandolers i les Bandoleres, i pretenen apartar-los de les Avançades.

La Festa del Renaixement, té un encant especial degut a la implicació d’una part molt important de la societat en dinamitzar-la, ambientar-la i fer-la realment propera al poble. Les tavernes, moltes organitzades per col·lectius i associacions sense ànim de lucre, tenen un paper clau i indispensable en la festa, igual que els músics i músiques, artistes, voluntaries, i ciutadania en general que s’integren en la recreació històrica.

Per tot això, considerem necessari i imprescindible, que l’Ajuntament de Tortosa arribe a una solució raonada i de consens amb el Cau dels Bandolers i les Bandoleres, perquè puguen continuar participant com fins ara de la Festa del Renaixement. No podem entendre que amb la voluntat d’incorporar nous elements a la festa, s’anul·le una taverna que ha mostrat un compromís molt elevat amb el Renaixement, i que a més ha aportat el seu toc especial que tant bona acollida ha tingut entre les persones que participen de la Festa del Renaixement.

Firmen:

-Ximo Valldepérez (graller)
-Oscar Prats (Sutarranya)
-Eva Escoda (Grisas de Jërus)
-Joan Cid (Coral Vent de Dalt)
-Anna Castelló (grallera)
-Eva Gisbert (Grisas de Jërus)
-Josep Francesc Alcover (Sutarranya)
-Mercè Avinyó (Va de Vent)
-Laura Hierro (Grisas de Jërus)
-Isabel Villalbos (Coral Vent de Dalt)
-Arturo Gaya (taverna d'Enrico)
-Enric Ferré (Grisas de Jërus)
-Pau Puig (Sutarranya)
-Albert Curto (Grisas de Jërus)
-Joaquim Ismael (Taverna del Pou)
-Alícia Andreu (Taverna del Pou)
-Jordi Fusté (Taverna d'Enrico)
-Sergi Masip (sacaire)
-Adrià Fabregat (Va de Vent)
-Jordi Sanç (Sutarranya)
-Quique Pedret (Taverna d'Enrico)
-Cristobal Aixendri Lleixà (Suterranya)
-Marisa Panisello (Coral Vent de Dalt)
-Sofia Morales (cantadora)
-Kike Pellicer (taverna d'Enrico)
-Oriol Grau (Grisas de Jërus)
-Xavier Curto (Grisas de Jërus)
-Alba Canalda (Grisas de Jërus)

dilluns, de juliol 04, 2011

Nou treball conjunt de Quico el Célio, El Noi i el Mut de Ferreries i Pep Gimeno "Botifarra"!

Nou treball conjunt de Quico el Célio, El Noi i el Mut de Ferreries i Pep Gimeno "Botifarra", amb sons de les Terres de l'Ebre i la Costera, del centre i el sud dels Països Catalans.



Quicos i Botifarra, junts a la Barraca

Aliança estel·lar al folk: els tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i el socarrat Pep Gimeno 'Botifarra' presenten avui el seu disc conjunt, La Barraca (DiscMedi, 2011), i ocupen la portada de la revista Sons de la Mediterrània de juliol-agost.

L'emblemàtic grup tortosí Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i el no menys carismàtic cantaor socarrat Pep Gimeno 'Botifarra' presenten avui el seu esperat disc conjunt, La barraca (DiscMedi, 2011), en una roda de premsa simultània al Campus Terres de l'Ebre de la URV (Tortosa) i a la Casa de Cultura de Xàtiva, a les 13 h.

El disc l'han gravat a la Barraca de Salvador, a Deltebre, habilitada com un especial estudi de gravació enmig dels arrossars, el mateix lloc on han posat per a la portada del número 23 de la revista Sons de la Mediterrània, que inclou un especial 'Cançons d'arròs' de quinze pàgines: una entrevista amb aquests músics que han revitalitzat extraordinàriament la música popular de l'Ebre i de la Costera, seguida d'un reportatge musicogastronòmic sobre la relació entre les cançons i l'arròs.

Autor de la portada: Juan Miguel Morales

per què Grècia (i l'Estat espanyol) no es recuperaran

Article publicat per Vicenç Navarro a la revista digital SISTEMA, 29 de juny de 2011

Aquest article assenyala que l’excessiva influència del capital financer en l’estructuració de la UE i de l’Eurozona ha configurat unes regles de comportament que dificulten enormement la recuperació econòmica de Grècia (i d’Espanya). Les mesures d’austeritat són contraproduents i impossibiliten el creixement econòmic i creació d’ocupació, condicions per a que es surti de la crisi. L’article subratlla que el fet que siguin els països PIGS els que es trobin en majors dificultats es deu al domini de les dretes en la vida política d’aquests països que han determinat uns estats molt pobres (que s’han hagut d’endeutar) com a conseqüència de unes polítiques fiscals regressives. La sortida de la crisi requereix una profunda reforma fiscal que doni peu a unes polítiques expansives d’estímul econòmic.

Porque Grecia (y España) no se recuperarán

El mayor problema que tiene la economía griega no es primordialmente de carácter económico o financiero. Es un problema político. Tiene que ver con el enorme poder que la banca ha tenido, y continúa teniendo, en la estructuración de la Unión Europea y de la Eurozona, así como en la génesis de la deuda pública de los países llamados despectivamente PIGS, cerdos en inglés, (Portugal, Irlanda, Grecia y España). Ahora bien, este poder de la banca ha contado con un gran aliado y cómplice: las clases más adineradas de los países de la Eurozona, incluyendo las de los países PIGS.

Veamos los datos, comenzando por las reglas que los bancos escribieron sobre las cuales se establecería la Eurozona. Estas reglas son las responsables de que Grecia nunca podrá (ni tampoco España) salir de la recesión a través de las políticas que se están siguiendo. Una fue que los Estados, al incorporarse al euro, perdieron el control sobre su propia moneda. Es decir, que en momentos de recesión (cuando la economía está estancada), el estado griego no puede devaluar la moneda y con ello poder abaratar sus productos y venderlos más fácilmente al exterior, recuperándose a base de ello. Suecia y Noruega, por cierto, se han recuperado de la recesión mucho mejor y más rápido que Finlandia, como consecuencia de que los dos primeros pudieron devaluar su moneda, lo cual no pudo hacer Finlandia al pertenecer al euro. Segueix llegint...


Estadisticas Gratis