La setmana passada (just la setmana anterior a la setmana del Renaixement de Tortosa) aprofitant els primers dies de vacacions, vaig fer una escapada a la Val d’Aran.
Sense connectar-me a internet, sense llegir cap diari ni escoltar cap noticiari i gairebé sense mòbil ( moltes hores del dia sense cobertura), durant sis dies vam estar caminant i descobrint, una vegada més, la vall: boscos i més boscos, llacs i llacs que conserven encara l’aigua de l’era glacial, pobles que sembla que s’hagen aturat en el passat i que agraïxes de patejar, fugint de l’excés d’urbanització que se n’ha fet en altres, ruta del romànic...
Vam visitar el poble i l’Església de Santa Maria d’Arties. Vam tindre la sort de poder gaudir de l’acompanyament d’un guia que, de manera clara, amena i entenedora, ens va saber transportar i fer viatjar des dels segles XI o XII fins a dia d’avui, perquè els diferents temps hi han aportat la seua petjada arquitectònica, pictòrica, escultòrica... segueix llegint a La Marfanta
Sense connectar-me a internet, sense llegir cap diari ni escoltar cap noticiari i gairebé sense mòbil ( moltes hores del dia sense cobertura), durant sis dies vam estar caminant i descobrint, una vegada més, la vall: boscos i més boscos, llacs i llacs que conserven encara l’aigua de l’era glacial, pobles que sembla que s’hagen aturat en el passat i que agraïxes de patejar, fugint de l’excés d’urbanització que se n’ha fet en altres, ruta del romànic...
Vam visitar el poble i l’Església de Santa Maria d’Arties. Vam tindre la sort de poder gaudir de l’acompanyament d’un guia que, de manera clara, amena i entenedora, ens va saber transportar i fer viatjar des dels segles XI o XII fins a dia d’avui, perquè els diferents temps hi han aportat la seua petjada arquitectònica, pictòrica, escultòrica... segueix llegint a La Marfanta
