4 de juny a Roquetes

El conseller d'Educació vol garantir la mateixa proporció d'assignatures impartides tant en valencià, com anglès i castellà en una proporció del 33%
El conseller valencià d'Educació, Alejandro Font de Mora, ha anunciat aquest dilluns que a partir del curs 2012-2013 s'implantarà un únic model d'ensenyament plurilingüe que asseguri la mateixa proporció d'assignatures impartides tant en valencià, com anglès i castellà, garantint un mínim d'un 33%. L'anunci de Font de Mora suposa que els estudiants valencians deixarien de tenir la possibilitat d'estudiar en programes d'incorporació progressiva de la llengua pròpia i programes d'ensenyament en valencià, habituals en zones de domini lingüístic valencià. Segons el conseller, el nou model "assegura una presència ferma del valencià perquè s'instal·larà de nord a sud i d'est a oest del territori".
El conseller valencià d'Educació, Alejandro Font de Mora, ha anunciat aquest dilluns durant les jornades sobre el plurilingüisme al País Valencià que el seu departament està treballant en un esborrany de decret que impulsarà un model d'ensenyament únic.
Segons ha explicat Font de Mora als mitjans el nou model, similar al gallec, "pretén l'equilibri entre les dues llengües oficials i introdueix l'anglès de manera progressiva fins a un màxim del 33% alhora que redueix les llengües oficials fins a un mínim d'un 33%".
El conseller ha avançat que l'esborrany de decret es presentarà al consell educatiu valencià i ha de passar també pel consell jurídic consultiu abans de ser aprovat. Font de Mora ha estimat que podria ser aplicat a partir del curs 2012-2013.
Segons el responsable del departament valencià d'Educació, amb aquest nou model, el govern valencià "manté una forta aposta pel valencià" perquè "representa la més alta seguretat que pot tenir el valencià d'inserir-se en el sistema educatiu d'una manera homogènia de nord a sud i de l'interior a la costa".
En l'actualitat, els programes d'ensenyament en valencià conviuen a diferents nivells i segons els domini lingüístic de cada comarca. Existeixen programes d'ensenyament en valencià (PEV) impartits en zones lingüístiques de predominança valencianoparlant a xiquets de famílies valencianoparlants. En infantil i primària s'utilitza el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, i una incorporació progressiva d'aquesta llengua si el centre i els pares ho consideren.
Els programes d'immersió lingüística (PIL) es varen idear per xiquets no valencianoparlants, o que viuen en entorns on el valencià no és la llengua majoritària de comunicació. D'acord amb el centre i la voluntat dels pares, els alumnes adquireixen una competència lingüística en la llengua que no els és habitual.
Els programes d'incorporació progressiva (PIP) tenen com a base el castellà, introduint el valencià a nivell oral, de manera que els alumnes i les alumnes entrin en contacte amb l'altra llengua oficial, que no els és habitual. Així a Primària, el PIP suposa com a mínim la introducció de l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura des de primer, i l'assignatura de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural des de tercer de primària, impartides en valencià.
ELPAÍS.com | Sociedad
Después de Fukushima: grandes terremotos y seguridad nuclear
PERE SANTANACH 24/05/2011
En el año 869, el tsunami Jogan invadió la planicie de Sendai, en la región de Tohoku (Japón), arrasando el pueblo de Tagajo, que estaba situado a cuatro kilómetros de la costa. En aquella época, el llano de Sendai estaba poco habitado y el tsunami solo causó 1.000 muertos. Sin embargo, durante más de cien años de observaciones sistemáticas en la región, iniciadas avanzado el siglo XIX, ningún tsunami había penetrado más de dos kilómetros tierra adentro en la costa japonesa y la urbanización de la región fue progresando hasta la costa. A finales del siglo pasado la mayor parte del territorio afectado por el tsunami Jogan estaba urbanizada, incluyendo zonas con instalaciones nucleares como Fukushima.
Hace pocos años, en una publicación de 2001, un equipo de paleosismólogos encabezado por el investigador japonés Koji Minoura pronosticó el tsunami que el pasado 11 de marzo causó la desolación en la planicie costera de Sendai, provocando millares de víctimas y una grave crisis nuclear por el accidente en la central de Fukushima.
El equipo de Minoura se preguntó en aquel momento si el excepcional tsunami del año 869 había sido un fenómeno único o era un fenómeno recurrente. El análisis de los depósitos de la planicie de Sendai muestra tres episodios sedimentarios de características y extensión parecidas a las del depósito dejado por el tsunami Jogan y anteriores a este. Determinada la edad de estos depósitos, concluyen que estos grandes tsunamis ocurren cada 800-1.100 años y escriben "más de 1.100 años han transcurrido desde el tsunami Jogan y, teniendo en cuenta el intervalo de recurrencia, la posibilidad de que un gran tsunami golpee la planicie de Sendai es alta. Nuestros cálculos indican que un tsunami similar al Jogan inundaría la actual planicie costera hasta unos 2,5-3 km tierra adentro". De haberse conocido en su momento estos datos paleosísmicos, es de suponer que el diseño de Fukushima habría sido distinto y hoy Japón no tendría que enfrentarse al accidente nuclear causado por el tsunami.
Este caso ilustra la potencialidad de la paleosismología para predecir la posibilidad de grandes fenómenos sísmicos, no solo tsunamis, sino también grandes terremotos en tierra. La paleosismología detecta y caracteriza grandes sismos a partir del registro geológico que han dejado, lo que permite prolongar los catálogos sísmicos más allá del registro histórico. Esto es clave en regiones de baja sismicidad, donde los intervalos de recurrencia entre los mayores terremotos que pueden producir las fallas son de mayor duración que el tiempo cubierto por el registro histórico, y en el caso de la seguridad nuclear, cuya normativa exige considerar largos periodos de tiempo.
España es un territorio con una sismicidad baja sobre el que hay centrales nucleares. Con buen criterio el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) promovió investigaciones paleosísmicas durante la década de los 90. El equipo que entonces yo dirigía realizó un estudio paleosísmico de la falla de El Camp, bien próxima a la central nuclear de Vandellòs, cofinanciado por el CSN, Enresa y la misma central. Esta falla, que apenas produce pequeños sismos, había ocasionado al menos tres grandes terremotos con ruptura de la superficie durante los últimos 125.000 años. Los resultados fueron publicados en una memoria del CSN y en revistas internacionales. Posteriormente, de acuerdo con los técnicos del CSN, se preparó un proyecto para estudiar la paleosismicidad del entorno próximo a la central nuclear de Cofrentes, cuyo contexto geológico la priorizaba para un estudio de este tipo. Este proyecto fue presentado al CSN como propuesta formal de acuerdo específico entre el CSN, Enresa y la Universidad de Barcelona. El Consejo de Seguridad Nuclear no estimó de interés el desarrollo de este acuerdo en junio de 2002.
Desde entonces en España se han formado diversos equipos capaces de desarrollar investigaciones paleosismológicas, como puso de manifiesto la calidad de las comunicaciones presentadas en la primera reunión ibérica de fallas activas y paleosismología que tuvo lugar en Sigüenza el pasado octubre. Entre los asistentes había técnicos del CSN.
Después del accidente de Fukushima van a revisarse las condiciones de seguridad de las centrales nucleares europeas. ¿Va a interesarse ahora el Consejo de Seguridad Nuclear en conocer la paleosismicidad de los entornos próximos a las centrales nucleares españolas?
Pere Santanach es catedrático emérito de Geodinámica de la Facultad de Geología de la Universidad de Barcelona.
En la seva extensa obra, l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano ha barrejat tots els gèneres amb un objectiu clar i inamovible: denunciar els abusos del poder i reclamar la dignitat dels ciutadans anònims. Galeano rebrà a Barcelona el Premi Vázquez Montalbán de periodisme.
SOS Racisme Catalunya, entitat antiracista de defensa de drets humans, ens preocupa l’augment de regidors i regidores racistes a diferents ajuntaments de Catalunya, tot i que no ens sorprèn ja que portem molt temps alertant l’amenaça que avui constatem.
El Partit Popular de Catalunya s’ha convertit en tercera força a molts municipis, i no podem obviar que ha estat la seva estratègia incendiària i el seu discurs clarament racista el que li ha donat aquests resultats sense precedents a Catalunya. El Partit Popular en aquesta campanya, i ens els darrers mesos, ha demostrat no tenir cap ètica utilitzant a les persones, sobretot aquelles que pertanyen a minories ètniques, i també la cohesió social com a peces de joc electoral, convertint Catalunya en el seu laboratori particular de pràctiques racistes. Tot i els bons resultats obtinguts els vots no donen legitimitat al seu joc brut, irresponsable, mentider i oportunista. L’èxit l’ha obtingut traient rèdit de la situació de desesperació social.
Lo Priorat al Panxampla,
vi, literatura i territori
Tast de vins i tertúlia sobre la comarca, la defensa del territori i la seua literatura.
Divendres 20 de maig, 20:30h
Lo Priorat al Panxampla,
vi, literatura i territori
amb la participació del Centre Quim Soler
687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973Estadisticas Gratis ![]() |