*Casal Popular Panxampla: de juny 2007

dimecres, de juny 13, 2007

xarrada sobre els cementaris nuclears
dissabte 16 a Ascó

xarrada informativa sobre els Cementeris Nuclears

a càrrec de Sergi Saladiè
portaveu de la Coordinadora AntiCementeri Nuclear de Catalunya
i professor de la URV

dissabte 16 de juny
a l'Ajuntament d'Ascó a les 17:30h

Organitza: Associació de Joves d'Ascó

dimarts, de juny 12, 2007

la Jota a la Plaça! // diumenge 17 de juny
amb els Quicos i Terrer Roig

diumenge 17 de juny
19:30h, a la Llotja del Parc de Tortosa

La Jota a la Plaça

amb la col·laboració i participació de:
Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de les Ferreries
i Terrer Roig

"la jota a la plaça"
parelles de jota

ballant, ballant, aprenem a ballar i a puntejar la jota
gent que sap ballar-la i gent que té ganes de ballar-la

+info: jota@panxampla.org

també vos informem de la Trobada de Grallers a Roquetes:

El proper dissabte 16 de juny, en motiu del centenari de la fundació de la
Lira de Roquetes, els grallers de Roquetes organitzen una trobada de grallers. A partir de les set de la tarde hi haurà cercavila de les colles participants pels carrers i en acabar un concert de gralla i tabal a la terrassa de la Lira.

Com a colofó de la festa, a la mitjanit es podrà gaudir del concert de Terrer Roig, McAgon i Utopia.

divendres 15 de juny // el malson de darwin
CINEFÒRUM "Sobirania Alimentària"

divendres 15 de juny

a les 20h al Casal Popular Panxampla

Passi del documental "La pesadilla de Darwin" (Darwin’s Nightmare) del director Hubert Sauper, i que mostra la lamentable història de la perca dels Grans Llacs a Àfrica.

L’acte estarà presentat per Xavier LaTorre, membre de Veterinaris Sense Fronteres.

Aquesta ONG està estudiant un seguit de casos paradigmàtics. La perca del Nil pescada al Llac Victòria és un d’ells. La pesca, preparació i exportació de la perca que arriba als nostres mercats està afectant molt negativament a la població i ecosistemes de la zona. Pobresa, violència, malnutrició, desigualtat, injustícia, són elements que envolten el comerç d’aquest peix.

Lliurarem a les persones que assisteixin al Cinefòrum un document elaborat per Veterinaris Sense Fronteres: El llac sec. Quan ens mengem el Llac Victòria. El deute associat a la perca del Nil.

Veterinaris Sense Fronteres és una organització no governamental, declarada d’utilitat pública, que treballa des de l’any 1987 per millorar la qualitat de vida de les poblacions més empobrides del nostre planeta. Un dels nostres àmbits d’actuació és arribar a la població catalana per sensibilitzar, denunciar i incidir sobre els negatius efectes socials i ambientals que estan tenint la producció i pesca d’alguns dels productes agroalimentaris que importem a casa nostra, a les regions d’origen dels mateixos.

EL MALSON DE DARWIN

SINOPSIS
A la dècada dels anys seixanta, al cor d’Àfrica, una nova espècie animal fou introduïda al llac Victòria com un petit experiment científic. La perca del Nil, va resultar ser un voraç depredador que va arrasar amb totes les espècies autòctones d’aquest gegantesc llac. El nou peix es va multiplicar ràpidament, i avui dia els seus blancs filets continuen sent exportats per tot el món.
Enormes avions de càrrega de l’antiga Unió Soviètica hi arriben diàriament per recollir els últims carregaments de peix i, a canvi, hi descarreguen la seva mercaderia... Kalashnikovs i munició per a les innombrables guerres que tenen lloc a la part central del continent.

Aquesta explosiva indústria multinacional de peixos i armes ha creat una desoladora aliança globalitzada a les ribes del llac tropical més gran del món: un exèrcit de pescadors locals, executius financers internacionals, nens sense casa, ministres africans, comissaris de la Unió Europea, prostitutes tanzaneses i pilots rusos.

[+info sobre el documental]

::altres activitats::

dissabte 16 de juny

trobada de grallers a Roquetes
Trobada, cercavila, concert de gralles i tabals...
i per la nit concert amb: Terrer Roig, McAgon i Utopia.

diumenge 17 de juny

Aturar la repressió és faena de totes, no et quedes a casa,
defensem el dret de manifestació, el dia 17, sortim al carrer!
(17:00h Plaça Universitat, Barcelona)
www.alertasolidaria.org

"La jota a la plaça"
amb Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i Terrer Roig
19:30h a la Llotja del Parc, Tortosa
jota@panxampla.org
www.panxampla.org

dissabte 23 de juny
Repintada del mural "LO RIU ÉS VIDA, NO AL TRANSVASAMENT" a la platja del riu enfront de Mercat, per a que no s'esborre la memòria! a les 9:00h, esmorzar amb baldanes, llonganisses i musclos, música...

dissabte 30 de juny
VII piraguada Xerta, Aldover, Tortosa

www.ebre.net

dilluns, de juny 11, 2007

es presenta l'Associació de Veïnes i Veïns de l'Ampolla

Divendres 8 de juny es va presentar l’Associació de veïnes i veïns de l’Ampolla.

Volem ser un espai de participació ciutadana on tothom puga aportar idees, inquietuds i necessitats. Les nostres intencions són fer créixer associativament i culturalment el poble, així com crear teixit social.

Els objectius de l’Associació són preservar i recuperar el patrimoni natural, cultural i tradicional de l’Ampolla; atendre les demandes de les veïnes i veïns i afavorir la convivència del poble.
D’entre les activitats previstes per l’Associació hi destaquem la celebració del Correllengua, la recuperació d’esports nàutics tradicionals, com les curses de muletes, la recuperació de la tradicional jota de les Terres de l’Ebre i la conservació i millora de les platges, ara, especialment, la de l’Arquitecte. Aquesta platja ha estat regenerada pel Ministeri de Medi Ambient i l’Ajuntament té un projecte d’ampliació del port esportiu que farà desaparèixer aquesta platja, que és una de les poques que hi ha dins del casc urbà.

Per contactar amb l’Associació de veïnes i veïns de l’Ampolla podeu fer-ho per correu electrònic: ampolla.associacio.vv@gmail.com i per a saber més coses sobre l'activitat de l'Associació, podeu entrar al seu bloc: www.ampolla-associaciovv.blogspot.com

per una terra lliure de transgènics!
SOLIDARITAT amb JOSEP PÀMIES

Vist per sentència el judici contra l'activista anti-transgènics Josep Pàmies

La fiscalia li demana tres anys de presó i 22.000 mil euros

El judici contra Josep Pàmies, pagès i activista en la lluita contra els transgènics, ha quedat avui vist per sentència. Pàmies, acusat d'agredir un guàrdia civil després d'una protesta contra la proliferació del camps d'experimentació transgènica, el 2003, ha negat haver-se comportat de manera violenta i ha dit que és considera un cap de turc. La fiscalia li demana tres anys de presó i 22.000 euros d'indemnització.

Els fets jutjats avui es remunten al 13 de setembre de 2003. Josep Pàmies va participar en una protesta contra els transgènics amb uns altres membres d'Assemblea Pagesa de Catalunya i d'Ecologistes en Acció.

Després d'una tallada simbòlica blat de moro transgènic de la firma Syngenta d'Alcoletge (Segrià), els manifestants van anar a la sots-delegació del govern espanyol de Lleida i van entrar a l'edifici per lliurar un manifest als responsables polítics.

El guàrdia civil que hi havia a l'entrada va presentar càrrecs contra Pàmies un any i mig més tard per atemptat contra l'autoritat i lesions. Pàmies ha dit a VilaWeb que hi va haver empentes a l'entrada de l'edifici, però que de cap manera no va agredir el guàrdia. 'Van presentar càrrecs contra mi perquè vaig ser l'únic que van poder identificar'.

Pàmies, que ha tingut accés al sumari, afirma que els metges no van observar cap lesió al canell del demandant fins després d'haver estat operat, força temps després del dia de la protesta. Quant a la tallada de blat de moro transgènic, la varietat en qüestió fou prohibida dos anys després, quan hom comprovà que afavoria la resistència humana als antibiòtics.

Aquest és el segon judici a un activista antitransgènic del nostre país. L'octubre del 2006 Albert Ferré va ser absolt dels danys que se li imputaven. Ferré, membre de Transgènics Fora, fou acusat d'haver participat en una tallada de blat de moro experimental, cultivat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Proliferació de cultius transgènics

Josep Pàmies, un dels principals activistes contra aquesta mena de cultius, creu que som 'l'abocador de tot allò que no volen a Europa: no hi ha controls ni mesures de seguretat per a evitar la contaminació per transgènics dels camps contigus'. Pàmies assegura que les pressions de les multinacionals sobre l'administració han fet que a Catalunya tot sigui 'contaminat' i que hagi desaparegut la varietat de blat de moro del queixal, pròpia de Catalunya. Aquesta mena de blat de moro es conserva al banc de llavors Esporus, el Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada de l’associació l’Era.

Malgrat la important oposició popular, la comunitat científica defensa aquests cultius amb l'argument que afavoreixen el rendiment agrícola i que poden ser útils per a guarir malalties i eradicar la fam.

[extret de www.vilaweb.cat]

+info:www.assembleapagesa.cat