Actes de commemoració del 28 de juny a les Terres de l’Ebre
L’Associació de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre i el Casal Popular Panxampla van organitzar diverses activitats per tal de commemorar el dia de l’Alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual (LGBT), enguany emmarcat en els 70 anys de l’ocupació feixista a les nostres comarques. D’aquesta manera s’ha volgut recuperar una part de la història que ha estat sistemàticament silenciada: la repressió a lesbianes, gais i transsexuals durant els 40 anys de dictadura; alhora que s’han denunciat les rèmores que queden d’aquella època tan fosca de la nostra història i que continuen representant un atac a la llibertat sexual de moltes persones.
Els actes van començar el dijous 25 de juny amb la penjada d’una pancarta al monument feixista que hi ha al riu Ebre al seu pas per Tortosa, on es podia llegir: homofòbia és feixisme. La Policia Local va identificar diversos assistents i va comunicar que serien multats si no la despenjaven, els activistes van considerar que el que sobrava era el monument i no la pancarta, per la qual cosa no va ser despenjada.
El divendres 26 els actes van continuar al Casal Popular Panxampla amb la presentació del llibre Rosa sobre negre, un dels primers treballs historiogràfics sobre l’homosexualitat a l’Estat espanyol, amb el seu autor l’historiador de Santa Coloma de Gramenet Albert Ferrarons. L’acte va començar explicant l’activitat que els darrers anys han desenvolupat les dos entitats organitzadores i la necessitat de continuar lluitant per tal de normalitzar l’homosexualitat a les nostres terres.
Seguidament Albert Ferrarons va presentar el seu treball, que estudia l’evolució de la lluita per l’alliberament sexual i la repressió homòfoba al llarg del segle XX. Una història que ha anat alternant entre el rosa – períodes d’expressió i llibertat – i el negre – la repressió i la violència – que durant la dictadura franquista va mostrar la seua cara més ferotge, amb detencions, “tractaments mèdics” i brutals tortures contra totes aquelles persones que per la seua sexualitat representaven un perill per als pilars morals del règim. Aquesta repressió estava recolzada sobre la moralitat catòlica, sobre estudis pseudocientífics que i sobre unes lleis, com la “Ley de Vagos y Maleantes” o la posterior “Ley de Pelogrosidad Social”, que no van acabar amb la mort del dictador. També es va destacar la lluita de moltes persones, que malgrat la repressió van organitzar-se i començar a articular el moviment d’alliberament LGBT, amb el naixement de col·lectius com el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya).
Durant el debat posterior es va parlar de les diverses convocatòries que hi haurà enguany, i diverses persones qüestionaven el paper de les empreses de l’ambient i la convocatòria que van fer per al diumenge 28 de juny, defensant que hi hagués un moviment d’alliberament crític, i no domesticat per la mercantilització, com defensa la Comissió Unitària 28 de Juny, que des de fa anys organitza la diada amb les principals organitzacions LGBT. També es va parlar de la importància de l’educació, de com afrontar situacions de bulling o de buscar eines per al professorat, amb tot es va recordar que amb la LEC se subvencionaran escoles que no accepten treballar la coeducació. Es va concloure que actualment hi ha una situació de llibertat política, i d’obertura aparent, però que encara existeix una forta homofòbia a nivell social, difícil de que s’expressa de moltes maneres, i que cal combatre amb molta pedagogia però de manera contundent.
