Aquí teniu el manifest final de la manifestació que va fer-se el passat 15 de desembre a Tortosa, també un enllaç on trobareu fotos de la manifestació.
PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE
PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA TERRA ALTA
SALVEM LA MAR DE L’EBRE
PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA TERRA ALTA
SALVEM LA MAR DE L’EBRE
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA
PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE LES TERRES DEL SÉNIA
Ja n’hi ha prou!
La comunitat ebrenca ja no tolera les múltiples agressions al seu territori i a les seues rodalies, agressions que ens malmeten la terra i ens deixen sense futur.
Fins fa pocs anys, ho aguantàvem tot com a súbdits submissos i, a tot estirar, ens queixàvem de la nostra mala sort a la perruqueria, al café o amb les amistats, resignant-nos a tot el que se’ns ha anat imposant en els darrers seixanta anys.
Pero des de l’any 2000, amb la lluita contra el PHN i l’Enron, hem guanyat la nostra dignitat i hem après a organitzar-nos i a fer-nos respectar.
Mai més resignació, mai més confiança que els els de dalt, si fem bondat, ens arreglaran alguna coseta. Ara ja no som súbdits submissos, sinó ciutadans i ciutadanes orgullosos que hem après a lluitar i lluitarem fins que el nostre futur estiga tan assegurat com el dels ciutadans de qualsevol altra part del país.
Per això, avui 15 de desembre de 2007, sortim als carrers i a les carreteres, per a aturar els grans regadius de la conca que amenacen el nostre riu i per a aturar els transvasaments disfressats que són el Xerta-Sénia (Castelló), l’Aldea-Camarles i la utilització d’aigua de l’Ebre per part de la nuclear de Vandellòs. No ho permetrem!
Per això, avui 15 de desembre de 2007, sortim als carrers i a les carreteres per a aturar l’intent de grans poders econòmics i de la Generalitat de convertir, especialment, però no solament, la Terra Alta en un macroparc eòlic que ha d’abastir la resta de Catalunya d’electricitat, deprimint encara més una comarca ja prou deprimida. Així com els parcs eòlics marins que malmetrien la Mar de l’Ebre i la manera de viure de la seua gent. No ho permetrem!
Per això, avui 15 de desembre de 2007, sortim als carrers i a les carreteres per a impedir que ens encolomen, com pretenen, el cementeri nuclear que ha de rebre els residus de totes les centrals nuclears espanyoles durant un mínim de 70 anys. No ho permetrem!
Per això, avui 15 de desembre de 2007, sortim als carrers i a les carreteres per a impedir que malmeten el futur de les Terres del Sénia amb el projecte Castor, un macrodipòsit de gas submarí, un gasoducte i una planta regasificadora que són no solament una amenaça ecológica, económica i social, sinó també una amenaça física als habitants d’eixes terres.
No ho permetrem!
Perquè ja n’hi ha prou, les plataformes i col·lectius ebrencs de defensa del territori ens hem unit en esta acció comuna que ha de fer sentir la nostra veu allà on convé que se sentigue i ha d’advertir a qui correspongue que la comunitat ebrenca ja no és una simple suma d’individus aïllats entre sí, amb complex d’inferioritat, dócil, resignada i victimista, sinó una comunitat de ciutadans i ciutadanes solidaris entre ells, capaços d’actuar col·lectivament, orgullosa, digna i lluitadora que pretèn prendre el futur en les seues mans.
Ja n’hi ha prou!
La comunitat ebrenca ja no tolera les múltiples agressions al seu territori i a les seues rodalies, agressions que ens malmeten la terra i ens deixen sense futur.
Fins fa pocs anys, ho aguantàvem tot com a súbdits submissos i, a tot estirar, ens queixàvem de la nostra mala sort a la perruqueria, al café o amb les amistats, resignant-nos a tot el que se’ns ha anat imposant en els darrers seixanta anys.
Pero des de l’any 2000, amb la lluita contra el PHN i l’Enron, hem guanyat la nostra dignitat i hem après a organitzar-nos i a fer-nos respectar.
Mai més resignació, mai més confiança que els els de dalt, si fem bondat, ens arreglaran alguna coseta. Ara ja no som súbdits submissos, sinó ciutadans i ciutadanes orgullosos que hem après a lluitar i lluitarem fins que el nostre futur estiga tan assegurat com el dels ciutadans de qualsevol altra part del país.
Per això, avui 15 de desembre de 2007, sortim als carrers i a les carreteres, per a aturar els grans regadius de la conca que amenacen el nostre riu i per a aturar els transvasaments disfressats que són el Xerta-Sénia (Castelló), l’Aldea-Camarles i la utilització d’aigua de l’Ebre per part de la nuclear de Vandellòs. No ho permetrem!
Per això, avui 15 de desembre de 2007, sortim als carrers i a les carreteres per a aturar l’intent de grans poders econòmics i de la Generalitat de convertir, especialment, però no solament, la Terra Alta en un macroparc eòlic que ha d’abastir la resta de Catalunya d’electricitat, deprimint encara més una comarca ja prou deprimida. Així com els parcs eòlics marins que malmetrien la Mar de l’Ebre i la manera de viure de la seua gent. No ho permetrem!
Per això, avui 15 de desembre de 2007, sortim als carrers i a les carreteres per a impedir que ens encolomen, com pretenen, el cementeri nuclear que ha de rebre els residus de totes les centrals nuclears espanyoles durant un mínim de 70 anys. No ho permetrem!
Per això, avui 15 de desembre de 2007, sortim als carrers i a les carreteres per a impedir que malmeten el futur de les Terres del Sénia amb el projecte Castor, un macrodipòsit de gas submarí, un gasoducte i una planta regasificadora que són no solament una amenaça ecológica, económica i social, sinó també una amenaça física als habitants d’eixes terres.
No ho permetrem!
Perquè ja n’hi ha prou, les plataformes i col·lectius ebrencs de defensa del territori ens hem unit en esta acció comuna que ha de fer sentir la nostra veu allà on convé que se sentigue i ha d’advertir a qui correspongue que la comunitat ebrenca ja no és una simple suma d’individus aïllats entre sí, amb complex d’inferioritat, dócil, resignada i victimista, sinó una comunitat de ciutadans i ciutadanes solidaris entre ells, capaços d’actuar col·lectivament, orgullosa, digna i lluitadora que pretèn prendre el futur en les seues mans.
I el prendrà!
